DIA MUNDIAL DE L’AUTISME 2021

Dia Internacional de l'Autisme

El trastorn de l’espectre autista (TEA) és una alteració d’origen neuro-biològic que afecta la configuració del sistema nerviós i el funcionament cerebral, generant dificultats principalment en dos àrees:

  • La comunicació i la interacció social
  • La flexibilitat del pensament i la conducta.

Actualment, se’n desconeix l’origen, tanmateix és segur que hi ha una implicació genètica important.

El TEA te característiques nuclears pròpies i definitòries que es manifesten de manera heterogènia durant tot el cicle vital.

No hi ha dos persones amb TEA que siguin iguals. Tot dependrà del seu desenvolupament personal i del suport que tinguin, així com del fet que presentin o no discapacitat intel·lectual associada i també del seu desenvolupament del llenguatge.

El TEA no porta associat cap tret físic diferenciador. Només es posa de manifest a nivell de competències cognitives i de comportament.

Acompanya a la persona durant tota la vida, tot i que les manifestacions i necessitats canviaran durant les diferents etapes del desenvolupament i segons les experiències adquirides.

Requereix un abordatge integral, orientat a facilitar suports individualitzats, especialitzats i basats en l’evidència, adequats a millorar la qualitat de vida de cada persona i mantenint la perspectiva de gènere.

Impacta de forma rellevant no només amb qui el presenta sinó també en les famílies, base fonamental per a la persona amb TEA.

Les manifestacions clíniques varien segons les persones, així com el funcionament intel·lectual i les habilitats lingüístiques.

Tot i que no es disposa de dades reals, per possibles casos no diagnosticats, s’estima que a Espanya hi ha més de 450.000 persones amb TEA. Si tenim en compte l’impacte que provoca en les famílies, podem afirmar que hi ha gairebé un milió i mig de persones vinculades a aquest trastorn.

Amb el lema #PuedoAprenderPuedoTrabajar, la campanya del #DiaMundialAutismo, posa el focus en l’educació i l’ocupació, dos àmbits fonamentals per millorar la #qualitatdevida de les persones amb TEA i aconseguir la seva efectiva participació a la societat.

Les persones amb TEA, tenen dret a una educació de qualitat que promogui l’èxit acadèmic i el desenvolupament personal però també, que faciliti el seu accés al mercat laboral des de l’atenció a les capacitats i necessitats específiques.

Emmarcat en la celebració d’aquesta diada, el 2 d’abril, Autismo España promou aquesta campanya en coordinació amb Autism Europe a la que volem donar suport.

La pandèmia de la COVID19 ha posat encara més en relleu, les desigualtats socials i les dificultats pels col·lectius més vulnerables. La situació segueix aquest any 2021 i ja s’està veient la crisi econòmica i social que se n’està derivant i que afecta de ple a les persones amb diversitat funcional.

L’autisme és una condició que va en augment. En els últims 6 anys hi ha hagut un augment de casos del 250% i des dels diferents àmbits (sanitari, educatiu, benestar) ja es percep aquest augment i la conseqüent necessitat d’adaptacions d’espais i recursos especialitzats.

Rona Milian. Àrea de Comunicació

Rona Milian. Àrea de Comunicació.

ADQUISICIÓ DE NOU MATERIAL DE SUPORT

Material de suport - fisioteràpia

En general, a la societat, existeixen persones amb capacitats o funcionalitats diverses, per tant, totes les persones presentem una gran diversitat funcional.

La diversitat funcional és un fenomen, fet o característica que, per definició, afectaria a totes les persones per igual, ja que durant la infància i la vellesa, totes les persones som dependents.

Segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), s’entén que la diversitat funcional implica problemes que afecten a l’estructura corporal, limitacions per dur a terme accions quotidianes i dificultats per mantenir relacions socials amb els iguals.

Diversitat funcional no és un terme alternatiu a “discapacitat” , sinó una manera de trencar amb exclusions o discriminacions.

Actualment, existeix una tendència social que valora l’adaptació de l’entorn i dels espais públics a les necessitats de les persones amb discapacitat. Aquesta tendència obeeix a la voluntat d’evitar l’exclusió social, ja que la discapacitat es percep com a tal, en tant que la persona és incapaç d’interactuar per ella mateixa amb els seu propi entorn.

La fisioterapia és el conjunt de mètodes, actuacions i tècniques que, mitjançant l’aplicació de mesures físiques, curen, prevenen, recuperen i s’adapten a persones afectades per disfuncions somàtiques o a les que desitgen mantenir un nivell de salut adequat.

A nivell del nostre servei de fisioteràpia, l’eix principal de tractament de les persones que atenem, és el control postural i la mobilitat, ja que algunes presenten restriccions motores importants, fet que provoca dificultats a l’hora de desenvolupar activitats bàsiques de la vida diària com ara moure’s, seure, posar-se drets o caminar.

Tant el control postural com la mobilitat, s’han de realitzar mantenint el cos en una posició alineada i còmoda durant tot el dia. Per aquest motiu, els recursos s’han de valorar i adaptar específicament a cada persona, ja que cadascuna és única.

Durant aquest mes de març, hem adquirit nou material de suport com ara plans inclinats, bi-pedestadors, caminadors, seients especials, tricicles, etc., Aquest material ens permetrà realitzar intervencions adaptades a necessitats específiques i individuals.

Alguns exemples i funcionalitats

PLA INCLINAT

Es tracta d’un mecanisme simple que consta d’una llitera o superfície plana suspesa sobre el terra en angle agut. Pot assolir diferents graus d’inclinació, però manté el cos  a una alçada mitja del terra, suspès en totes les seves variants. La seva funció principal és millorar la simptomatologia i problemes derivats de la columna principalment.

És molt beneficiós per a persones amb problemes de columna, malalties que afecten la musculació del tors o usuaris de cadires de rodes. Facilita el descans de la zona lumbar, coll, cuixes, cames, mans i peus.

BI-PEDESTADORS

Es tracta d’un dispositiu dissenyat per mantenir dretes a aquelles persones que no poden fer-ho per elles mateixes degut a diverses patologies associades amb danys cerebrals o lesions de tota mena. Poder posar-se dret, té implicacions físiques i psicològiques molt importants.

Alguns dels beneficis físics són l’enfortiment dels ossos i de la musculatura, la millora en el funcionament del òrgans digestius i l’augment del flux d’oxigen que ens ajudarà a prevenir complicacions cardiovasculars i respiratoris.

Per altra banda poder estar dret ajuda a sentir-se millor, a estar a l’alçada física dels demés i millora els processos cognitius.

Tots aquests dispositius faciliten la correcta posició de la persona quan està estirada, asseguda o dreta. Permeten que participi en les activitats diàries amb els beneficis d’una postura correcta. D’altra banda, promouen el desenvolupament motriu, reduint el risc de deformitats articulars, millorant les habilitats funcionals, afavorint el moviment actiu i millorant funcions nervioses, respiratòries i digestives.

En resum, contribueixen a la millora de la seva qualitat de vida. Aquest és el nostre propòsit.

Servei de fisioteràpia. SOMRIU-ConsorciSantGregori

PROJECTE. Centre d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat. Edifi Joan Riu Central.

Projecte Model d'Atenció Nova Residència a l'edifici Joan Riu Central del Consorci Sant Gregori SOMRIU

L’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual ha evolucionat molt durant les últimes dècades, deixant enrere el paradigma de la deficiència i apostant per l’idea de les capacitats i el Model de Qualitat de Vida (Shalock, R. & Verdugo, 2007). El canvi de model relacionat amb la comprensió de la Discapacitat Intel·lectual es relaciona directament, segons varis autors, amb el canvi cap a la Psicologia Positiva que ha esdevingut en els últims anys en les ciències del comportament humà (Shalock, Keith, Verdugo i Gómez, 2010).

Els models d’atenció vigents a nivell europeu, en relació a persones en situació de dependència i amb necessitats de cures i suport de llarga durada, necessiten una revisió per tal d’adaptar-se a les noves necessitats dels perfils de les persones ateses. Aquest col·lectiu ha vist com s’ha passat d’un sistema centrat en les limitacions de la persona a un enfocament centrat en el context i en la interacció, en els avenços en la qualitat de vida i en un sistema que té en compte la persona i el seus familiars. Per a cada persona, tenir una bona qualitat de vida és una necessitat vital i es converteix tant en un desig com en un repte.

A Catalunya al 2020 es va presentar, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, una proposta per impulsar el futur model de promoció de l’autonomia i atenció a les persones que precisen suport de llarga durada, el qual marca les línies de treball que dissenyen el canvi cap a un model d’atenció centrat en la persona, que reconeix les pràctiques i accions positives, la prevenció i el foment de l’autonomia en totes les etapes vitals de la persona i, proporcionant suport a projectes vitals de futur.

Seguint aquestes línies teòriques i metodològiques, neix el Projecte de Centre en el qual es basarà l’assistència al nou centre d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual situat a l’edifici Joan Riu Central, ubicat dins del complex del Consorci Sant Gregori (Sant Gregori, Girona) i amb previsió d’obertura al gener de 2022. El servei que es pretén oferir en aquest nou centre, és el d’un centre residencial per a persones adultes amb discapacitat greu o molt greu (també severa o profunda) amb necessitat de suport extens i generalitzat i amb trastorns mentals associats i amb una capacitat màxima de 36 places, estructurat en unitats de convivència de 9 persones i no de 12 com fins ara, a fi d’oferir una atenció de major qualitat i control.

Aquest projecte, s’ha gestat durat els últims 10 anys. La crisis econòmica va fer impossible donar-hi continuïtat, fins que el desembre del 2016 es va acordar l’impuls del projecte, que ha comptat amb el finançament de l’obra social de la Fundació LA CAIXA.

La finalitat del Centre és continuar el procés d’atenció biopsicosocial donat en l’etapa infantil i d’adolescència, tant a la llar familiar com a l’escola, analitzant-ne les mancances i limitacions així com les seves potencialitats per tal de conduir aquest procés cap a l’optimització, tenint en compte les limitacions individuals de la persona atesa i sempre tendint cap a l’òptima Qualitat de Vida, entesa com a concepte descrit en les teories de Shalock i Verdugo (2007).

Des d’aquesta línia d’actuació i amb l’experiència de treball adquirida en els serveis del complex assistencial que ofereix SOMRIU-Projectes i serveis amb les capacitats (Residencia d’adults Els Roures i Residència Infantil Joan Riu) organitzat en la figura administrativa del Consorci Sant Gregori, apostem per un treball interdisciplinari amb una metodologia d’Atenció Centrada en la Persona, per donar resposta a les necessitats de les persones que hi visquin, proporcionant suport les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any i partint del treball conjunt entre professionals i famílies, que inverteixen esforços conjuntament per a la millora de la Qualitat de Vida de les persones usuàries del servei.

Hèctor Valenzuela. Àrea de Psiquiatria i Psicologia

PRÀCTICUM 1 – GRAU EN PSICOLOGIA – CURS 2020-2021

Practicum Psicologia SOMRIU, Consorci Sant Gregori-UdG

Durant el passat mes de febrer i per segon any consecutiu, prop de 75 alumnes de Grau de Psicologia de la Universitat de Girona, han participat en dues sessions sobre el “DIA A DIA EN UNA ENTITAT DEDICADA A L’ATENCIÓ A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTELECTUAL”.

Aquestes, han anat a càrrec del Sr. Ramon Ramírez Berengué (Responsable de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria) i el Sr. Hèctor Valenzuela Cumí (Responsable de l’Àrea de Projectes).

En la primera sessió i donada la situació actual, el PRACTICUM ha començat amb una visita virtual al Complex Assistencial i a les seves dependències: edifici d’Administració i Serveis Generals, parc d’oci, laberint terapèutic, jardí de les olors, Residència d’adults Els Roures, Residència Infantil Joan Riu i exterior de La Floresta (espai d’acollida temporal per a persones amb DI que puguin presentar criteris considerats de malaltia/possible/probable/confirmada, amb manifestacions clíniques lleus de Covid19).

Durant la visita virtual, es van fer entrevistes al Sr. Aleix Devant (Responsable del Servei de Cuina) que va parlar del programacuina2, que té com a principals objectius, millorar la qualitat del servei d’alimentació a tots nivells, aconseguir un alt grau de satisfacció per part de les persones usuàries i donar resposta a les necessitats d’aquestes persones dins del programa ACP (Atenció Centrada en la Persona). També hi van participar la Sra. Ángeles Cruz i el Sr. Jaume Pi (Professionals d’Atenció Directa) que van donar la seva visió sobre l’ACP i van aportar experiències del seu dia a dia en el treball amb les persones usuàries del nostre Servei.

La segona sessió ha estat una classe magistral del responsable de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria (Sr. Ramon Ramírez) basada en la metodologia d’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) amb presentació i anàlisi de casos reals del nostre àmbit assistencial i com apliquem a les nostres residències, metodologies d’intervenció pioneres com ara TEACCH (Treatment and Education of Autistic related Communication Handicapped Children) adaptat a totes les persones amb TEA de qualsevol edat i nivell de desenvolupament,  Suport Conductual Positiu, Suport Actiu, entre d’altres.

Desitgem que hagi estat una bona experiència per als alumnes participants i que hagin pogut tenir una visió general de la tasca que duem a terme al nostre Complex Assistencial.

L’any de la pandèmia al centre SOMRIU de Sant Gregori, per a persones amb discapacitats severes.

SOMRIU-ConsorciSantGregori a TV3

El passat 25 febrer, va fer un any del primer cas de Covid19 detectat a Catalunya.

https://salutpublica.gencat.cat/ca/detalls/Article/Una-italiana-resident-a-Barcelona-primer-cas-de-coronavirus-a-Catalunya

Un equip de TV3 Girona, es va desplaçar al Complex Assistencial i hem pogut compartir experiències de realitat d’aquest últim any. Volem donar les gràcies a les famílies, les persones usuàries, als educadors i a tothom que com sempre, ha facilitat les coses per poder fer-ho possible.

La pandèmia va canviar de la nit al dia tantes coses…

Ha estat un any complex, carregat de dificultats i trasbalsos, en que tothom ens hem hagut d’adaptar a una nova realitat que ens allunya dels nostres projectes de vida, de les nostres famílies, dels nostres amics…

Com la resta de centres residencials que acullen a persones amb discapacitat, ens hem vist obligats a adaptar-nos.

La llista d’accions de canvi que s’han hagut de fer és interminable i ha afectat a totes les àrees: neteja, cuina, bugaderia, subministraments, aprovisionament i distribució d’EPIs, professionals, prevenció, grups bombolla, suspensió d’activitats, salut, finances, recursos humans, psicologia, fisioteràpia, comunicació, àrea social,… No hi ha res que no s’hagi vist afectat per aquesta pandèmia.

Al centre de tot però, hi ha les persones usuàries i les seves famílies.

Usuaris i usuàries han vist com canviava la seva realitat amb la interrupció forçada de projectes ocupacionals i terapèutics, sectoritzacions, aïllaments…

S’han vist obligats a passar llargues temporades sols, sense poder sortir, amb la dificultat afegida de com és de difícil haver d’explicar-los el perquè de tot això i que ho comprenguin.

Les famílies han patit molt, sense veure als seus fills, amb molt d’enyor però amb la confiança de que aquí estaven segurs.

Vetllar per la seguretat i benestar d’aquestes persones ha estat sempre la nostra tasca. Aquesta situació no ha fet més que posar-ho de manifest i ens recorda cada dia per qui treballem i perquè cal que ens cuidem per poder cuidar-los.

SOMRIU som una comunitat formada per les persones usuàries, les seves famílies i els professionals. Cadascú des de la seva parcel·la continuem endavant. Ens en hem sortit d’un any complex i entre tots confiem en poder construir un futur millor.

Podeu visualitzar la peça en aquest enllaç:

https://bit.ly/3bFSKEu

Rona Milian. Àrea de Comunicació.

Rona Milian. Àrea de Comunicació.

CONVOCATÒRIA PER LA PROVISIÓ D’UN/A AUXILIAR ADMINISTRATIU/VA AL CONSORCI SANT GREGORI

Oferta de treball

L’objecte d’aquesta convocatòria és proveir d’un/a auxiliar administratiu/va al Consorci Sant Gregori.

Vinculació: personal laboral temporal

Retribució: d’acord amb la fixada al conveni laboral d’aplicació (codi conveni: 79001195011996)

Jornada: completa

REQUISITS:

  • FORMACIÓ: Grau mig en gestió administrativa o equivalent
  • FUNCIONS: Atenció telefònica, preparació de visites, suport a l’àrea administrativa.
  • COMPETÈNCIES TÈCNIQUES: gestió administrativa, ús d’eines i aplicacions informàtiques, planificació i organització del treball.
  • COMPETÈNCIES PERSONALS: empatia, treball en equip, responsabilitat, relacions interpersonals….

Les persones interessades poden lliurar el currículum per formar part del procés de selecció abans del dia 22 de febrer de 2021 a rrhh@consorcisg.cat o presencialment al registre del Consorci Sant Gregori (Crta. de les planes s/n 17150-Sant Gregori Girona)

LA NIMFA DEL REC i EL CAE-SOMRIU

Centre d'Atenció Especialitzada CAE-SOMRIU

Al CAE-SOMRIU Girona, treballem per disposar d’una programació que ens ajudi a assolir objectius com ara:

  • Participar en la vida de la comunitat
  • La inclusió de les persones ateses

Ho fem a través de la nostra participació en propostes d’activitats que es desenvolupen al barri i a la ciutat.

Treballem a partir de centres d’interès que condueixen i faciliten l’objecte del servei que oferim.

Durant aquests mesos de gener i febrer i relacionat amb la propera celebració del carnestoltes, aquest any hem triat la llegenda de la Nimfa del Rec del barri de Can Gibert i Sta. Eugènia de Girona.

En aquests moments estem treballant en l’elaboració de dues màscares de dimensions considerables, basades en els personatges d’aquesta llegenda. A més de la Nimfa també hi apareix un dimoni, referent al recentment restaurat Pont del Dimoni que es troba en el barri.

De la realització d’aquesta activitat, també en resultarà material decoratiu i de referència per desenvolupar activitats d’estimulació amb les persones ateses.

En paral·lel a l’activitat del taller de màscares, realitzem visites a diferents indrets referenciats a la llegenda per complementar-ne la seva comprensió i la coneixença dels personatges mitjançant l’observació “in situ” als espais on succeeixen els fets

CONVOCATÒRIA PER LA PROVISIÓ DE 2 VALORADORS/ES DE LA DEPENDÈNCIA ADSCRITS AL SERVEI DE VALORACIONS (CAD-SEVAD)

Oferta de treball

L’objecte d’aquesta convocatòria es proveir de 2 valoradors/es de la dependència el servei de valoracions del Consorci Sant Gregori

Vinculació: Personal laboral temporal

Retribució: d’acord amb la fixada al conveni laboral d’aplicació (codi conveni: 79001195011996)

Jornada: 50% de la jornada

REQUISITS:

  • Estar en possessió de la titulació de graduat en medicina, psicologia, treball social, infermeria, teràpia ocupacional o fisioteràpia.
  • Estar en possessió de la titulació bàsica per la qualificació dels professionals avaluadors de la situació de Dependència.
  • Disposar de carnet de conduir tipus B

CONTINGUT FUNCIONAL DEL LLOC DE TREBALL DE VALORADOR/A DEL SEVAD

  • Els tècnics realitzen tant valoracions inicials de la persona, com revisions de grau de dependència per agreujament, millora o error de diagnòstic.
  • Les valoracions de dependència es realitzen al domicili o al centre en el que la persona visqui de forma habitual. Seguint el protocol de visita de valoració de dependència. L’eina a emprar per a mesurar la dependència és el Barem de Valoració de la Dependència que respon a la Llei Estatal de Promoció a l’Autonomia i Atenció a la Dependència.
  • El/la professional avaluador/a informarà a la persona sol·licitant o el/la seu/seva representant legal del procés que seguirà fins a la resolució i assignació de serveis.
  • Establir sessions periòdiques entre els/les avaluadors/es i l’equip consultor amb l’objectiu de preparar la visita de valoració, revisar-ne el resultat i preparar els informes en aquells casos tipificats com a complexos segons els informes de salut o dels resultats de la visita de valoració.
  • Elaborar, d’acord amb la informació continguda a l’expedient de valoració, un dictamen–proposta de valoració en el model estandarditzat, que inclogui la identificació i l’autoria de la valoració amb la seva identificació personal.
  • Realitzar les comissions de valoració necessàries per l’elaboració dels dictàmens de valoració i propostes de resolució de grau de dependència.

Les persones interessades poden lliurar el currículum per formar part del procés de selecció abans del dia 22 de gener de 2021 a rrhh@consorcisg.cat o presencialment al registre del Consorci Sant Gregori (Crta. de les planes s/n 17150-Sant Gregori Girona)

AIXÒ NO ÉS UNA PAUSA

Això no és una pausa_SOMRIU_AMB LES CAPACITATS

Atipament, neguit, ansietat per una incertesa insostenible, por davant de l’inconegut, desconfiança en les autoritats…

Aquests són només alguns dels efectes d’haver-nos cregut que s’havia superat la situació desbordant desencadenada per la Covid-19 i que tot tornaria a ser com abans o semblant poc temps després.

A més d’atendre l’aspecte estrictament sanitari, haurem d’engegar estratègies socials per poder conviure amb aquesta nova realitat que no sabem quan acabarà.

Des de la psicologia s’aconsellen estratègies individuals i psicosocials que, sumades a polítiques socials adients, són imprescindibles per combatre la fatiga emocional que patim a nivell individual i com a col·lectiu social.

Què podem fer:

  • Afrontar el fet que la pandèmia no és un parèntesi.  Refem els plans ajustant-los a les possibilitats i planifiquem orientats a connectar amb els nostres desitjos i no amb l’acceleració de produir i rendir sense obstacles.
  • Recuperar el control. La ‘pausa’ no és una pausa. Hem de recuperar el control des d’altres perspectives, no de continuïtat, sinó de certa ruptura amb el passat.
  • Centrar-nos en l’essencial. Si prioritzem el que és essencial, aconseguirem mantenir una certa estabilitat emocional.
  • Permetre’ns el temps improductiu. Estem en un moment en que el plaer és un bé escàs. Sabem que l’oci alleuja la pressió i ens fa menys exigents i tirànics que la productivitat. No perdem el sentit de l’humor perquè així relaxem les nostres pròpies hipoteques mentals.
  • Calen mesures orientades a reduir el risc d’exposició d’algunes persones i col·lectius determinats. És essencial posar atenció en el col·lectiu dels anomenats treballadors essencials.
  • Polítiques de suport a les quarantenes. Moltes vegades no és una qüestió tant de voluntat o compromís com de possibilitat. Amb polítiques de suport es reduiria la vulnerabilitat d’algunes persones determinades.
  • Millora de la comunicació del risc. Cal una comunicació inclusiva, adreçada a cada col·lectiu.

No s’ha posat prou atenció al que implica viure amb incertesa durant força temps, i aquí hi ha tota una àrea de feina per afrontar.

Aprofitem aquesta ruptura i comencem a construir.