RECURSOS PER A LA GESTIÓ DEL TEA i LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL. METODOLOGIA TEACCH.

TEA I Metodologia TEACCH. Triada de Lorna Wing

Com podem gestionar els imprevistos i la percepció alterada del món en persones amb un diagnòstic de TEA i discapacitat intel·lectual?

Estructurant l’espai físicament. Amb una organització adequada de l’entorn, és més fàcil clarificar les tasques que s’han de dur a terme. Una bona manera de fer-ho és marcar amb colors els espais, segons l’objectiu de cadascun.

  • BLAU. Espais per a les activitats individuals (ordinador personal, taula individual, etc.)
  • VERMELL. Espais col·lectius (taules compartides, zones de treball col·lectiu, tallers, etc.)
  • VERD. Zones de transició (zones de penjadors, passadissos, portes d’entrada, etc.)
Distribució d'espais. Mètode Teacch

Una altra manera de fer, és controlar els estímuls distractors mitjançant separacions de mobiliari i controlant possibles elements de distracció com ara finestres, passadissos, camps de visió, etc.

Control d'estímuls exteriors. Mètode Teacch

Les persones amb TEA reben i memoritzen la informació de manera més clara a través del canal visual i no pel canal verbal. Els suports visuals com ara els pictogrames, són eines indispensables per a poder estructurar el temps i els espais ja que ajuden a la persona a situar-se en l’espai i el temps i a ser coneixedora del que ha de fer ara i els que haurà de fer després, així com a identificar els espais i saber quan ha acabat una activitat i pot passar a la següent simplement afegint un pictograma de “check” o acabat al costat de l’activitat al planificador.

Suports visuals. Planificador. Mètode Teacch

Un altra manera de generar seguretat i reduir l’angoixa, és treballar les seqüències d’activitats i rutines. D’aquesta manera reduïm la imprevisibilitat i millora la predictibilitat del dia a dia. Si al treball de les rutines afegim el suport dels calendaris, encara serà més fàcil l’adaptació a un context canviant.

L’aplicació de sistemes de treball estructurat contribueix a l’adaptació a les tasques i a potenciar els aprenentatges. Una manera senzilla seria situar els pictogrames de les tasques pendents a l’esquerra del lloc de treball i col·locar-les a la dreta a mesura que són completades. D’aquesta manera obtenim una visió ràpida del que hem fet i del que ens queda per fer.

També és possible estructurar els aprenentatges separant les tasques per seqüències individuals. Per a nosaltres pot resultar fàcil d’entendre el procés de portar la roba bruta a la rentadora i tenir-la neta i plegada a l’armari. Això no resulta així de fàcil per a aquestes persones ja que per elles es tracta d’una estructura massa complexa. Per facilitar aquest aprenentatge cal treballar les seqüències de forma individual i no passar a la següent fins que no tinguem completada l’anterior.

Per exemple:

  • Portar la roba bruta a la rentadora
  • Preparar la rentadora i posar-la en marxa
  • Estendre la roba
  • Recollir-la
  • Plegar-la
  • Guardar-la a l’armari

Ens saltem el pas de la planxa perquè sent realistes, poques persones amb TEA o sense planxem tota la roba a dia d’avui.

Exemple de seqüenciació de rutina:

Seqüència rutina. Mètode Teacch

Si a aquestes seqüenciacions hi afegim una estructura de l’espai adequada i suports visuals adients, facilitarem molt l’aprenentatge i millorarem exponencialment la qualitat de vida d’aquestes persones.

Ramón Ramírez Berengué. Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria.

Ramon Ramírez. Coordinador de l'Àrea de Psicologia i Psiquiatria

TEA, DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL i METODOLOGIA TEACH

TEA, discapacitat intel·lectual i Metodologia TEACCH

El TEA és un trastorn del neuro-desenvolupament que com la discapacitat intel·lectual, provoca alteracions cognitives en el desenvolupament de les persones.

Les característiques del TEA ja són de per si prou complexes sense afegir-hi la discapacitat intel·lectual. Hi ha un nombre significatiu de persones amb TEA i discapacitat intel·lectual. Aquest col·lectiu, per la seva complexitat, necessita pautes de suport específiques per al desenvolupament d’una vida plena.

Afegits a algunes afectacions referenciades a  l’entrada anterior, aquest trastorn també comporta un seguit de patrons restringits del comportament. Aquests patrons es poden observar en la presència de rituals personals que generen seguretat com ara,

  • estereotípies* o moviments repetitius
  • dificultat per acceptar i tolerar canvis i imprevistos
  • conductes rutinàries i repetitives
  • presència d’interessos restringits

Els interessos restringits són aspectes concrets o elements de l’entorn que interessen a la persona de manera exagerada ocupant gran quantitat del seu temps. Un exemple cultural que ens pot venir al cap és el personatge de Sheldon Cooper a la sèrie “The Big Bang Theory” que representa una persona amb TEA d’alt nivell amb un interès desmesurat per les banderes dels països i els videojocs.

L’últim gran eix del TEA, d’investigació més recent, fa referència a les dificultats per a la integració social. Les persones amb TEA presenten dificultats a l’hora d’integrar la informació que perceben a través dels seus sentits. Aquestes alteracions en la integració poden provocar que la informació rebuda per algun dels canals sensorials (visual, auditiu, tàctil, olfactiu, gustatiu, vestibular i propioceptiu) no generi la informació adequada o es presenti amb una major intensitat de l’esperada.

HIPERSENSIBILITATS SENSORIALS

Recepció molt intensa de la informació per un dels canals sensorials.

Exemple: una persona amb hipersensibilitat auditiva viurà molt intensament els sons de l’entorn i això pot provocar que se senti especialment incòmode en un ambient sorollós

HIPOSENSIBILITATS SENSORIALS.

Recepció sota mínims de la informació a través d’un dels canals sensorials.

Exemple: una persona amb hiposensibilitat tàctil no registra el contacte amb la mateixa intensitat i per això podem observar persones amb el llindar de la temperatura o el dolor alterat. En aquests casos, el material tàctil pesat és de gran ajuda per ajudar en la relaxació.

La metodologia TEACCH (Tractament i educació de nens amb autisme i problemes de comunicació), fou dissenyada als anys setanta amb la intenció de millorar el desenvolupament social, comunicatiu i conductual de persones que presenten trastorn de l’espectre autista.

Fomenta el desenvolupament en diferents àmbits amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida a través de la millora de l’autonomia i les relacions socials.

  • Millora les relacions socials i aporta estratègies per a la socialització
  • Fomenta el desenvolupament d’habilitats afavoridores de l’aprenentatge
  • Promou l’autonomia personal i la motricitat
  • Pauta un ordre que ajuda a l’hora de gestionar l’activitat diària
  • Millora l’adaptació als entorns.

La Metodologia TEACCH és un conjunt d’estratègies aplicades al suport en tots els àmbits en la vida de les persones amb TEA (laboral, familiar, escolar, oci…) que busquen promoure l’adquisició d’aprenentatges per al foment de l’autonomia i l’assoliment màxim de qualitat de vida.

Aquestes persones mostren moltes dificultats a l’hora de gestionar els imprevistos, adaptar-se als canvis, entendre les demandes del context i a més, presenten una percepció del món completament alterada tant sensorialment com cognitiva. La metodologia TEACCH treballa a partir de suports individualitzats adaptats als contextos ambientals d’aquestes persones. Aquestes adaptacions es centren a donar resposta a algunes preguntes simples:

  • Què haig de fer ara?
  • Quantes tasques/activitats haig de fer?
  • Què passarà quan hagi acabat?

*ESTEREOTÍPIA. Les estereotípies són moviments repetitius, generalment coordinats i rítmics, que es realitzen sempre de la mateixa manera (estereotipat). Aquests moviments, només es produeixen quan la persona està desperta, la seva durada és variable i no responen a cap finalitat concreta.

Ramón Ramírez Berengué. Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria

Ramon Ramírez. Coordinador de l'Àrea de Psicologia i Psiquiatria

EL TEA i LA TEORIA DE LA MENT

TEA i Teoria de la ment

Als centres d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual, observem des de fa uns anys que el trastorn de l’espectre autista (TEA) és el segon en rellevància que presenten les persones d’aquest col·lectiu. En població general es calcula que el TEA pot afectar a 1 de cada 64 persones i fins a un 60% de persones que presenten aquest trastorn poden també presentar algun grau de discapacitat intel·lectual.

Amb un càlcul senzill, com ara una regla de tres, una població com Girona d’aproximadament 100.000 habitants, pot presentar un total de 640 persones amb TEA, de les quals 384 poden presentar algun tipus de discapacitat intel·lectual de més lleu a severa.

Òbviament el càlcul està fet a partir de percentatges i xifres aproximades, tanmateix tenim una xifra relativament alta per a una ciutat petita com Girona. Si afegíssim a l’equació entitats poblacionals més grans com ara provincial les xifres encara són més elevades. En una província com la nostra amb aproximadament 780.000 habitants, parlaríem aproximadament d’unes 3.000 persones amb TEA i/o discapacitat intel·lectual.

Davant les dificultats en l’aprenentatge i habilitats adaptatives que ja s’observen en persones amb discapacitat intel·lectual, sumar-hi el TEA afegeix complexitat a les necessitats d’atenció i suport.

El TEA és un trastorn del neuro-desenvolupament que, com la discapacitat intel·lectual, provoca alteracions cognitives en el desenvolupament de les persones.

No hi ha una causa identificada que expliqui l’origen del trastorn. Es pot parlar de factors genètics, alteracions durant la gestació i també de factors ambientals. Probablement sigui la suma de factors encara no identificats.

Per ara sabem que el TEA es presenta en un espectre, és a dir, -una gradació variable d’intensitat i simptomatologia segons cada individu- i no és una categoria dicotòmica de classificació -o ho ets o no ho ets-. Això implica que cada persona pot presentar intensitats i símptomes molt variables i aquesta pròpia expressió del TEA tan variable implica que cada persona diagnosticada és única i presenta unes característiques que li són pròpies.

Les persones amb TEA presenten dificultats en les interaccions socials. Pot resultar-los molt complicat identificar els seus propis sentiments, expressar-los i/o gestionar-los, així com identificar els sentiments de les persones que els envolten. També tenen problemes per entendre les normes de comunicació social implícites i els resulta gairebé impossible entendre els elements de la comunicació no verbal així com integrar-los en la pròpia comunicació. Poden presentar alteracions del to de la veu, prosòdia(1) i una expressió corporal desintegrada o completament absent, entre d’altres alteracions.

En l’àmbit cognitiu, la característica fonamental de les persones amb TEA és una alteració del que els psicòlegs anomenem teoria de la ment. Aquesta capacitat cognitiva és la que permet que les persones realitzem meta-representacions mentals, o explicat de manera més planera, la capacitat de raonament que permet comprendre i reflexionar sobre el propi procés de pensament i conjecturar i fer prediccions sobre el pensament, estat mental i emocional dels altres.

Per posar un exemple: si nosaltres veiem al nostre company de feina parlant per telèfon amb un to de veu elevat, gesticulant de manera expressiva, intuïm sense que ningú ens ho expliqui, que tenen una discussió sobre algun tema de feina. Si a més sabem que hi ha un projecte laboral exigent i complex, relacionem el que coneixem del projecte, la visualització de la conversa i deduïm que el nostre company té divergències relacionades amb el projecte amb el seu interlocutor i això genera neguit i enuig entre ells. Aquesta interpretació, la realitzem com un procés natural de deducció, primer interpretant els indicis visuals i verbals (observant la conversa) i afegint la informació visualitzada al que ja sabem (un projecte laboral exigent i estressant) per deduir, amb la suma de tots els elements, que s’ha generat tensió per aquest motiu.

La teoria de la ment és la capacitat de realitzar aquestes deduccions sobre el pensament dels altres i el seu estat emocional, interpretant la informació del context i sumant-la a la informació que ja tenim.

Les persones amb TEA no tenen aquesta habilitat per interpretar la informació del context, connectar-la amb el que ja saben i realitzar deduccions sobre els estats mentals dels altres. Aquestes dificultats, alteren per complert la capacitat i la forma de relacionar-se ja que no parteixen de les mateixes associacions mentals.

(1)PROSÒDIA Conjunt de característiques que afecten l’accent, l’entonació i la durada dels fonemes en una llengua.

Ramón Ramírez Berengué. Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria

Ramon Ramírez. Coordinador de l'Àrea de Psicologia i Psiquiatria

TANCAMENT de LA FLORESTA

La Floresta. Unitat d'acollida temporal per persones amb discapacitat intel·lectual

El 14 d’abril de 2020, vam obrir un espai d’acollida per a persones amb Discapacitat Intel·lectual provinents d’arreu de la província de Girona i del nostre entorn residencial, que poguessin presentar criteris considerats de malaltia possible/probable/confirmada amb manifestacions clíniques lleus de Covid19. Aquest espai és La Floresta.

El primer ingrés va ser aquest mateix 14 d’abril de 2020.

Durant aquest període de gairebé un any, hem atès 56 persones, 30 dones i 26 homes, provinents del nostres Complex Assistencial i d’altres com ara Agrupació Voraviu, Fundació Altem, Llar Oxalis, Fundació Privada Els Garrofers, Fundació Dr. Joan Pujol, Fundació Estany, Fundació Vimar, Fundació La Fageda i Fundació Astres a qui volem agrair la confiança i la col·laboració.

Hem viscut històries úniques i intenses. Aquest és un breu recull de l’experiència d’alguns professionals d’atenció directa que van donar cobertura a aquest servei.

Professionals d'Atenció Directa La Floresta SOMRIU Consorci Sant Gregori

Vaig ser-hi durant dos mesos i mig. Des de desembre de 2020 fina a mitjans de febrer de 2021.

Programàvem activitats com ara jocs de taula (parxís, dòmino, brisca). També jocs d’estimulació cognitiva, miràvem la televisió, fèiem olimpíades esportives, manualitats, sortíem a parar el sol…

Tot i estar treballant amb Covid, en cap moment vaig sentir tensió o preocupació. Vaig conviure amb persones positives amb calma, sempre respectant els protocols i les mesures de seguretat.

L’experiència va ser molt positiva ja que aquests persones venien d’altres centres, de llars residència o fins i tot de casa seva i poder compartir experiències i escoltar-les era molt gratificant. Si hagués de tornar-hi, m’agradaria molt, sobre tot pel fet de conèixer gent nova amb perfils tan diferents.

El fet d’haver d’anar equipat amb l’EPI durant tota la jornada laboral si era una mica angoixant, així com sentir-se tancat, sobretot quan feia més calor.

El tracte amb les persones usuàries del servei no va ser dificultós gràcies a l’ajut dels psicòlegs del nostre centre així com dels professionals dels centres de procedència. El treball en equip va fer que es pogués resoldre qualsevol incidència per petita que fos.

Amb els companys ens vam organitzar molt bé. Fèiem el traspàs de la informació al canvi de torn per facilitar una bona convivència amb les persones usuàries tot intercanviant pautes d’actuació.

Aquesta bona organització entre l’equip de la Floresta i la resta de l’equip (psicologia, infermeria, recursos humans, administració, etc…) va ser la clau per aconseguir eficiència i bon ambient.

Ruben

__________________________________________________________________________________________

Des que es va obrir la Floresta he treballat al torn de nit.

La meva feina ha estat vetllar pel son de les persones que venien a fer un repòs-cura de quarantena, perque estiguessin ateses el millor possible i que es sentissin com a casa seva.

Des de març de 2020, hem viscut un any desconcertant. Un virus desconegut ens va canviar la vida. El món es va paralitzar i ens va deixar una sensació d’ “AgafaAirePelNas,TancaElsUlls,DeixaL’aireSortirApocapocPerlaBocaiAuto-convenç-teQueEnsEnSortirem” ja que en cas contrari ens ofegarem i paralitzarem i en un moment així cal estar despert i ser ràpid.

Quan em van proposar anar a aquesta unitat no ho vaig dubtar ni un segon, tot i que hi va haver gent que em va dir si estava segura del que feia. En aquells moments inicials, hi havia molta por al virus però… jo em dedico a això i per mi ha estat un repte estar amb persones que de vegades arribaven apagades i aportar una mica de llum.

Dificultats? No gaires… Bé, treballar enfundada amb els EPIS, en algun moment feia falta l’aire, molta suor acumulada, capes i capes, calor, mal de cap, marejos, ganes de vomitar… però sort d’aquestes capes protectores, que ens permetien anar avançant i al final amb el temps t’hi acostumes.

Amb els companys ens vam organitzar molt bé. Vam ser un equip de deu dits en forma de punys i, salvant les circumstàncies crec que ho vam donar tot. Estic agraïda a l’equip de Psicòlegs, Direcció Tècnica i Gerència per confiar en nosaltres.

Tina

__________________________________________________________________________________________

Vaig estar a la unitat la Floresta un parell o tres de mesos com a molt.

El fet de poder compartir temps a aquesta unitat, amb diferents usuaris d’altres centres em va agradar molt, ja que tot i estar al lloc de sempre, podies passar temps amb persones noves, amb diferents vivències i tots podíem aprendre una mica de cadascú de nosaltres.

Quan em van dir si volia anar-hi no m’ho vaig pensar dues vegades! Això de poder experimentar una jornada completa amb els EPI’s (que no és fàcil), donar un altre tipus d’atenció a totes aquelles persones que van  compartir un temps dur per a ells amb nosaltres, fora del seu entorn habitual, dels seus companys, familiars… Em va agradar formar-ne part i poder ser part de les seves “vacances” amb data de caducitat.

M’alegro de NO tornar a veure’ls, això vol dir que ells ja són on han de ser, amb els seus, però també el trobaré a faltar.

Aquesta estada se m’ha fet curta, i em quedo per mi algun que altre bon moment.

Esther

__________________________________________________________________________________________

La meva experiència a La Floresta ha estat molt satisfactòria.

Vaig entrar-hi com a professional gairebé al final, tanmateix he tingut el temps suficient per adonar-me de com són d’agraïdes les persones que, tot i estar malaltes, sempre tenien un somriure per nosaltres.

Ha estat curt però molt intens… i si bé és cert que aquest virus fa una mica de respecte, també ho és que si les coses es fan bé no hi ha res a témer i a La Floresta s’acomplien tots els protocols i les persones amb les que vaig coincidir eren encantadores.

Amb la K pintàvem cartolines. Amb l’A vam poder aprofitar per parar els primers rajos de sol de la primavera….

Ha estat una experiència positiva i gratificant que repetiria amb els ulls tancats.

Eulàlia

__________________________________________________________________________________________

“La proposta i incorporació a la unitat de La Floresta fou un honor i una responsabilitat.

La incertesa i el desconegut, quelcom que mai havíem viscut, ens feia estar en grau d’alerta màxima. Donar-ho tot era la premissa per minimitzar els riscos.

Un dels factors a destacar, és que hem estat un conjunt, una unitat, un engranatge amb una sola fi, el benestar de les persones usuàries del servei i la no propagació del virus.

Aquesta és una pinzellada de totes les emocions que vaig sentir,

Orgull, tensió, responsabilitat, satisfacció, creixement personal i professional, felicitat, incertesa, desconeixement, virus i amor, molt d’amor a un súper-equip, als professionals que hem estat directament implicats i als que ho han estat de manera indirecta i, sobretot una gratitud immensa.”

Antonia

__________________________________________________________________________________________

Gratitud i admiració per tots els professionals que directa i indirectament han format part d’aquest viatge i per les persones, entitats i famílies. Adeu Floresta.