RECURSOS PER A LA GESTIÓ DEL TEA i LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL. METODOLOGIA TEACCH.

TEA I Metodologia TEACCH. Triada de Lorna Wing

Com podem gestionar els imprevistos i la percepció alterada del món en persones amb un diagnòstic de TEA i discapacitat intel·lectual?

Estructurant l’espai físicament. Amb una organització adequada de l’entorn, és més fàcil clarificar les tasques que s’han de dur a terme. Una bona manera de fer-ho és marcar amb colors els espais, segons l’objectiu de cadascun.

  • BLAU. Espais per a les activitats individuals (ordinador personal, taula individual, etc.)
  • VERMELL. Espais col·lectius (taules compartides, zones de treball col·lectiu, tallers, etc.)
  • VERD. Zones de transició (zones de penjadors, passadissos, portes d’entrada, etc.)
Distribució d'espais. Mètode Teacch

Una altra manera de fer, és controlar els estímuls distractors mitjançant separacions de mobiliari i controlant possibles elements de distracció com ara finestres, passadissos, camps de visió, etc.

Control d'estímuls exteriors. Mètode Teacch

Les persones amb TEA reben i memoritzen la informació de manera més clara a través del canal visual i no pel canal verbal. Els suports visuals com ara els pictogrames, són eines indispensables per a poder estructurar el temps i els espais ja que ajuden a la persona a situar-se en l’espai i el temps i a ser coneixedora del que ha de fer ara i els que haurà de fer després, així com a identificar els espais i saber quan ha acabat una activitat i pot passar a la següent simplement afegint un pictograma de “check” o acabat al costat de l’activitat al planificador.

Suports visuals. Planificador. Mètode Teacch

Un altra manera de generar seguretat i reduir l’angoixa, és treballar les seqüències d’activitats i rutines. D’aquesta manera reduïm la imprevisibilitat i millora la predictibilitat del dia a dia. Si al treball de les rutines afegim el suport dels calendaris, encara serà més fàcil l’adaptació a un context canviant.

L’aplicació de sistemes de treball estructurat contribueix a l’adaptació a les tasques i a potenciar els aprenentatges. Una manera senzilla seria situar els pictogrames de les tasques pendents a l’esquerra del lloc de treball i col·locar-les a la dreta a mesura que són completades. D’aquesta manera obtenim una visió ràpida del que hem fet i del que ens queda per fer.

També és possible estructurar els aprenentatges separant les tasques per seqüències individuals. Per a nosaltres pot resultar fàcil d’entendre el procés de portar la roba bruta a la rentadora i tenir-la neta i plegada a l’armari. Això no resulta així de fàcil per a aquestes persones ja que per elles es tracta d’una estructura massa complexa. Per facilitar aquest aprenentatge cal treballar les seqüències de forma individual i no passar a la següent fins que no tinguem completada l’anterior.

Per exemple:

  • Portar la roba bruta a la rentadora
  • Preparar la rentadora i posar-la en marxa
  • Estendre la roba
  • Recollir-la
  • Plegar-la
  • Guardar-la a l’armari

Ens saltem el pas de la planxa perquè sent realistes, poques persones amb TEA o sense planxem tota la roba a dia d’avui.

Exemple de seqüenciació de rutina:

Seqüència rutina. Mètode Teacch

Si a aquestes seqüenciacions hi afegim una estructura de l’espai adequada i suports visuals adients, facilitarem molt l’aprenentatge i millorarem exponencialment la qualitat de vida d’aquestes persones.

Ramón Ramírez Berengué. Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria.

Ramon Ramírez. Coordinador de l'Àrea de Psicologia i Psiquiatria

TEA, DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL i METODOLOGIA TEACH

TEA, discapacitat intel·lectual i Metodologia TEACCH

El TEA és un trastorn del neuro-desenvolupament que com la discapacitat intel·lectual, provoca alteracions cognitives en el desenvolupament de les persones.

Les característiques del TEA ja són de per si prou complexes sense afegir-hi la discapacitat intel·lectual. Hi ha un nombre significatiu de persones amb TEA i discapacitat intel·lectual. Aquest col·lectiu, per la seva complexitat, necessita pautes de suport específiques per al desenvolupament d’una vida plena.

Afegits a algunes afectacions referenciades a  l’entrada anterior, aquest trastorn també comporta un seguit de patrons restringits del comportament. Aquests patrons es poden observar en la presència de rituals personals que generen seguretat com ara,

  • estereotípies* o moviments repetitius
  • dificultat per acceptar i tolerar canvis i imprevistos
  • conductes rutinàries i repetitives
  • presència d’interessos restringits

Els interessos restringits són aspectes concrets o elements de l’entorn que interessen a la persona de manera exagerada ocupant gran quantitat del seu temps. Un exemple cultural que ens pot venir al cap és el personatge de Sheldon Cooper a la sèrie “The Big Bang Theory” que representa una persona amb TEA d’alt nivell amb un interès desmesurat per les banderes dels països i els videojocs.

L’últim gran eix del TEA, d’investigació més recent, fa referència a les dificultats per a la integració social. Les persones amb TEA presenten dificultats a l’hora d’integrar la informació que perceben a través dels seus sentits. Aquestes alteracions en la integració poden provocar que la informació rebuda per algun dels canals sensorials (visual, auditiu, tàctil, olfactiu, gustatiu, vestibular i propioceptiu) no generi la informació adequada o es presenti amb una major intensitat de l’esperada.

HIPERSENSIBILITATS SENSORIALS

Recepció molt intensa de la informació per un dels canals sensorials.

Exemple: una persona amb hipersensibilitat auditiva viurà molt intensament els sons de l’entorn i això pot provocar que se senti especialment incòmode en un ambient sorollós

HIPOSENSIBILITATS SENSORIALS.

Recepció sota mínims de la informació a través d’un dels canals sensorials.

Exemple: una persona amb hiposensibilitat tàctil no registra el contacte amb la mateixa intensitat i per això podem observar persones amb el llindar de la temperatura o el dolor alterat. En aquests casos, el material tàctil pesat és de gran ajuda per ajudar en la relaxació.

La metodologia TEACCH (Tractament i educació de nens amb autisme i problemes de comunicació), fou dissenyada als anys setanta amb la intenció de millorar el desenvolupament social, comunicatiu i conductual de persones que presenten trastorn de l’espectre autista.

Fomenta el desenvolupament en diferents àmbits amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida a través de la millora de l’autonomia i les relacions socials.

  • Millora les relacions socials i aporta estratègies per a la socialització
  • Fomenta el desenvolupament d’habilitats afavoridores de l’aprenentatge
  • Promou l’autonomia personal i la motricitat
  • Pauta un ordre que ajuda a l’hora de gestionar l’activitat diària
  • Millora l’adaptació als entorns.

La Metodologia TEACCH és un conjunt d’estratègies aplicades al suport en tots els àmbits en la vida de les persones amb TEA (laboral, familiar, escolar, oci…) que busquen promoure l’adquisició d’aprenentatges per al foment de l’autonomia i l’assoliment màxim de qualitat de vida.

Aquestes persones mostren moltes dificultats a l’hora de gestionar els imprevistos, adaptar-se als canvis, entendre les demandes del context i a més, presenten una percepció del món completament alterada tant sensorialment com cognitiva. La metodologia TEACCH treballa a partir de suports individualitzats adaptats als contextos ambientals d’aquestes persones. Aquestes adaptacions es centren a donar resposta a algunes preguntes simples:

  • Què haig de fer ara?
  • Quantes tasques/activitats haig de fer?
  • Què passarà quan hagi acabat?

*ESTEREOTÍPIA. Les estereotípies són moviments repetitius, generalment coordinats i rítmics, que es realitzen sempre de la mateixa manera (estereotipat). Aquests moviments, només es produeixen quan la persona està desperta, la seva durada és variable i no responen a cap finalitat concreta.

Ramón Ramírez Berengué. Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria

Ramon Ramírez. Coordinador de l'Àrea de Psicologia i Psiquiatria