RECURSOS PER A LA GESTIÓ DEL TEA i LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL. METODOLOGIA TEACCH.

TEA I Metodologia TEACCH. Triada de Lorna Wing

Com podem gestionar els imprevistos i la percepció alterada del món en persones amb un diagnòstic de TEA i discapacitat intel·lectual?

Estructurant l’espai físicament. Amb una organització adequada de l’entorn, és més fàcil clarificar les tasques que s’han de dur a terme. Una bona manera de fer-ho és marcar amb colors els espais, segons l’objectiu de cadascun.

  • BLAU. Espais per a les activitats individuals (ordinador personal, taula individual, etc.)
  • VERMELL. Espais col·lectius (taules compartides, zones de treball col·lectiu, tallers, etc.)
  • VERD. Zones de transició (zones de penjadors, passadissos, portes d’entrada, etc.)
Distribució d'espais. Mètode Teacch

Una altra manera de fer, és controlar els estímuls distractors mitjançant separacions de mobiliari i controlant possibles elements de distracció com ara finestres, passadissos, camps de visió, etc.

Control d'estímuls exteriors. Mètode Teacch

Les persones amb TEA reben i memoritzen la informació de manera més clara a través del canal visual i no pel canal verbal. Els suports visuals com ara els pictogrames, són eines indispensables per a poder estructurar el temps i els espais ja que ajuden a la persona a situar-se en l’espai i el temps i a ser coneixedora del que ha de fer ara i els que haurà de fer després, així com a identificar els espais i saber quan ha acabat una activitat i pot passar a la següent simplement afegint un pictograma de “check” o acabat al costat de l’activitat al planificador.

Suports visuals. Planificador. Mètode Teacch

Un altra manera de generar seguretat i reduir l’angoixa, és treballar les seqüències d’activitats i rutines. D’aquesta manera reduïm la imprevisibilitat i millora la predictibilitat del dia a dia. Si al treball de les rutines afegim el suport dels calendaris, encara serà més fàcil l’adaptació a un context canviant.

L’aplicació de sistemes de treball estructurat contribueix a l’adaptació a les tasques i a potenciar els aprenentatges. Una manera senzilla seria situar els pictogrames de les tasques pendents a l’esquerra del lloc de treball i col·locar-les a la dreta a mesura que són completades. D’aquesta manera obtenim una visió ràpida del que hem fet i del que ens queda per fer.

També és possible estructurar els aprenentatges separant les tasques per seqüències individuals. Per a nosaltres pot resultar fàcil d’entendre el procés de portar la roba bruta a la rentadora i tenir-la neta i plegada a l’armari. Això no resulta així de fàcil per a aquestes persones ja que per elles es tracta d’una estructura massa complexa. Per facilitar aquest aprenentatge cal treballar les seqüències de forma individual i no passar a la següent fins que no tinguem completada l’anterior.

Per exemple:

  • Portar la roba bruta a la rentadora
  • Preparar la rentadora i posar-la en marxa
  • Estendre la roba
  • Recollir-la
  • Plegar-la
  • Guardar-la a l’armari

Ens saltem el pas de la planxa perquè sent realistes, poques persones amb TEA o sense planxem tota la roba a dia d’avui.

Exemple de seqüenciació de rutina:

Seqüència rutina. Mètode Teacch

Si a aquestes seqüenciacions hi afegim una estructura de l’espai adequada i suports visuals adients, facilitarem molt l’aprenentatge i millorarem exponencialment la qualitat de vida d’aquestes persones.

Ramón Ramírez Berengué. Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria.

Ramon Ramírez. Coordinador de l'Àrea de Psicologia i Psiquiatria