CONVOCATÒRIA PER LA PROVISIÓ D’UN/UNA PSICÒLEG/A PER AL SERVEI DEL CDIAP

Oferta de treball

L’objecte d’aquesta convocatòria és per proveir d’un/a Psicòleg/a el servei CDIAP del Consorci Sant Gregori.

Vinculació: Personal laboral temporal

Retribució: d’acord amb la fixada al conveni laboral d’aplicació (codi conveni: 79001195011996)

Jornada: 33,33% per cobrir reducció de jornada per cura de fill/a menor.

REQUISITS:

  • Estar en possessió de la titulació de llicenciat en psicologia.
  • Experiència en atenció precoç.

CONTINGUT FUNCIONAL DEL LLOC DE TREBALL

La tasca del psicòleg va dirigida a l’atenció a l’infant i al seu entorn més immediat. Les principals tasques i funcions a realitzar seran les següents:

  • Entrevistes , assessorament i suport a les famílies.
  • Realització del procés de diagnòstic dels processos cognitius, llenguatge i personalitat.
  • Elaboració del pla terapèutic.
  • Participació en l’equip interdisciplinari.
  • Coordinació amb professionals de l’àmbit educatiu, sanitari i social.
  • Seguiment dels infants així com treball de sensibilització per la detecció precoç.

Les persones interessades poden lliurar el currículum per formar part del procés de selecció abans del dia 30 de novembre de 2021 a rrhh@consorcisg.cat o presencialment al registre del Consorci Sant Gregori (Crta. de les planes s/n 17150-Sant Gregori, Girona)

PANDÈMIA I DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

Pandèmia i discapacitat intel·lectual

La pandèmia de la Covid-19 i les mesures de prevenció i distanciament que s’han anat aplicant durant aquest període, han tingut i estan tenint un impacte directe en la qualitat de vida de les persones usuàries del nostre complex residencial.

Durant aquests últims dos anys, en Ramon Ramírez (Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria) i l’Hèctor Valenzuela (Gestor de Projectes) de la nostra entitat, han estat treballant en un estudi per quantificar aquests efectes.

Les dades d’aquest estudi, ens han de permetre crear pautes i plans d’acció que ens ajudin a prevenir i/o pal·liar els possibles efectes adversos en la qualitat de vida d’aquest col·lectiu envers qualsevol situació d’urgència similar.

El passat divendres 9 de juliol, els nostres companys van presentar aquest estudi al III Congrés d’Acció Social – inclusió.cat, celebrat a la Universitat de Vic els dies 8 i 9 de juliol de 2021.

Pots veure l’estudi seguint aquest enllaç,

Efectes de la pandèmia en la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual severa ateses en un servei residencial.

PRÀCTICUM 1 – GRAU EN PSICOLOGIA – CURS 2020-2021

Practicum Psicologia SOMRIU, Consorci Sant Gregori-UdG

Durant el passat mes de febrer i per segon any consecutiu, prop de 75 alumnes de Grau de Psicologia de la Universitat de Girona, han participat en dues sessions sobre el “DIA A DIA EN UNA ENTITAT DEDICADA A L’ATENCIÓ A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTELECTUAL”.

Aquestes, han anat a càrrec del Sr. Ramon Ramírez Berengué (Responsable de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria) i el Sr. Hèctor Valenzuela Cumí (Responsable de l’Àrea de Projectes).

En la primera sessió i donada la situació actual, el PRACTICUM ha començat amb una visita virtual al Complex Assistencial i a les seves dependències: edifici d’Administració i Serveis Generals, parc d’oci, laberint terapèutic, jardí de les olors, Residència d’adults Els Roures, Residència Infantil Joan Riu i exterior de La Floresta (espai d’acollida temporal per a persones amb DI que puguin presentar criteris considerats de malaltia/possible/probable/confirmada, amb manifestacions clíniques lleus de Covid19).

Durant la visita virtual, es van fer entrevistes al Sr. Aleix Devant (Responsable del Servei de Cuina) que va parlar del programacuina2, que té com a principals objectius, millorar la qualitat del servei d’alimentació a tots nivells, aconseguir un alt grau de satisfacció per part de les persones usuàries i donar resposta a les necessitats d’aquestes persones dins del programa ACP (Atenció Centrada en la Persona). També hi van participar la Sra. Ángeles Cruz i el Sr. Jaume Pi (Professionals d’Atenció Directa) que van donar la seva visió sobre l’ACP i van aportar experiències del seu dia a dia en el treball amb les persones usuàries del nostre Servei.

La segona sessió ha estat una classe magistral del responsable de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria (Sr. Ramon Ramírez) basada en la metodologia d’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) amb presentació i anàlisi de casos reals del nostre àmbit assistencial i com apliquem a les nostres residències, metodologies d’intervenció pioneres com ara TEACCH (Treatment and Education of Autistic related Communication Handicapped Children) adaptat a totes les persones amb TEA de qualsevol edat i nivell de desenvolupament,  Suport Conductual Positiu, Suport Actiu, entre d’altres.

Desitgem que hagi estat una bona experiència per als alumnes participants i que hagin pogut tenir una visió general de la tasca que duem a terme al nostre Complex Assistencial.

ENVELLIMENT i x CAPACITAT INTEL·LECTUAL

Envelliment i discapacitat intel·lectual

EL CONCEPTE D’ENVELLIMENT

L’envelliment és un procés universal que afecta a tothom i que es desenvolupa com una successió de modificacions morfològiques, fisiològiques i psicològiques de caràcter aparentment irreversible (Academia, 2010, p23). Des del punt de vista de la gerontologia l’envelliment és un continu que abasta tot el cicle vital, s’envelleix com s’ha viscut.

Per tal de detectar símptomes d’envelliment, és vital tenir en compte que hi ha diferència entre el concepte d’edat biològica i el concepte d’edat cronològica, ja que no sempre es corresponen una amb l’altra. Segons experts com Del Barrio i Abellán (2009):

  • Edat cronològica: Correspon a l’edat de l’individu en funció del temps transcorregut des del naixement.
  • Edat biològica: Correspon a l’estat de salut dels nostres òrgans comparats amb patrons estàndard per una edat.

ENVELLIMENT EN X CAPACITAT INTEL·LECTUAL

Al 2026, es calcula que el 63% de les persones amb discapacitat intel·lectual tindran més de 45 anys, edat que els experts coincideixen en assenyalar com la d’inici d’envelliment en aquest col·lectiu (Baroja, 2014). En un estudi realitzat al Consorci Sant Gregori l’any 2019, es va detectar que el 59,72% de la població resident era major de 40 anys, amb previsió que aquesta xifra augmenti fins superar el 75% en pocs anys.

Les persones amb discapacitat intel·lectual pertanyen a un col·lectiu en que és molt difícil valorar l’esperança de vida. Les condicions de salut durant la seva etapa adulta, requereixen del coneixement i detecció prematura de patologies o característiques específiques que poden predir el desenvolupament de futures malalties cròniques o un envelliment prematur (Navas, Uhlmann & Berástegui, 2014).

Els indicadors més clars de l’envelliment en persones en discapacitat intel·lectual, segons García (2014) són:

  • Indicadors físics relacionats amb dificultats de l’audició, visió, problemes respiratoris, tendència a engreixar, tensió arterial, pèrdua d’elasticitat de la pell, inestabilitat en la deambulació i l’equilibri, andropausa i menopausa, alteracions en el ritme de son i vigília, molèsties d’esquena o pèrdua de calci.
  • Indicadors cognitius relacionats amb major lentitud a l’hora de realitzar activitats, petits oblits, dificultats que abans no tenien en la resolució de problemes, entre d’altres.
  • Senyals emocionals com canvis en l’autoestima, abandonament d’activitats, apatia, preocupació per la pèrdua de persones del seu entorn, entre d’altres.
  • Altres com la pèrdua de recolzament social, alteracions en la comunicació, major dificultat per adaptar-se als canvis.

Al produir-se un envelliment precoç en les persones amb DI, les actuacions encaminades a pal·liar-lo haurien de començar abans dels 45 anys. Aquest procés d’envelliment precoç molt sovint es produeix de forma paral·lela amb el dels seus progenitors.

ENVELLIMENT ACTIU I ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA

L’Atenció Centrada en la Persona és un compromís per ajudar a les persones en el seu procés vital a través de la prestació de recolzaments que garanteixin la seva qualitat de vida, tenint en compte que aquests recolzaments han de respondre als seus interessos. A partir d’aquesta idea, s’han de contemplar tant les necessitats de recolzament com les capacitats de la persona per decidir sobre la seva vida. Quan la pròpia persona pot expressar els seus desitjos, els recolzaments s’orientaran a que pugui realitzar els seus somnis, i en els casos en els que no és possible aquesta comunicació, seran les persones rellevants en el seu entorn les que coneixent a la persona l’ajudaran a definir la seva vida i planificar el seu futur.

L’envelliment actiu pretén millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen, afavorint les seves oportunitats de desenvolupament per una vida saludable, participativa i segura; Implica entendre aquesta etapa com un cicle més de creixement personal, afegint vida als anys i no solament anys a la vida (LIBEA, 2010), reconeix la importància a la inserció participativa en la realitat social, i al manteniment de les relacions interpersonals amb la comunitat. El fet de que les persones adultes i grans gaudeixin d’un bon estat de benestar no només és un indicador d’un estat físicament bo a nivell de salut, també ha d’estar adequadament bé a nivell de salut emocional i psicosocial (Cruz-Díaz, Ordoñez-Sierra, Román, & Pavón, 2016; González-Raimundí, 2015).

Altres autors com Navas, et. al. (2014), ens parlen de l’envelliment satisfactori, com un procés de vida que dependrà de l’èxit aconseguit a l’hora d’adaptar l’entorn a les circumstàncies de cada individu, de tal forma que aquest últim, encara que les seves condicions siguin menys òptimes, pugui seguir mantenint el que considerava important i gratificant en la seva vida gràcies als recolzaments oferts.

La qualitat de vida satisfactòria s’entén com aquella en la que tot i que les condicions de vida no siguin les òptimes, es disposi de tot allò considerat important, des d’un punt de vista subjectiu i gratificant en la nostra vida, el que ajudarà a augmentar l’edat biològica de les persones (Contreras, Marfil & Ortega, 2014; Cruz & Acosta, 2010; MEC, 2011; Santibáñez, 2013).

Volem que aquesta etapa no suposi una ruptura en la vida de les persones. Cal mantenir els seus llaços afectius, assentar el model de Qualitat de Vida i metodologies com l’Atenció Centrada en la Persona o la Planificació Personal per Avançat. També recolzaments i serveis més flexibles, entorns més accessibles, una atenció sociosanitària adequada…

Els pilars de la intervenció en l’etapa d’envelliment en persones amb discapacitat intel·lectual segons James R. Thompson (Expresident de l’Associació Americana de Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament, AAIDD) són:

‘’Es pot entendre millor a les persones amb discapacitat intel·lectual des de les seves necessitats de recolzament, no des dels seus dèficits sinó des de les seves capacitats. És important comprendre a les persones basant-nos en el que volen o necessiten fer i identificar quina atenció i recolzaments necessiten per fer-ho. Els recolzaments personalitzats suposen una inversió de temps i esforç, i han de respondre a les necessitats de cada persona. No hi ha dues persones iguals, per tant, no hi ha dues persones que necessitin exactament els mateixos recolzaments. Individualitzar els recolzaments és el pilar sobre el que s’ha d’assentar el treball dels professionals’’.

Hèctor Valenzuela. Àrea de Psiquiatria i Psicologia