XI JORNADAS CIENTÍFICAS INTERNACIONALES DE INVESTIGACIÓN SOBRE PERSONAS CON DISCAPACIDAD

Presentación estudio pandemia y discapacidad. Jornadas INICO

Ramon Ramírez Berengué, coordinador del Servicio de psiquiatría i psicología de nuestra entidad, ha presentado el estudio: Efectos de la Pandemia en la Calidad de Vida de Personas con Discapacidad Severa atendidas en un Servicio Residencial, en las XI Jornadas Científicas Internacionales de Investigación sobre Personas con discapacidad, celebradas en Salamanca i organizadas por el INICO, Instituto Universitario de Integración en la Comunidad de la Universidad de Salamanca, del 16 al 18 de marzo de 2022.

Estas jornadas, reconocidas como referencia temporal a nivel nacional e internacional del ámbito iberoamericano, son profesionales y cuentan con la participación de investigadores de distintas disciplinas, entre las que se pueden destacar: psicólogos, psicopedagogos, pedagogos, maestros, sociólogos, terapeutas ocupacionales, trabajadores sociales, educadores sociales, fisioterapeutas, enfermeros, médicos, abogados, graduados sociales entre otros.

Asimismo, las jornadas están también dirigidas a familiares de personas con discapacidad y estudiantes que quieren especializarse en el ámbito de la discapacidad.

Objetivos de las Jornadas:

  • Proporcionar un foro de encuentro y discusión de carácter pluridisciplinar y abierto a los profesionales que trabajan e investigan en el campo de la educación, servicios sociales y salud.
  • Difusión de los avances en el conocimiento científico e innovaciones en el ámbito de la discapacidad
  • Fomentar el desarrollo y transferencia de investigación rigurosa y de prácticas profesionales y organizacionales basadas en evidencias
  • Desarrollar vías de intercambio y participación entre investigadores de España, Europa e Iberoamérica
  • Proponer líneas de investigación futura, que permitan acercar el mundo científico y el profesional, con vistas a la innovación y transformación de las prácticas habituales
  • Aportar experiencias y propuestas para el cambio y mejora de los programas, centros y organizaciones.

Ver estudio

Estudio: Efectos de la pandemia en la calidad de vida de personas con discapacidad intelectual severa atendidas en un servicio residencial

PRACTICUM I – GRAU EN PSICOLOGIA – Curs 2021-2022

PRACTICUM I - GRAU PSICOLOGIA - UdG - SOMRIU_Consorci Sant Gregori

La setmana passada i per tercer any consecutiu, la nostra entitat col·laborant en el PRACTICUM I del Grau de Psicologia de la Universitat de Girona.

Dijous 3 i divendres 4 de març, alumes de 3r del Grau de Psicologia d’aquesta Universitat, han participat en dues sessions a càrrec del Sr. Ramon Ramírez Berengué, coordinador del Servei de Psicologia i Psiquiatria del Consorci Sant Gregori-SOMRIU.

Aquest PRACTICUM consisteix en visites dels alumnes a diferents centres professionals amb la finalitat de conèixer com és el dia a dia i les funcions dels professionals de la psicologia en àmbits diferents. En el nostre cas, es tracta de mostrar el dia a dia d’aquests professionals en un entorn residencial dedicat a atendre a persones amb discapacitat intel·lectual.

El PRACTICUM s’ha organitzat en dues sessions.

Durant la primera sessió, vam poder fer una visita per les instal·lacions del Complex Assistencial.

Com que el grup d’estudiants era molt nombrós i a fi de donar compliment al pla sectorial en l’àmbit de residències de gent gran i persones amb discapacitat en l’actual situació de transmissió comunitària i predomini de la variant Òmicron, la visita s’ha fet només en exteriors i sense accedir a l’interior de les instal·lacions de la Residència d’adults Els Roures ni tampoc de la Residència Joan Riu.

En aquesta sessió s’ha explicat la tipologia de les persones ateses i els mètodes d’intervenció dels psicòlegs.

També hem comptat amb la intervenció de la Sra. Xènia Corcoll Ginesta, treballadora social i responsable de l’Àrea Social i de Famílies que ha fet referència a la importància de tenir en compte el context familiar d’aquestes persones a l’hora de poder tenir una visió global del perfil.

Tots dos professionals han remarcat la importància de treballar des del respecte per la igualtat de dret de les persones així com la necessitat d’un treball transversal i en equip a l’hora de donar la millora atenció possible a aquestes persones.

La segona sessió ha consistit en un treball més pràctic a partir del model d’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP).

Els alumnes han pogut conèixer diferents tècniques d’intervenció. Seguidament se’ls han proposat casos pràctics reals. Els participants s’han organitzat en grups de quatre o sis persones i, amb el suport de vídeos, han hagut d’analitzar-los i plantejar propostes d’intervenció a partir dels coneixements teòrics que disposen i amb el suport del psicòleg del centre.

Posteriorment s’han analitzat aquestes propostes d’intervenció en el seu conjunt i s’han debatut i corregit en cas necessari de manera argumentada.

Al marge de la valoració positiva que es fa des de la nostra entitat pel que fa a aquests tipus de col·laboracions, desitgem que hagi estat una bona experiència per als alumnes i que hagin pogut endur-se una visió general de la tasca que duem a terme al nostre Complex Assistencial en l’àmbit de la Psicologia.

RECURSOS PER A LA GESTIÓ DEL TEA i LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL. METODOLOGIA TEACCH.

TEA I Metodologia TEACCH. Triada de Lorna Wing

Com podem gestionar els imprevistos i la percepció alterada del món en persones amb un diagnòstic de TEA i discapacitat intel·lectual?

Estructurant l’espai físicament. Amb una organització adequada de l’entorn, és més fàcil clarificar les tasques que s’han de dur a terme. Una bona manera de fer-ho és marcar amb colors els espais, segons l’objectiu de cadascun.

  • BLAU. Espais per a les activitats individuals (ordinador personal, taula individual, etc.)
  • VERMELL. Espais col·lectius (taules compartides, zones de treball col·lectiu, tallers, etc.)
  • VERD. Zones de transició (zones de penjadors, passadissos, portes d’entrada, etc.)
Distribució d'espais. Mètode Teacch

Una altra manera de fer, és controlar els estímuls distractors mitjançant separacions de mobiliari i controlant possibles elements de distracció com ara finestres, passadissos, camps de visió, etc.

Control d'estímuls exteriors. Mètode Teacch

Les persones amb TEA reben i memoritzen la informació de manera més clara a través del canal visual i no pel canal verbal. Els suports visuals com ara els pictogrames, són eines indispensables per a poder estructurar el temps i els espais ja que ajuden a la persona a situar-se en l’espai i el temps i a ser coneixedora del que ha de fer ara i els que haurà de fer després, així com a identificar els espais i saber quan ha acabat una activitat i pot passar a la següent simplement afegint un pictograma de “check” o acabat al costat de l’activitat al planificador.

Suports visuals. Planificador. Mètode Teacch

Un altra manera de generar seguretat i reduir l’angoixa, és treballar les seqüències d’activitats i rutines. D’aquesta manera reduïm la imprevisibilitat i millora la predictibilitat del dia a dia. Si al treball de les rutines afegim el suport dels calendaris, encara serà més fàcil l’adaptació a un context canviant.

L’aplicació de sistemes de treball estructurat contribueix a l’adaptació a les tasques i a potenciar els aprenentatges. Una manera senzilla seria situar els pictogrames de les tasques pendents a l’esquerra del lloc de treball i col·locar-les a la dreta a mesura que són completades. D’aquesta manera obtenim una visió ràpida del que hem fet i del que ens queda per fer.

També és possible estructurar els aprenentatges separant les tasques per seqüències individuals. Per a nosaltres pot resultar fàcil d’entendre el procés de portar la roba bruta a la rentadora i tenir-la neta i plegada a l’armari. Això no resulta així de fàcil per a aquestes persones ja que per elles es tracta d’una estructura massa complexa. Per facilitar aquest aprenentatge cal treballar les seqüències de forma individual i no passar a la següent fins que no tinguem completada l’anterior.

Per exemple:

  • Portar la roba bruta a la rentadora
  • Preparar la rentadora i posar-la en marxa
  • Estendre la roba
  • Recollir-la
  • Plegar-la
  • Guardar-la a l’armari

Ens saltem el pas de la planxa perquè sent realistes, poques persones amb TEA o sense planxem tota la roba a dia d’avui.

Exemple de seqüenciació de rutina:

Seqüència rutina. Mètode Teacch

Si a aquestes seqüenciacions hi afegim una estructura de l’espai adequada i suports visuals adients, facilitarem molt l’aprenentatge i millorarem exponencialment la qualitat de vida d’aquestes persones.

Ramón Ramírez Berengué. Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria.

Ramon Ramírez. Coordinador de l'Àrea de Psicologia i Psiquiatria

TEA, DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL i METODOLOGIA TEACH

TEA, discapacitat intel·lectual i Metodologia TEACCH

El TEA és un trastorn del neuro-desenvolupament que com la discapacitat intel·lectual, provoca alteracions cognitives en el desenvolupament de les persones.

Les característiques del TEA ja són de per si prou complexes sense afegir-hi la discapacitat intel·lectual. Hi ha un nombre significatiu de persones amb TEA i discapacitat intel·lectual. Aquest col·lectiu, per la seva complexitat, necessita pautes de suport específiques per al desenvolupament d’una vida plena.

Afegits a algunes afectacions referenciades a  l’entrada anterior, aquest trastorn també comporta un seguit de patrons restringits del comportament. Aquests patrons es poden observar en la presència de rituals personals que generen seguretat com ara,

  • estereotípies* o moviments repetitius
  • dificultat per acceptar i tolerar canvis i imprevistos
  • conductes rutinàries i repetitives
  • presència d’interessos restringits

Els interessos restringits són aspectes concrets o elements de l’entorn que interessen a la persona de manera exagerada ocupant gran quantitat del seu temps. Un exemple cultural que ens pot venir al cap és el personatge de Sheldon Cooper a la sèrie “The Big Bang Theory” que representa una persona amb TEA d’alt nivell amb un interès desmesurat per les banderes dels països i els videojocs.

L’últim gran eix del TEA, d’investigació més recent, fa referència a les dificultats per a la integració social. Les persones amb TEA presenten dificultats a l’hora d’integrar la informació que perceben a través dels seus sentits. Aquestes alteracions en la integració poden provocar que la informació rebuda per algun dels canals sensorials (visual, auditiu, tàctil, olfactiu, gustatiu, vestibular i propioceptiu) no generi la informació adequada o es presenti amb una major intensitat de l’esperada.

HIPERSENSIBILITATS SENSORIALS

Recepció molt intensa de la informació per un dels canals sensorials.

Exemple: una persona amb hipersensibilitat auditiva viurà molt intensament els sons de l’entorn i això pot provocar que se senti especialment incòmode en un ambient sorollós

HIPOSENSIBILITATS SENSORIALS.

Recepció sota mínims de la informació a través d’un dels canals sensorials.

Exemple: una persona amb hiposensibilitat tàctil no registra el contacte amb la mateixa intensitat i per això podem observar persones amb el llindar de la temperatura o el dolor alterat. En aquests casos, el material tàctil pesat és de gran ajuda per ajudar en la relaxació.

La metodologia TEACCH (Tractament i educació de nens amb autisme i problemes de comunicació), fou dissenyada als anys setanta amb la intenció de millorar el desenvolupament social, comunicatiu i conductual de persones que presenten trastorn de l’espectre autista.

Fomenta el desenvolupament en diferents àmbits amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida a través de la millora de l’autonomia i les relacions socials.

  • Millora les relacions socials i aporta estratègies per a la socialització
  • Fomenta el desenvolupament d’habilitats afavoridores de l’aprenentatge
  • Promou l’autonomia personal i la motricitat
  • Pauta un ordre que ajuda a l’hora de gestionar l’activitat diària
  • Millora l’adaptació als entorns.

La Metodologia TEACCH és un conjunt d’estratègies aplicades al suport en tots els àmbits en la vida de les persones amb TEA (laboral, familiar, escolar, oci…) que busquen promoure l’adquisició d’aprenentatges per al foment de l’autonomia i l’assoliment màxim de qualitat de vida.

Aquestes persones mostren moltes dificultats a l’hora de gestionar els imprevistos, adaptar-se als canvis, entendre les demandes del context i a més, presenten una percepció del món completament alterada tant sensorialment com cognitiva. La metodologia TEACCH treballa a partir de suports individualitzats adaptats als contextos ambientals d’aquestes persones. Aquestes adaptacions es centren a donar resposta a algunes preguntes simples:

  • Què haig de fer ara?
  • Quantes tasques/activitats haig de fer?
  • Què passarà quan hagi acabat?

*ESTEREOTÍPIA. Les estereotípies són moviments repetitius, generalment coordinats i rítmics, que es realitzen sempre de la mateixa manera (estereotipat). Aquests moviments, només es produeixen quan la persona està desperta, la seva durada és variable i no responen a cap finalitat concreta.

Ramón Ramírez Berengué. Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria

Ramon Ramírez. Coordinador de l'Àrea de Psicologia i Psiquiatria

EL TEA i LA TEORIA DE LA MENT

TEA i Teoria de la ment

Als centres d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual, observem des de fa uns anys que el trastorn de l’espectre autista (TEA) és el segon en rellevància que presenten les persones d’aquest col·lectiu. En població general es calcula que el TEA pot afectar a 1 de cada 64 persones i fins a un 60% de persones que presenten aquest trastorn poden també presentar algun grau de discapacitat intel·lectual.

Amb un càlcul senzill, com ara una regla de tres, una població com Girona d’aproximadament 100.000 habitants, pot presentar un total de 640 persones amb TEA, de les quals 384 poden presentar algun tipus de discapacitat intel·lectual de més lleu a severa.

Òbviament el càlcul està fet a partir de percentatges i xifres aproximades, tanmateix tenim una xifra relativament alta per a una ciutat petita com Girona. Si afegíssim a l’equació entitats poblacionals més grans com ara provincial les xifres encara són més elevades. En una província com la nostra amb aproximadament 780.000 habitants, parlaríem aproximadament d’unes 3.000 persones amb TEA i/o discapacitat intel·lectual.

Davant les dificultats en l’aprenentatge i habilitats adaptatives que ja s’observen en persones amb discapacitat intel·lectual, sumar-hi el TEA afegeix complexitat a les necessitats d’atenció i suport.

El TEA és un trastorn del neuro-desenvolupament que, com la discapacitat intel·lectual, provoca alteracions cognitives en el desenvolupament de les persones.

No hi ha una causa identificada que expliqui l’origen del trastorn. Es pot parlar de factors genètics, alteracions durant la gestació i també de factors ambientals. Probablement sigui la suma de factors encara no identificats.

Per ara sabem que el TEA es presenta en un espectre, és a dir, -una gradació variable d’intensitat i simptomatologia segons cada individu- i no és una categoria dicotòmica de classificació -o ho ets o no ho ets-. Això implica que cada persona pot presentar intensitats i símptomes molt variables i aquesta pròpia expressió del TEA tan variable implica que cada persona diagnosticada és única i presenta unes característiques que li són pròpies.

Les persones amb TEA presenten dificultats en les interaccions socials. Pot resultar-los molt complicat identificar els seus propis sentiments, expressar-los i/o gestionar-los, així com identificar els sentiments de les persones que els envolten. També tenen problemes per entendre les normes de comunicació social implícites i els resulta gairebé impossible entendre els elements de la comunicació no verbal així com integrar-los en la pròpia comunicació. Poden presentar alteracions del to de la veu, prosòdia(1) i una expressió corporal desintegrada o completament absent, entre d’altres alteracions.

En l’àmbit cognitiu, la característica fonamental de les persones amb TEA és una alteració del que els psicòlegs anomenem teoria de la ment. Aquesta capacitat cognitiva és la que permet que les persones realitzem meta-representacions mentals, o explicat de manera més planera, la capacitat de raonament que permet comprendre i reflexionar sobre el propi procés de pensament i conjecturar i fer prediccions sobre el pensament, estat mental i emocional dels altres.

Per posar un exemple: si nosaltres veiem al nostre company de feina parlant per telèfon amb un to de veu elevat, gesticulant de manera expressiva, intuïm sense que ningú ens ho expliqui, que tenen una discussió sobre algun tema de feina. Si a més sabem que hi ha un projecte laboral exigent i complex, relacionem el que coneixem del projecte, la visualització de la conversa i deduïm que el nostre company té divergències relacionades amb el projecte amb el seu interlocutor i això genera neguit i enuig entre ells. Aquesta interpretació, la realitzem com un procés natural de deducció, primer interpretant els indicis visuals i verbals (observant la conversa) i afegint la informació visualitzada al que ja sabem (un projecte laboral exigent i estressant) per deduir, amb la suma de tots els elements, que s’ha generat tensió per aquest motiu.

La teoria de la ment és la capacitat de realitzar aquestes deduccions sobre el pensament dels altres i el seu estat emocional, interpretant la informació del context i sumant-la a la informació que ja tenim.

Les persones amb TEA no tenen aquesta habilitat per interpretar la informació del context, connectar-la amb el que ja saben i realitzar deduccions sobre els estats mentals dels altres. Aquestes dificultats, alteren per complert la capacitat i la forma de relacionar-se ja que no parteixen de les mateixes associacions mentals.

(1)PROSÒDIA Conjunt de característiques que afecten l’accent, l’entonació i la durada dels fonemes en una llengua.

Ramón Ramírez Berengué. Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria

Ramon Ramírez. Coordinador de l'Àrea de Psicologia i Psiquiatria

CONVOCATÒRIA PER LA PROVISIÓ D’UN/UNA PSICÒLEG/A PER AL SERVEI DEL CDIAP

Oferta de treball

L’objecte d’aquesta convocatòria és per proveir d’un/a Psicòleg/a el servei CDIAP del Consorci Sant Gregori.

Vinculació: Personal laboral temporal

Retribució: d’acord amb la fixada al conveni laboral d’aplicació (codi conveni: 79001195011996)

Jornada: 33,33% per cobrir reducció de jornada per cura de fill/a menor.

REQUISITS:

  • Estar en possessió de la titulació de llicenciat en psicologia.
  • Experiència en atenció precoç.

CONTINGUT FUNCIONAL DEL LLOC DE TREBALL

La tasca del psicòleg va dirigida a l’atenció a l’infant i al seu entorn més immediat. Les principals tasques i funcions a realitzar seran les següents:

  • Entrevistes , assessorament i suport a les famílies.
  • Realització del procés de diagnòstic dels processos cognitius, llenguatge i personalitat.
  • Elaboració del pla terapèutic.
  • Participació en l’equip interdisciplinari.
  • Coordinació amb professionals de l’àmbit educatiu, sanitari i social.
  • Seguiment dels infants així com treball de sensibilització per la detecció precoç.

Les persones interessades poden lliurar el currículum per formar part del procés de selecció abans del dia 8 de desembre de 2021 a rrhh@consorcisg.cat o presencialment al registre del Consorci Sant Gregori (Crta. de les planes s/n 17150-Sant Gregori, Girona)

PANDÈMIA I DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

Pandèmia i discapacitat intel·lectual

La pandèmia de la Covid-19 i les mesures de prevenció i distanciament que s’han anat aplicant durant aquest període, han tingut i estan tenint un impacte directe en la qualitat de vida de les persones usuàries del nostre complex residencial.

Durant aquests últims dos anys, en Ramon Ramírez (Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria) i l’Hèctor Valenzuela (Gestor de Projectes) de la nostra entitat, han estat treballant en un estudi per quantificar aquests efectes.

Les dades d’aquest estudi, ens han de permetre crear pautes i plans d’acció que ens ajudin a prevenir i/o pal·liar els possibles efectes adversos en la qualitat de vida d’aquest col·lectiu envers qualsevol situació d’urgència similar.

El passat divendres 9 de juliol, els nostres companys van presentar aquest estudi al III Congrés d’Acció Social – inclusió.cat, celebrat a la Universitat de Vic els dies 8 i 9 de juliol de 2021.

Pots veure l’estudi seguint aquest enllaç,

Efectes de la pandèmia en la qualitat de vida de persones amb discapacitat intel·lectual severa ateses en un servei residencial.

PRÀCTICUM 1 – GRAU EN PSICOLOGIA – CURS 2020-2021

Practicum Psicologia SOMRIU, Consorci Sant Gregori-UdG

Durant el passat mes de febrer i per segon any consecutiu, prop de 75 alumnes de Grau de Psicologia de la Universitat de Girona, han participat en dues sessions sobre el “DIA A DIA EN UNA ENTITAT DEDICADA A L’ATENCIÓ A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTELECTUAL”.

Aquestes, han anat a càrrec del Sr. Ramon Ramírez Berengué (Responsable de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria) i el Sr. Hèctor Valenzuela Cumí (Responsable de l’Àrea de Projectes).

En la primera sessió i donada la situació actual, el PRACTICUM ha començat amb una visita virtual al Complex Assistencial i a les seves dependències: edifici d’Administració i Serveis Generals, parc d’oci, laberint terapèutic, jardí de les olors, Residència d’adults Els Roures, Residència Infantil Joan Riu i exterior de La Floresta (espai d’acollida temporal per a persones amb DI que puguin presentar criteris considerats de malaltia/possible/probable/confirmada, amb manifestacions clíniques lleus de Covid19).

Durant la visita virtual, es van fer entrevistes al Sr. Aleix Devant (Responsable del Servei de Cuina) que va parlar del programacuina2, que té com a principals objectius, millorar la qualitat del servei d’alimentació a tots nivells, aconseguir un alt grau de satisfacció per part de les persones usuàries i donar resposta a les necessitats d’aquestes persones dins del programa ACP (Atenció Centrada en la Persona). També hi van participar la Sra. Ángeles Cruz i el Sr. Jaume Pi (Professionals d’Atenció Directa) que van donar la seva visió sobre l’ACP i van aportar experiències del seu dia a dia en el treball amb les persones usuàries del nostre Servei.

La segona sessió ha estat una classe magistral del responsable de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria (Sr. Ramon Ramírez) basada en la metodologia d’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) amb presentació i anàlisi de casos reals del nostre àmbit assistencial i com apliquem a les nostres residències, metodologies d’intervenció pioneres com ara TEACCH (Treatment and Education of Autistic related Communication Handicapped Children) adaptat a totes les persones amb TEA de qualsevol edat i nivell de desenvolupament,  Suport Conductual Positiu, Suport Actiu, entre d’altres.

Desitgem que hagi estat una bona experiència per als alumnes participants i que hagin pogut tenir una visió general de la tasca que duem a terme al nostre Complex Assistencial.

ENVELLIMENT i x CAPACITAT INTEL·LECTUAL

Envelliment i discapacitat intel·lectual

EL CONCEPTE D’ENVELLIMENT

L’envelliment és un procés universal que afecta a tothom i que es desenvolupa com una successió de modificacions morfològiques, fisiològiques i psicològiques de caràcter aparentment irreversible (Academia, 2010, p23). Des del punt de vista de la gerontologia l’envelliment és un continu que abasta tot el cicle vital, s’envelleix com s’ha viscut.

Per tal de detectar símptomes d’envelliment, és vital tenir en compte que hi ha diferència entre el concepte d’edat biològica i el concepte d’edat cronològica, ja que no sempre es corresponen una amb l’altra. Segons experts com Del Barrio i Abellán (2009):

  • Edat cronològica: Correspon a l’edat de l’individu en funció del temps transcorregut des del naixement.
  • Edat biològica: Correspon a l’estat de salut dels nostres òrgans comparats amb patrons estàndard per una edat.

ENVELLIMENT EN X CAPACITAT INTEL·LECTUAL

Al 2026, es calcula que el 63% de les persones amb discapacitat intel·lectual tindran més de 45 anys, edat que els experts coincideixen en assenyalar com la d’inici d’envelliment en aquest col·lectiu (Baroja, 2014). En un estudi realitzat al Consorci Sant Gregori l’any 2019, es va detectar que el 59,72% de la població resident era major de 40 anys, amb previsió que aquesta xifra augmenti fins superar el 75% en pocs anys.

Les persones amb discapacitat intel·lectual pertanyen a un col·lectiu en que és molt difícil valorar l’esperança de vida. Les condicions de salut durant la seva etapa adulta, requereixen del coneixement i detecció prematura de patologies o característiques específiques que poden predir el desenvolupament de futures malalties cròniques o un envelliment prematur (Navas, Uhlmann & Berástegui, 2014).

Els indicadors més clars de l’envelliment en persones en discapacitat intel·lectual, segons García (2014) són:

  • Indicadors físics relacionats amb dificultats de l’audició, visió, problemes respiratoris, tendència a engreixar, tensió arterial, pèrdua d’elasticitat de la pell, inestabilitat en la deambulació i l’equilibri, andropausa i menopausa, alteracions en el ritme de son i vigília, molèsties d’esquena o pèrdua de calci.
  • Indicadors cognitius relacionats amb major lentitud a l’hora de realitzar activitats, petits oblits, dificultats que abans no tenien en la resolució de problemes, entre d’altres.
  • Senyals emocionals com canvis en l’autoestima, abandonament d’activitats, apatia, preocupació per la pèrdua de persones del seu entorn, entre d’altres.
  • Altres com la pèrdua de recolzament social, alteracions en la comunicació, major dificultat per adaptar-se als canvis.

Al produir-se un envelliment precoç en les persones amb DI, les actuacions encaminades a pal·liar-lo haurien de començar abans dels 45 anys. Aquest procés d’envelliment precoç molt sovint es produeix de forma paral·lela amb el dels seus progenitors.

ENVELLIMENT ACTIU I ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA

L’Atenció Centrada en la Persona és un compromís per ajudar a les persones en el seu procés vital a través de la prestació de recolzaments que garanteixin la seva qualitat de vida, tenint en compte que aquests recolzaments han de respondre als seus interessos. A partir d’aquesta idea, s’han de contemplar tant les necessitats de recolzament com les capacitats de la persona per decidir sobre la seva vida. Quan la pròpia persona pot expressar els seus desitjos, els recolzaments s’orientaran a que pugui realitzar els seus somnis, i en els casos en els que no és possible aquesta comunicació, seran les persones rellevants en el seu entorn les que coneixent a la persona l’ajudaran a definir la seva vida i planificar el seu futur.

L’envelliment actiu pretén millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen, afavorint les seves oportunitats de desenvolupament per una vida saludable, participativa i segura; Implica entendre aquesta etapa com un cicle més de creixement personal, afegint vida als anys i no solament anys a la vida (LIBEA, 2010), reconeix la importància a la inserció participativa en la realitat social, i al manteniment de les relacions interpersonals amb la comunitat. El fet de que les persones adultes i grans gaudeixin d’un bon estat de benestar no només és un indicador d’un estat físicament bo a nivell de salut, també ha d’estar adequadament bé a nivell de salut emocional i psicosocial (Cruz-Díaz, Ordoñez-Sierra, Román, & Pavón, 2016; González-Raimundí, 2015).

Altres autors com Navas, et. al. (2014), ens parlen de l’envelliment satisfactori, com un procés de vida que dependrà de l’èxit aconseguit a l’hora d’adaptar l’entorn a les circumstàncies de cada individu, de tal forma que aquest últim, encara que les seves condicions siguin menys òptimes, pugui seguir mantenint el que considerava important i gratificant en la seva vida gràcies als recolzaments oferts.

La qualitat de vida satisfactòria s’entén com aquella en la que tot i que les condicions de vida no siguin les òptimes, es disposi de tot allò considerat important, des d’un punt de vista subjectiu i gratificant en la nostra vida, el que ajudarà a augmentar l’edat biològica de les persones (Contreras, Marfil & Ortega, 2014; Cruz & Acosta, 2010; MEC, 2011; Santibáñez, 2013).

Volem que aquesta etapa no suposi una ruptura en la vida de les persones. Cal mantenir els seus llaços afectius, assentar el model de Qualitat de Vida i metodologies com l’Atenció Centrada en la Persona o la Planificació Personal per Avançat. També recolzaments i serveis més flexibles, entorns més accessibles, una atenció sociosanitària adequada…

Els pilars de la intervenció en l’etapa d’envelliment en persones amb discapacitat intel·lectual segons James R. Thompson (Expresident de l’Associació Americana de Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament, AAIDD) són:

‘’Es pot entendre millor a les persones amb discapacitat intel·lectual des de les seves necessitats de recolzament, no des dels seus dèficits sinó des de les seves capacitats. És important comprendre a les persones basant-nos en el que volen o necessiten fer i identificar quina atenció i recolzaments necessiten per fer-ho. Els recolzaments personalitzats suposen una inversió de temps i esforç, i han de respondre a les necessitats de cada persona. No hi ha dues persones iguals, per tant, no hi ha dues persones que necessitin exactament els mateixos recolzaments. Individualitzar els recolzaments és el pilar sobre el que s’ha d’assentar el treball dels professionals’’.

Hèctor Valenzuela. Àrea de Psiquiatria i Psicologia