COMUNICACIÓ EFECTIVA

Comunicació efectiva amb persones amb TEA i/o Discapacitat Intel·lectualques

La comunicació pre-verbal, pre-intencional i els gestos primaris, són la base de qualsevol comunicació i enriqueixen les seves formes més abstractes i complexes.

Les expressions facials, el llenguatge corporal i el to, ens donen molta informació. És indispensable estar alerta envers qualsevol forma de comunicació que contribueixi a una millor comprensió del que expressa el nostre interlocutor.

Quan parlem de persones amb necessitats de suport extens i/o generalitzat, les paraules i altres mitjans formals de comunicació poden tenir poc significat i per tant poca utilitat. En canvi les formes pre-verbals i pre-intencionals, en el marc d’una estratègia creativa, poden potenciar i millorar l’intercanvi comunicatiu.

Sovint les persones amb grans dificultats de comunicació tendeixen a comunicar només necessitats bàsiques com ara si tenen fred, gana, necessitat d’anar al lavabo… i tenen grans dificultats per a comunicar sentiments que moltes vegades queden sense ser expressats i s’exterioritzen en forma de conductes fora de context que poden costar d’entendre. Per això és important i necessari facilitar moments per a la comunicació on la persona es senti còmoda i pugui expressar, si ho desitja, els seus sentiments.

Interacció intensiva

Consisteix en compartir moments d’interacció individual fent servir els mateixos mitjans que la persona utilitza de manera que li resulti significativa. Seran sessions breus basades únicament en l’expressió facial, el to de veu i el llenguatge corporal adaptat a les necessitats individuals. Aquests moment creen oportunitats de coneixement i permeten construir una relació entre la persona i el professional que hi interactua.

Amb aquesta pràctica desenvolupem capacitats per a  la comprensió mitjançant,

  • El contacte ocular
  • L’expressió facial
  • El torn en l’intercanvi comunicatiu
  • L’ús i la comprensió dels gestos
  • La comprensió del llenguatge corporal
  • L’atenció i la concentració
  • El contacte físic
  • El tacte
  • L’olfacte

L’ús dels sentits ajuda a les persones en etapes de comunicació pre-intencional i pre-verbal a rebre informació a través de sensacions provocades pels mateixos i per això resulta útil utilitzar objectes comuns de la vida diària com ara,

  • Objectes personals i fotografies
  • Entorns especialment preparats per despertar els sentits com ara entorns multi-sensorials
  • Activitats creatives que basades en el moviment (ball i teatre), en l’oïda (musicoteràpia), en la vista (colors), en l’olfacte (reconeixement d’olors) i/o en el tacte (textures)

Reflexionar sobre les nostres pròpies formes de comunicació no verbal, és de gran utilitat a l’hora d’aconseguir comunicar-nos amb una persona amb discapacitat ja que per les seves dificultats a l’hora d’entendre i fer servir el llenguatge verbal, tendeixen a fixar-se molt en la comunicació no verbal com a complement d’informació i com a indicis interpretatius del sentit de la comunicació verbal.

Pautes de comunicació no verbal

  • Maximitzar l’ús de les expressions facials, els gestos i el contacte ocular aplicant simultàniament qualsevol altre suport addicional que es consideri adequat com ara objectes o pictogrames que ajudin a clarificar el missatge verbal.
  • Durant la conversa, deixar un objecte o imatge representativa del tema de conversa a l’abast visual de la persona i tenir sempre presents les seves preferències personals a l’hora de comunicar-se.

Per algunes persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i/o discapacitat intel·lectual, pot resultar molt desagradable mantenir contacte visual directe. En alguns casos, el contacte físic com ara posar una ma sobre la seva espatlla, pot resultar de gran ajuda, mentre que per altres, aquest contacte físic pot resultar aclaparador. En persones amb TEA i/o discapacitat intel·lectual, podem trobar casos d’alteracions en la percepció sensorial i per tant, és possible que manifestin preferència per alguns canals comunicatius concrets, fet que afecta directament als inputs sensorials que provoquen més alta receptivitat en la comunicació.

De la mateixa manera que resulta necessari estar molt atents a la pròpia comunicació verbal i no verbal, és molt important fixar-nos en la comunicació no verbal del nostre interlocutor, fet que ens permetrà associar les seves reaccions amb situacions concretes i ens ajudarà a interpretar i entendre no tan sols el que vol comunicar-nos sinó també el que està sentint. Una bona pràctica és elaborar registres personalitzats d’expressions de cada persona en quan a les manifestacions de plaer, rebuig, neguit o altres emocions. De la mateixa manera cal donar-li espai i temps per assegurar-nos que entén allò que se li transmet dintre de les seves capacitats, i respectar sempre els seus ritmes i preferències.

Aquestes pautes resulten especialment necessàries amb persones que s’enfronten a importants limitacions per expressar-se i exterioritzar els seus sentiments o que presenten diferències en la manera de percebre una determinada realitat. És el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual severa o profunda, que disposen d’un nivell de comunicació poc desenvolupat i pocs recursos per reaccionar al que els està passant. En aquestes situacions, és molt probable que si no aconsegueixen expressar les seves necessitats o emocions, apareguin comportaments poc adaptatius coma ara alteracions de conducta que poden esdevenir conductes problemàtiques que en realitat són una manera de comunicar necessitat, dolor, sentiment o por.

La comunicació no verbal es també fonamental a l’hora de millorar la comunicació amb persones que malgrat poder expressar-se verbalment, reforcen el missatge amb l’expressió facial o la mirada, fet que de vegades aporta informació complementària que pot resultar marcadament diferent al que expressa en paraules. Això ens hauria de porta a qüestionar-nos quina és la veritable intenció i tractar d’analitzar-la per saber que és el que ens vol dir realment.

Des d’aquesta perspectiva, cal tenir en compte que igual com passa amb la comunicació verbal, la comunicació no verbal és personal i pròpia de cada individu i seria bo disposar del major nombre possible de mitjans comunicatius personalitzats adaptats a cada persona amb que tenim o pretenem establir una relació.

Comunicació efectiva

En Juan està content i ens ho fa saber mirant-nos i gratant-se el cap.

MODEL D’ATENCIÓ CENTRAT EN LA PERSONA (ACP)

Model d'Atenció Centrat en la Persona

El passat dilluns 17 de maig, a petició dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, vam organitzar una sessió tècnica en referencia a l’aplicació del model ACP (Atenció Centrada en la Persona) i ACF (Atenció Centrada en la Família)al nostre complex assistencial.

La sessió va ser inaugurada pel nostre Director Educatiu i Assistencial, Sr. Quim Cuello que va fer una presentació genèrica sobre l’aplicació d’aquests models d’atenció que desenvolupem de manera transversal a la nostra entitat des del 2017 a tots els nostres serveis i des de totes les àrees.

El model ACP situa a la persona atesa al centre del sistema, respectant les seves preferències, ideologia i valors, amb l’objectiu d’aconseguir una participació el més activa possible. ACP defensa i posa en primer lloc l’autodeterminació de l’ésser humà.

Àrea de Psicologia i Psiquiatria.

Vam explicar les metodologies d’intervenció amb les que treballem com ara l’estimulació bàsica i sensorial ( Frölich, Aynes, Snoezelen) i el TC (Suport conductual positiu, cognitiva-conductista, suport conductual actiu).

També vam parlar del PAI (Pla d’atenció Individualitzada). Aquest document únic i personalitzat, recull la situació real de cada persona atesa, les seves preferències, necessitats i voluntats. S’elabora mitjançant la recollida d’informació d’aquestes per descriure a posteriori uns objectius de treball i accions a dur a terme per atendre aquestes voluntats individuals.

La nostra filosofia de l’AVD (Activitats de la Vida Diària)

  • Atenció personalitzada
  • Respecte
  • Intimitat
  • Vincle afectiu
  • Promoció de l’autonomia
  • Comunicació activa

Àrea de Salut.

A través d’un abordatge integral de la salut, de manera continuada i adaptada a cada persona i a les seves necessitats, es realitza un control continuat de problemes de salut aguts i crònics, estat general i valoració de les necessitats de consultes mèdiques a fi de descartar qualsevol patologia orgànica.

La dificultat que presenten les persones que atenem a l’hora de manifestar dolor o malestar implica estar alerta i fer profunda observació a qualsevol canvi en el seu estat basal:

irritabilitat – nerviosisme – plor – trastorn del son – canvis del to muscular – expressió facial – alteracions de la conducta-…

Àrea de RRHH.

El projecte de qualitat 20+20, elabora calendaris amb l’objectiu de deslaboralitzar l’organització dels recursos humans per a una aplicació coherent amb el model ACP.

Això significa adaptar els horaris de treball dels professionals al ritme i horaris de les persones ateses i no a uns torns establerts en criteri de productivitat.

Àrea de Logística i Serveis Generals

Aquesta àrea treballa l’ACP des de diferents programes,

Programacuina21. La cuina s’adapta a les necessitats específiques de cada persona tenint en compte

  • Patologies i tipus de dieta (basal, diabètica, hiposòdica,…)
  • Al·lèrgies i/o intoleràncies (gluten, lactosa,…)
  • Quantitat i/o racions, identificat per kcal segons necessitats (1.700 Kcal,2200 Kcal,2800 Kcal)
  • Textura (mos, trinxat i triturat-texturitzat)

Això s’aconsegueix amb l’elaboració de pautes adaptades, menús, derivacions, fitxes tècniques, textures i tenint molta cura amb el transport del menjar que fem mitjançant carros específics que preserven la temperatura i la qualitat del menjar en òptimes condicions.

Programaroba21. A la bugaderia treballem amb tecnologia RFID (identificació de la roba mitjançant xips). Aquesta tecnologia permet dotar d’identitat pròpia cada peça de roba, obteninet un control exhaustiu de la traçabilitat.

L’ozonització d’aquest servei, ens fa més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient a l’hora que aporta un aspecte i tacte molt més agradable a la roba a l’hora de ser usada per les persones que atenem.

Manteniment. El fet de comptar amb un servei de manteniment propi, agilitza les actuacions a l’hora de fer adaptacions d’espais i mobiliari, per adequar-les al gust i necessitats de les persones ateses.

Comunicació

Des de l’àrea de comunicació i emmarcat en l’ACP, les persones ateses són al centre de l’estratègia comunicativa.

Amb el programaretrat21, s’ha creat un circuit de presa i recollida de la història de vida en imatges de totes i cadascuna de les persones ateses, com a il·lustració gràfica del seu projecte vital.

La seva visibilitat (sempre des del respecte a la seva dignitat i voluntat) és objectiu primordial.

Àrea Social i de Famílies

El Model d’Atenció Centrat en la Família, passa de centrar-se en la persona atesa, per enfocar l’atenció en la família, sense obviar les necessitats de la persona, sinó reconeixent la importància del seu context familiar.

Cal entendre la unitat familiar, per poder fer un treball eficaç i col·laboratiu amb les famílies, identificant les seves necessitats i les fonts de suport per capacitar-les per utilitzar les seves fortaleses a l’hora de satisfer les seves necessitats.

Perquè…

“Un no tria la família en què neix, però sí que pot anar donant forma a la família que desitja.”

Va ser una jornada molt interessant i productiva i compartim amb vosaltres el missatge que ens van fer arribar els participants en la sessió de treball per part dels Serveis Territorials.

“Ens agradaria fer-vos arribar el nostre agraïment per la sessió de treball que ens vau oferir ahir. Van ser 4 hores intenses, plenes de contingut, que van passar volant. Ens vau materialitzar la teoria del model d’atenció centrada en la persona d’una manera excepcional i vam poder palpar la motivació i l’energia amb què treballa tot el vostre equip, sempre buscant el millor per a les persones que ateneu als vostres serveis. Ens vam sentir molt a gust i molt ben atesos en tot moment i vam aprendre moltíssim.  Esperem poder seguir col·laborant i treballant conjuntament! Us agraïm un cop més la invitació a la sessió del grup de treball i el tracte rebut.”