El 14 d’abril de 2020, vam obrir un espai d’acollida per a persones amb Discapacitat Intel·lectual provinents d’arreu de la província de Girona i del nostre entorn residencial, que poguessin presentar criteris considerats de malaltia possible/probable/confirmada amb manifestacions clíniques lleus de Covid19. Aquest espai és La Floresta.
El primer ingrés va ser aquest mateix 14 d’abril de 2020.
Durant aquest període de gairebé un any, hem atès 56 persones, 30 dones i 26 homes, provinents del nostres Complex Assistencial i d’altres com ara Agrupació Voraviu, Fundació Altem, Llar Oxalis, Fundació Privada Els Garrofers, Fundació Dr. Joan Pujol, Fundació Estany, Fundació Vimar, Fundació La Fageda i Fundació Astres a qui volem agrair la confiança i la col·laboració.
Hem viscut històries úniques i intenses. Aquest és un breu recull de l’experiència d’alguns professionals d’atenció directa que van donar cobertura a aquest servei.
“Vaig ser-hi durant dos mesos i mig. Des de desembre de 2020 fina a mitjans de febrer de 2021.
Programàvem activitats com ara jocs de taula (parxís, dòmino, brisca). També jocs d’estimulació cognitiva, miràvem la televisió, fèiem olimpíades esportives, manualitats, sortíem a parar el sol…
Tot i estar treballant amb Covid, en cap moment vaig sentir tensió o preocupació. Vaig conviure amb persones positives amb calma, sempre respectant els protocols i les mesures de seguretat.
L’experiència va ser molt positiva ja que aquests persones venien d’altres centres, de llars residència o fins i tot de casa seva i poder compartir experiències i escoltar-les era molt gratificant. Si hagués de tornar-hi, m’agradaria molt, sobre tot pel fet de conèixer gent nova amb perfils tan diferents.
El fet d’haver d’anar equipat amb l’EPI durant tota la jornada laboral si era una mica angoixant, així com sentir-se tancat, sobretot quan feia més calor.
El tracte amb les persones usuàries del servei no va ser dificultós gràcies a l’ajut dels psicòlegs del nostre centre així com dels professionals dels centres de procedència. El treball en equip va fer que es pogués resoldre qualsevol incidència per petita que fos.
Amb els companys ens vam organitzar molt bé. Fèiem el traspàs de la informació al canvi de torn per facilitar una bona convivència amb les persones usuàries tot intercanviant pautes d’actuació.
Aquesta bona organització entre l’equip de la Floresta i la resta de l’equip (psicologia, infermeria, recursos humans, administració, etc…) va ser la clau per aconseguir eficiència i bon ambient.“
Ruben
__________________________________________________________________________________________
“Des que es va obrir la Floresta he treballat al torn de nit.
La meva feina ha estat vetllar pel son de les persones que venien a fer un repòs-cura de quarantena, perque estiguessin ateses el millor possible i que es sentissin com a casa seva.
Des de març de 2020, hem viscut un any desconcertant. Un virus desconegut ens va canviar la vida. El món es va paralitzar i ens va deixar una sensació d’ “AgafaAirePelNas,TancaElsUlls,DeixaL’aireSortirApocapocPerlaBocaiAuto-convenç-teQueEnsEnSortirem” ja que en cas contrari ens ofegarem i paralitzarem i en un moment així cal estar despert i ser ràpid.
Quan em van proposar anar a aquesta unitat no ho vaig dubtar ni un segon, tot i que hi va haver gent que em va dir si estava segura del que feia. En aquells moments inicials, hi havia molta por al virus però… jo em dedico a això i per mi ha estat un repte estar amb persones que de vegades arribaven apagades i aportar una mica de llum.
Dificultats? No gaires… Bé, treballar enfundada amb els EPIS, en algun moment feia falta l’aire, molta suor acumulada, capes i capes, calor, mal de cap, marejos, ganes de vomitar… però sort d’aquestes capes protectores, que ens permetien anar avançant i al final amb el temps t’hi acostumes.
Amb els companys ens vam organitzar molt bé. Vam ser un equip de deu dits en forma de punys i, salvant les circumstàncies crec que ho vam donar tot. Estic agraïda a l’equip de Psicòlegs, Direcció Tècnica i Gerència per confiar en nosaltres.“
Tina
__________________________________________________________________________________________
“Vaig estar a la unitat la Floresta un parell o tres de mesos com a molt.
El fet de poder compartir temps a aquesta unitat, amb diferents usuaris d’altres centres em va agradar molt, ja que tot i estar al lloc de sempre, podies passar temps amb persones noves, amb diferents vivències i tots podíem aprendre una mica de cadascú de nosaltres.
Quan em van dir si volia anar-hi no m’ho vaig pensar dues vegades! Això de poder experimentar una jornada completa amb els EPI’s (que no és fàcil), donar un altre tipus d’atenció a totes aquelles persones que van compartir un temps dur per a ells amb nosaltres, fora del seu entorn habitual, dels seus companys, familiars… Em va agradar formar-ne part i poder ser part de les seves “vacances” amb data de caducitat.
M’alegro de NO tornar a veure’ls, això vol dir que ells ja són on han de ser, amb els seus, però també el trobaré a faltar.
Aquesta estada se m’ha fet curta, i em quedo per mi algun que altre bon moment.“
Esther
__________________________________________________________________________________________
“La meva experiència a La Floresta ha estat molt satisfactòria.
Vaig entrar-hi com a professional gairebé al final, tanmateix he tingut el temps suficient per adonar-me de com són d’agraïdes les persones que, tot i estar malaltes, sempre tenien un somriure per nosaltres.
Ha estat curt però molt intens… i si bé és cert que aquest virus fa una mica de respecte, també ho és que si les coses es fan bé no hi ha res a témer i a La Floresta s’acomplien tots els protocols i les persones amb les que vaig coincidir eren encantadores.
Amb la K pintàvem cartolines. Amb l’A vam poder aprofitar per parar els primers rajos de sol de la primavera….
Ha estat una experiència positiva i gratificant que repetiria amb els ulls tancats.“
Eulàlia
__________________________________________________________________________________________
“La proposta i incorporació a la unitat de La Floresta fou un honor i una responsabilitat.
La incertesa i el desconegut, quelcom que mai havíem viscut, ens feia estar en grau d’alerta màxima. Donar-ho tot era la premissa per minimitzar els riscos.
Un dels factors a destacar, és que hem estat un conjunt, una unitat, un engranatge amb una sola fi, el benestar de les persones usuàries del servei i la no propagació del virus.
Aquesta és una pinzellada de totes les emocions que vaig sentir,
Orgull, tensió, responsabilitat, satisfacció, creixement personal i professional, felicitat, incertesa, desconeixement, virus i amor, molt d’amor a un súper-equip, als professionals que hem estat directament implicats i als que ho han estat de manera indirecta i, sobretot una gratitud immensa.”
Antonia
__________________________________________________________________________________________
Gratitud i admiració per tots els professionals que directa i indirectament han format part d’aquest viatge i per les persones, entitats i famílies. Adeu Floresta.
