AIXÒ NO ÉS UNA PAUSA

Això no és una pausa_SOMRIU_AMB LES CAPACITATS

Atipament, neguit, ansietat per una incertesa insostenible, por davant de l’inconegut, desconfiança en les autoritats…

Aquests són només alguns dels efectes d’haver-nos cregut que s’havia superat la situació desbordant desencadenada per la Covid-19 i que tot tornaria a ser com abans o semblant poc temps després.

A més d’atendre l’aspecte estrictament sanitari, haurem d’engegar estratègies socials per poder conviure amb aquesta nova realitat que no sabem quan acabarà.

Des de la psicologia s’aconsellen estratègies individuals i psicosocials que, sumades a polítiques socials adients, són imprescindibles per combatre la fatiga emocional que patim a nivell individual i com a col·lectiu social.

Què podem fer:

  • Afrontar el fet que la pandèmia no és un parèntesi.  Refem els plans ajustant-los a les possibilitats i planifiquem orientats a connectar amb els nostres desitjos i no amb l’acceleració de produir i rendir sense obstacles.
  • Recuperar el control. La ‘pausa’ no és una pausa. Hem de recuperar el control des d’altres perspectives, no de continuïtat, sinó de certa ruptura amb el passat.
  • Centrar-nos en l’essencial. Si prioritzem el que és essencial, aconseguirem mantenir una certa estabilitat emocional.
  • Permetre’ns el temps improductiu. Estem en un moment en que el plaer és un bé escàs. Sabem que l’oci alleuja la pressió i ens fa menys exigents i tirànics que la productivitat. No perdem el sentit de l’humor perquè així relaxem les nostres pròpies hipoteques mentals.
  • Calen mesures orientades a reduir el risc d’exposició d’algunes persones i col·lectius determinats. És essencial posar atenció en el col·lectiu dels anomenats treballadors essencials.
  • Polítiques de suport a les quarantenes. Moltes vegades no és una qüestió tant de voluntat o compromís com de possibilitat. Amb polítiques de suport es reduiria la vulnerabilitat d’algunes persones determinades.
  • Millora de la comunicació del risc. Cal una comunicació inclusiva, adreçada a cada col·lectiu.

No s’ha posat prou atenció al que implica viure amb incertesa durant força temps, i aquí hi ha tota una àrea de feina per afrontar.

Aprofitem aquesta ruptura i comencem a construir.