VALORS i BENESTAR PSICOLÒGIC

Valors i Benestar Consorci Sant Gregori-SOMRIU

Benestar psicològic a les organitzacions.

El nostre lloc de treball és on passem, aproximadament, un terç del nostre temps, i és un dels entorns que més afecta la salut física i mental de les persones, influint significativament en tots els àmbits de la vida. Si bé, en algunes ocasions el treball es pot considerar una font de satisfacció i realització personal, en altres pot tenir un efecte negatiu sobre el benestar i la salut mental de les persones, influint també en el rendiment i la productivitat. (Villamarín, Berdullas, Castilla y de Vicente, 2017) .

La consciència de les organitzacions, públiques i privades per la promoció del benestar psicològic, és evident. Es posa de manifest en l’interès que desperten tots aquells projectes relacionats amb la prevenció en l’àmbit, primari, secundari i terciari de la salut laboral. En destaquen sobretot temàtiques com la felicitat dels treballadors, els estats d’ànim, les emocions agradables, les actituds positives, la motivació i el compromís versus la disminució d’absències, promovent l’augment de la creativitat, la millora del rendiment, la productivitat dels treballadors, etc. (Villamarín et al. 2017)  Aquesta tendència s’aprecia en l’aposta d’algunes organitzacions per models orientats a resultats i persones, atesa la seva flexibilitat, allunyant-se de cultures estrictes, més aviat orientades al poder i la norma, pròpies del passat. (ACCIONA, 2018)

Un tema d’interès que comprèn aquestes tendències són els valors, ja que darrere de cada organització hi ha persones amb uns valors concrets. Sobre aquests valors, se sustenten la visió de l’organització respecte al seu paper al món, els elements distintius, la cultura d’empresa, etc. En definitiva, els valors d’una organització donen forma i són l’essència de la seva identitat i influeixen en la presa de decisions dins de l’organització i serveixen de guies. Així mateix, determinen el tipus de relació que s’estableix amb els usuaris, families i proveïdors. Cada cop més, les organitzacions expliciten els seus valors, quan entenen que poden constituir un avantatge competitiu. (Randstad, 2017)

Les persones i els seus valors: el capital més important de les organitzacions.

Totes les persones tenim uns valors que  poden anar en acord o en desacord, amb els de l’organització de la qual formem part.

Les organitzacions són estructures vives i complexes, que evolucionen i impacten de manera continuada en la societat amb les seves actuacions, i alhora reben estímuls de totes les persones que hi tenen un vincle.  Per aquest motiu, no és gens estrany, que més enllà de les competències i els mèrits acadèmics, les organitzacions busquin, d’una manera o altra, aquells professionals amb valors personals coherents amb els que representen.

L’ Informe de Valors a l’Empresa de Randstad (2017) revela que es reté millor un professional quan hi ha una concordança entre els seus valors i els de l’organització. També es revelen dades com ara que els valors més buscats per les organitzacions són:

  • Compromís (83,26%)
  • Responsabilitat (68,50%)
  • Iniciativa (53,08%)
  • Honestedat (51,35%)

D’altra banda, l’informe apunta que els 4 valors més destacats dels professionals espanyols són:

  • Responsabilitat (65,96%)
  • Compromís 63,35%)
  • Superació (45,63%)
  • Honestedat (44,69%).

Què entenem per valors?

Els valors són creences connectades a emocions, referits a objectius desitjats, que serveixen com a predictors d’actituds i comportaments que transcendeixen situacions i accions personals, establint estàndards que ordenen el nostre comportament respecte al dels altres així com l’avaluació del món que ens envolta. (Schwartz, 2012b)

El repte de futur de les organitzacions.

A escala pràctica, la mateixa definició de “Valors” és en si mateixa un repte per a les organitzacions. Com que no hi ha un consens del què són i del que no són, les interpretacions són múltiples i abasten, des d’un punt de vista més tècnic, habilitats, competències, filosofia, etc.

Els valors de les persones, es poden conèixer a partir de les seves creences, objectius, motivacions, actituds i comportaments. (Balaguer, Castell, Quested i Duda, 2013; Schwartz, 2012)  Això no obstant, l’anàlisi tècnica o informal dels valors que pugui tenir una persona, és molt subjectiva. Hi ha infinitat d’eines per mesurar i gestionar coneixements, competències, habilitats i comportaments, però paradoxalment poques eines resulten fiables, àgils, pràctiques i a l’abast de tothom a l’hora de mesurar, avaluar i gestionar el més important, els valors.

Per tal de donar sentir als valors en una organització, és important que es compleixin, com a mínim 4 dels següents punts:

  • Que els valors s’estableixin de manera participativa i amb criteri.
  • Que siguin igualment interpretables per tothom.
  • Que es defineixin en termes concrets i amb sentit.
  • Que siguin mesurables, avaluables i gestionables per tal de poder visualitzar el seu progrés.
  • Que estiguin connectats amb els processos de selecció, formació i desenvolupament.
  • Que permetin formar equips de treball compatibles.
  • Que “Els nostres valors”es converteixi en una expressió que generi, diferenciació, credibilitat i connexió dins i fora de l’organització.

Dídac Membrives. Projectes i Innovació.

Dídac Membrives. Àrea de Projectes i Innovació Consorci Sant Gregori-SOMRIU

EL CAMÍ CAP A LA INTEL·LIGÈNCIA DELS SERVEIS

Intel·ligència dels serveis

La transformació digital és una realitat que afecta el nostre dia a dia i els entorns en què ens movem, generant directament o indirecta gran quantitat de dades i  informació que sovint queden fora del nostre enteniment. Tot és informació: les xarxes socials, les notícies, el menjar, el que estàs llegint ara mateix…, informació que el nostre cervell ha de processar.

Es calcula que cada persona, genera de mitjana 1,7 MB de dades per segon.  Dades, que generen més dades per tal de continuar obtenint més dades. Malgrat l’accessibilitat i la immediatesa de la informació que disposem, sovint quedem saturats i incapaços de processar-ho tot.

Fent camí cap a la transformació del Consorci Sant Gregori-SOMRIU en una organització amb Intel·ligència dels Serveis.

L’objectiu fonamental del projecte, és desenvolupar un sistema d’intel·ligència dels serveis que generi millores a partir del registre de les dades, tant en l’àmbit assistencial com organitzatiu.

L’ús d’aquestes dades a tall d’indicadors ha de permetre, en la mesura del possible, poder establir patrons per elaborar models de predicció a partir de la Intel·ligència Artificial i el Machine Learning. L’output del projecte ha de conduir l’entitat cap a la perspectiva de les millors pràctiques basades en l’evidència.

Que són les pràctiques basades en l’evidència i quin valor aporten?

Les pràctiques basades en l’evidència són els resultats i les certeses al servei de la presa de decisions. El seu valor no és altre que aportar millores en la qualitat dels serveis i en l’eficàcia, eficiència i sostenibilitat de l’organització.

L’aposta per una contínua R+D+I, és una manera de focalitzar els esforços, per tal de poder donar resposta a les necessitats actuals, a través de la utilització d’eines orientades a nous models d’atenció a la discapacitat. Amb propietats mètriques que basades en l’evidència, puguin arribar a convertir-se en el pal de paller a l’hora de cercar els professionals més adequats, prendre decisions clíniques, de gestió, organitzatives i de desenvolupament i posada en marxa de projectes o idearis. 

Com s’està portant a terme aquesta transformació?

Per tal d’aproximar-nos als models de les pràctiques basades en l’evidència, des de l’Àrea de Projectes i Innovació de l’entitat, estem treballant sobre els següents eixos:

I.          Models conceptuals i de mesura, tant a escala individual com col·lectiva, que proporcionin un marc que permeti identificar diferents categories de resultats quantificables.

II.         Amb un enfocament participatiu i col·laboratiu entre les diferents Àrees i Serveis que permeti una avaluació global que impulsi els canvis dins l’organització.

Des de la perspectiva de les millors pràctiques, cal considerar l’avaluació dels resultats obtinguts en el marc d’un model lògic de programa format per 4 components:

1)         ENTRADES. Valors i els recursos, com ara coneixements explícits i implícits, temps, capital social, econòmic i humà, tecnologia…

2)         PROCESSAMENT. Suports específics per la millora de la qualitat i estratègies per al desenvolupament dels equips que permetin millorar el rendiment dels professionals, dels equips i de l’organització, reforçant l’eficàcia i l’eficiència del marc de prestació de serveis amb estratègies de gestió estructurades horitzontalment.

3)         SORTIDES. Mesures que serveixin per avaluar l’eficàcia i l’eficiència de l’organització en els termes de les perspectives basades en el rendiment: les de les persones ateses i les de l’organització (creixement, anàlisi econòmic i processos interns).

4)         RESULTATS. Avaluació de les sortides per a l’elaboració d’informes, generació de paràmetres comparatius, supervisió, avaluació i millora continuada de la qualitat.

Aquesta transformació proporcionarà a l’organització la informació necessària per posar en pràctica un mètode d’anotacions equilibrat al servei de la planificació i l’avaluació i esdevindrà la base dels processos per la resolució de problemes sense afectar la missió, visió i valors de l’entitat.

Avancem!

GRÀCIES!!

Col·laboració Fundació La Caixa

Agraïts pel compromís de Fundació La Caixa i CaixaBank amb la nostra entitat.

Gràcies a la seva #generositat podrem tirar endavant dos projectes:

  • Projecte d’adaptació del circuit motriu de la sala de psicomotricitat de l’edifici Annex.

El projecte preveu la instal·lació d’un rail al sostre que permetrà el treball de les capacitats motrius en posició de bi-pedestació, de forma desgravada o com a sistema de seguretat, a les persones usuàries del Complex Assistencial amb afectació important o molt important de les capacitats físiques i/o afectació de l’equilibri. Aquesta adaptació del circuit suposarà que qualsevol persona, sigui quina sigui la seva afectació motora, pugui realitzar el mateix circuit.

  • Projecte d’estimulació multi sensorial mitjançant balancí i fibres òptiques

Amb el nou balancí terapèutic, les persones usuàries del CAE-SOMRIU, podran beneficiar-se d’estimulació vestibular, propioceptiva i motriu, millorant així l’oferta i qualitat de les activitats i gaudint d’un major grau de benestar.

Només és progrés si progressem tots

PROJECTE. Centre d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat. Edifi Joan Riu Central.

Projecte Model d'Atenció Nova Residència a l'edifici Joan Riu Central del Consorci Sant Gregori SOMRIU

L’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual ha evolucionat molt durant les últimes dècades, deixant enrere el paradigma de la deficiència i apostant per l’idea de les capacitats i el Model de Qualitat de Vida (Shalock, R. & Verdugo, 2007). El canvi de model relacionat amb la comprensió de la Discapacitat Intel·lectual es relaciona directament, segons varis autors, amb el canvi cap a la Psicologia Positiva que ha esdevingut en els últims anys en les ciències del comportament humà (Shalock, Keith, Verdugo i Gómez, 2010).

Els models d’atenció vigents a nivell europeu, en relació a persones en situació de dependència i amb necessitats de cures i suport de llarga durada, necessiten una revisió per tal d’adaptar-se a les noves necessitats dels perfils de les persones ateses. Aquest col·lectiu ha vist com s’ha passat d’un sistema centrat en les limitacions de la persona a un enfocament centrat en el context i en la interacció, en els avenços en la qualitat de vida i en un sistema que té en compte la persona i el seus familiars. Per a cada persona, tenir una bona qualitat de vida és una necessitat vital i es converteix tant en un desig com en un repte.

A Catalunya al 2020 es va presentar, a través del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, una proposta per impulsar el futur model de promoció de l’autonomia i atenció a les persones que precisen suport de llarga durada, el qual marca les línies de treball que dissenyen el canvi cap a un model d’atenció centrat en la persona, que reconeix les pràctiques i accions positives, la prevenció i el foment de l’autonomia en totes les etapes vitals de la persona i, proporcionant suport a projectes vitals de futur.

Seguint aquestes línies teòriques i metodològiques, neix el Projecte de Centre en el qual es basarà l’assistència al nou centre d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual situat a l’edifici Joan Riu Central, ubicat dins del complex del Consorci Sant Gregori (Sant Gregori, Girona) i amb previsió d’obertura al gener de 2022. El servei que es pretén oferir en aquest nou centre, és el d’un centre residencial per a persones adultes amb discapacitat greu o molt greu (també severa o profunda) amb necessitat de suport extens i generalitzat i amb trastorns mentals associats i amb una capacitat màxima de 36 places, estructurat en unitats de convivència de 9 persones i no de 12 com fins ara, a fi d’oferir una atenció de major qualitat i control.

Aquest projecte, s’ha gestat durat els últims 10 anys. La crisis econòmica va fer impossible donar-hi continuïtat, fins que el desembre del 2016 es va acordar l’impuls del projecte, que ha comptat amb el finançament de l’obra social de la Fundació LA CAIXA.

La finalitat del Centre és continuar el procés d’atenció biopsicosocial donat en l’etapa infantil i d’adolescència, tant a la llar familiar com a l’escola, analitzant-ne les mancances i limitacions així com les seves potencialitats per tal de conduir aquest procés cap a l’optimització, tenint en compte les limitacions individuals de la persona atesa i sempre tendint cap a l’òptima Qualitat de Vida, entesa com a concepte descrit en les teories de Shalock i Verdugo (2007).

Des d’aquesta línia d’actuació i amb l’experiència de treball adquirida en els serveis del complex assistencial que ofereix SOMRIU-Projectes i serveis amb les capacitats (Residencia d’adults Els Roures i Residència Infantil Joan Riu) organitzat en la figura administrativa del Consorci Sant Gregori, apostem per un treball interdisciplinari amb una metodologia d’Atenció Centrada en la Persona, per donar resposta a les necessitats de les persones que hi visquin, proporcionant suport les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any i partint del treball conjunt entre professionals i famílies, que inverteixen esforços conjuntament per a la millora de la Qualitat de Vida de les persones usuàries del servei.

Hèctor Valenzuela. Àrea de Psiquiatria i Psicologia

PRÀCTICUM 1 – GRAU EN PSICOLOGIA – CURS 2020-2021

Practicum Psicologia SOMRIU, Consorci Sant Gregori-UdG

Durant el passat mes de febrer i per segon any consecutiu, prop de 75 alumnes de Grau de Psicologia de la Universitat de Girona, han participat en dues sessions sobre el “DIA A DIA EN UNA ENTITAT DEDICADA A L’ATENCIÓ A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTELECTUAL”.

Aquestes, han anat a càrrec del Sr. Ramon Ramírez Berengué (Responsable de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria) i el Sr. Hèctor Valenzuela Cumí (Responsable de l’Àrea de Projectes).

En la primera sessió i donada la situació actual, el PRACTICUM ha començat amb una visita virtual al Complex Assistencial i a les seves dependències: edifici d’Administració i Serveis Generals, parc d’oci, laberint terapèutic, jardí de les olors, Residència d’adults Els Roures, Residència Infantil Joan Riu i exterior de La Floresta (espai d’acollida temporal per a persones amb DI que puguin presentar criteris considerats de malaltia/possible/probable/confirmada, amb manifestacions clíniques lleus de Covid19).

Durant la visita virtual, es van fer entrevistes al Sr. Aleix Devant (Responsable del Servei de Cuina) que va parlar del programacuina2, que té com a principals objectius, millorar la qualitat del servei d’alimentació a tots nivells, aconseguir un alt grau de satisfacció per part de les persones usuàries i donar resposta a les necessitats d’aquestes persones dins del programa ACP (Atenció Centrada en la Persona). També hi van participar la Sra. Ángeles Cruz i el Sr. Jaume Pi (Professionals d’Atenció Directa) que van donar la seva visió sobre l’ACP i van aportar experiències del seu dia a dia en el treball amb les persones usuàries del nostre Servei.

La segona sessió ha estat una classe magistral del responsable de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria (Sr. Ramon Ramírez) basada en la metodologia d’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) amb presentació i anàlisi de casos reals del nostre àmbit assistencial i com apliquem a les nostres residències, metodologies d’intervenció pioneres com ara TEACCH (Treatment and Education of Autistic related Communication Handicapped Children) adaptat a totes les persones amb TEA de qualsevol edat i nivell de desenvolupament,  Suport Conductual Positiu, Suport Actiu, entre d’altres.

Desitgem que hagi estat una bona experiència per als alumnes participants i que hagin pogut tenir una visió general de la tasca que duem a terme al nostre Complex Assistencial.

EDICTE D’EXPOSICIÓ PÚBLICA D’UN PROJECTE: Reforma d’un centre d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat, Edifici Joan Riu Central

Per decret de la gerència del Consorci Sant Gregori, s’ha aprovat inicialment el projecte titulat Reforma d’un centre d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat edifici Joan Riu, redactat pel Sr. Joan Lluís Casajuana i Botines, arquitecte, i l’annex al projecte d’adaptació del requeriment dels bombers redactat pel Sr. Manel Alemany i Masgrau, arquitecte.

S’exposa al públic el projecte pel termini de 30 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la inserció d’aquest anunci al BOP, als efectes de poder formular, si s’escau, reclamacions i al·legacions, de conformitat amb el que regula l’article 37 Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. En el supòsit de que no es formulin al·legacions ni reclamacions,  l’aprovació del projecte quedarà elevada a definitiva.

EDICTE APROVACIÓ DE LICITACIÓ: Urbanització d’un vial i aparcament a l’entorn de l’edifici Joan Riu

Consorci Sant Gregori

Edicte d’aprovació inicial d’un projecte

Per decret de la gerència del Consorci Sant Gregori, s’ha aprovat inicialment el projecte titulat Urbanització d’un vial i parcament a l’entorn de l’edifici Joan Riu, redactat per l’arquitecte Sr. Joan Lluís Casajuana i Botines.

S’exposa al públic el projecte pel termini de 30 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la inserció d’aquest anunci al BOP, als efectes de poder formular, si s’escau, reclamacions i al·legacions, de conformitat amb el que regula l’article 37 Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,activitats i serveis dels ens locals. En el supòsit de què no es formulin al·legacions ni reclamacions l’aprovació del projecte quedarà elevada a definitiva.

 

EDICTE D’APROVACIÓ DE LICITACIÓ: Captació per a l’aprofitament geotèrmic de baixa entalpia en circuit tancat a l’edifici Joan Riu.

Consorci Sant Gregori

Edicte d’aprovació inicial d’un projecte

Per decret de la gerència del Consorci Sant Gregori, s’ha aprovat inicialment el projecte titulat Captació per a l’aprofitament geotèrmic de baixa entalpia en circuit tancat a l’edifici Joan Riu, redactat pel Sr. Fernández Pérez Alfredo, enginyer superior de monts i Lucía Novelle Varela, enginyera superior de mines,

S’exposa al públic el projecte pel termini de 30 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la inserció d’aquest anunci al BOP, als efectes de poder formular, si s’escau, reclamacions i al·legacions, de conformitat amb el que regula l’article 37 Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,activitats i serveis dels ens locals. En el supòsit de què no es formulin al·legacions ni reclamacions l’aprovació del projecte quedarà elevada a definitiva.