La comunicació pre-verbal, pre-intencional i els gestos primaris, són la base de qualsevol comunicació i enriqueixen les seves formes més abstractes i complexes.

Les expressions facials, el llenguatge corporal i el to, ens donen molta informació. És indispensable estar alerta envers qualsevol forma de comunicació que contribueixi a una millor comprensió del que expressa el nostre interlocutor.

Quan parlem de persones amb necessitats de suport extens i/o generalitzat, les paraules i altres mitjans formals de comunicació poden tenir poc significat i per tant poca utilitat. En canvi les formes pre-verbals i pre-intencionals, en el marc d’una estratègia creativa, poden potenciar i millorar l’intercanvi comunicatiu.

Sovint les persones amb grans dificultats de comunicació tendeixen a comunicar només necessitats bàsiques com ara si tenen fred, gana, necessitat d’anar al lavabo… i tenen grans dificultats per a comunicar sentiments que moltes vegades queden sense ser expressats i s’exterioritzen en forma de conductes fora de context que poden costar d’entendre. Per això és important i necessari facilitar moments per a la comunicació on la persona es senti còmoda i pugui expressar, si ho desitja, els seus sentiments.

Interacció intensiva

Consisteix en compartir moments d’interacció individual fent servir els mateixos mitjans que la persona utilitza de manera que li resulti significativa. Seran sessions breus basades únicament en l’expressió facial, el to de veu i el llenguatge corporal adaptat a les necessitats individuals. Aquests moment creen oportunitats de coneixement i permeten construir una relació entre la persona i el professional que hi interactua.

Amb aquesta pràctica desenvolupem capacitats per a  la comprensió mitjançant,

• El contacte ocular
• L’expressió facial
• El torn en l’intercanvi comunicatiu
• L’ús i la comprensió dels gestos
• La comprensió del llenguatge corporal
• L’atenció i la concentració
• El contacte físic
• El tacte
• L’olfacte

L’ús dels sentits ajuda a les persones en etapes de comunicació pre-intencional i pre-verbal a rebre informació a través de sensacions provocades pels mateixos i per això resulta útil utilitzar objectes comuns de la vida diària com ara,

• Objectes personals i fotografies
• Entorns especialment preparats per despertar els sentits com ara entorns multi-sensorials
• Activitats creatives que basades en el moviment (ball i teatre), en l’oïda (musicoteràpia), en la vista (colors), en l’olfacte (reconeixement d’olors) i/o en el tacte (textures)

Reflexionar sobre les nostres pròpies formes de comunicació no verbal, és de gran utilitat a l’hora d’aconseguir comunicar-nos amb una persona amb discapacitat ja que per les seves dificultats a l’hora d’entendre i fer servir el llenguatge verbal, tendeixen a fixar-se molt en la comunicació no verbal com a complement d’informació i com a indicis interpretatius del sentit de la comunicació verbal.

Pautes de comunicació no verbal

• Maximitzar l’ús de les expressions facials, els gestos i el contacte ocular aplicant simultàniament qualsevol altre suport addicional que es consideri adequat com ara objectes o pictogrames que ajudin a clarificar el missatge verbal.
• Durant la conversa, deixar un objecte o imatge representativa del tema de conversa a l’abast visual de la persona i tenir sempre presents les seves preferències personals a l’hora de comunicar-se.

Per algunes persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i/o discapacitat intel·lectual, pot resultar molt desagradable mantenir contacte visual directe. En alguns casos, el contacte físic com ara posar una ma sobre la seva espatlla, pot resultar de gran ajuda, mentre que per altres, aquest contacte físic pot resultar aclaparador. En persones amb TEA i/o discapacitat intel·lectual, podem trobar casos d’alteracions en la percepció sensorial i per tant, és possible que manifestin preferència per alguns canals comunicatius concrets, fet que afecta directament als inputs sensorials que provoquen més alta receptivitat en la comunicació.

De la mateixa manera que resulta necessari estar molt atents a la pròpia comunicació verbal i no verbal, és molt important fixar-nos en la comunicació no verbal del nostre interlocutor, fet que ens permetrà associar les seves reaccions amb situacions concretes i ens ajudarà a interpretar i entendre no tan sols el que vol comunicar-nos sinó també el que està sentint. Una bona pràctica és elaborar registres personalitzats d’expressions de cada persona en quan a les manifestacions de plaer, rebuig, neguit o altres emocions. De la mateixa manera cal donar-li espai i temps per assegurar-nos que entén allò que se li transmet dintre de les seves capacitats, i respectar sempre els seus ritmes i preferències.

Aquestes pautes resulten especialment necessàries amb persones que s’enfronten a importants limitacions per expressar-se i exterioritzar els seus sentiments o que presenten diferències en la manera de percebre una determinada realitat. És el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual severa o profunda, que disposen d’un nivell de comunicació poc desenvolupat i pocs recursos per reaccionar al que els està passant. En aquestes situacions, és molt probable que si no aconsegueixen expressar les seves necessitats o emocions, apareguin comportaments poc adaptatius coma ara alteracions de conducta que poden esdevenir conductes problemàtiques que en realitat són una manera de comunicar necessitat, dolor, sentiment o por.

La comunicació no verbal es també fonamental a l’hora de millorar la comunicació amb persones que malgrat poder expressar-se verbalment, reforcen el missatge amb l’expressió facial o la mirada, fet que de vegades aporta informació complementària que pot resultar marcadament diferent al que expressa en paraules. Això ens hauria de porta a qüestionar-nos quina és la veritable intenció i tractar d’analitzar-la per saber que és el que ens vol dir realment.

Des d’aquesta perspectiva, cal tenir en compte que igual com passa amb la comunicació verbal, la comunicació no verbal és personal i pròpia de cada individu i seria bo disposar del major nombre possible de mitjans comunicatius personalitzats adaptats a cada persona amb que tenim o pretenem establir una relació.

​ En Juan està content i ens ho fa saber mirant-nos i gratant-se el cap.