EL TEA i LA TEORIA DE LA MENT

TEA i Teoria de la ment

Als centres d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual, observem des de fa uns anys que el trastorn de l’espectre autista (TEA) és el segon en rellevància que presenten les persones d’aquest col·lectiu. En població general es calcula que el TEA pot afectar a 1 de cada 64 persones i fins a un 60% de persones que presenten aquest trastorn poden també presentar algun grau de discapacitat intel·lectual.

Amb un càlcul senzill, com ara una regla de tres, una població com Girona d’aproximadament 100.000 habitants, pot presentar un total de 640 persones amb TEA, de les quals 384 poden presentar algun tipus de discapacitat intel·lectual de més lleu a severa.

Òbviament el càlcul està fet a partir de percentatges i xifres aproximades, tanmateix tenim una xifra relativament alta per a una ciutat petita com Girona. Si afegíssim a l’equació entitats poblacionals més grans com ara provincial les xifres encara són més elevades. En una província com la nostra amb aproximadament 780.000 habitants, parlaríem aproximadament d’unes 3.000 persones amb TEA i/o discapacitat intel·lectual.

Davant les dificultats en l’aprenentatge i habilitats adaptatives que ja s’observen en persones amb discapacitat intel·lectual, sumar-hi el TEA afegeix complexitat a les necessitats d’atenció i suport.

El TEA és un trastorn del neuro-desenvolupament que, com la discapacitat intel·lectual, provoca alteracions cognitives en el desenvolupament de les persones.

No hi ha una causa identificada que expliqui l’origen del trastorn. Es pot parlar de factors genètics, alteracions durant la gestació i també de factors ambientals. Probablement sigui la suma de factors encara no identificats.

Per ara sabem que el TEA es presenta en un espectre, és a dir, -una gradació variable d’intensitat i simptomatologia segons cada individu- i no és una categoria dicotòmica de classificació -o ho ets o no ho ets-. Això implica que cada persona pot presentar intensitats i símptomes molt variables i aquesta pròpia expressió del TEA tan variable implica que cada persona diagnosticada és única i presenta unes característiques que li són pròpies.

Les persones amb TEA presenten dificultats en les interaccions socials. Pot resultar-los molt complicat identificar els seus propis sentiments, expressar-los i/o gestionar-los, així com identificar els sentiments de les persones que els envolten. També tenen problemes per entendre les normes de comunicació social implícites i els resulta gairebé impossible entendre els elements de la comunicació no verbal així com integrar-los en la pròpia comunicació. Poden presentar alteracions del to de la veu, prosòdia(1) i una expressió corporal desintegrada o completament absent, entre d’altres alteracions.

En l’àmbit cognitiu, la característica fonamental de les persones amb TEA és una alteració del que els psicòlegs anomenem teoria de la ment. Aquesta capacitat cognitiva és la que permet que les persones realitzem meta-representacions mentals, o explicat de manera més planera, la capacitat de raonament que permet comprendre i reflexionar sobre el propi procés de pensament i conjecturar i fer prediccions sobre el pensament, estat mental i emocional dels altres.

Per posar un exemple: si nosaltres veiem al nostre company de feina parlant per telèfon amb un to de veu elevat, gesticulant de manera expressiva, intuïm sense que ningú ens ho expliqui, que tenen una discussió sobre algun tema de feina. Si a més sabem que hi ha un projecte laboral exigent i complex, relacionem el que coneixem del projecte, la visualització de la conversa i deduïm que el nostre company té divergències relacionades amb el projecte amb el seu interlocutor i això genera neguit i enuig entre ells. Aquesta interpretació, la realitzem com un procés natural de deducció, primer interpretant els indicis visuals i verbals (observant la conversa) i afegint la informació visualitzada al que ja sabem (un projecte laboral exigent i estressant) per deduir, amb la suma de tots els elements, que s’ha generat tensió per aquest motiu.

La teoria de la ment és la capacitat de realitzar aquestes deduccions sobre el pensament dels altres i el seu estat emocional, interpretant la informació del context i sumant-la a la informació que ja tenim.

Les persones amb TEA no tenen aquesta habilitat per interpretar la informació del context, connectar-la amb el que ja saben i realitzar deduccions sobre els estats mentals dels altres. Aquestes dificultats, alteren per complert la capacitat i la forma de relacionar-se ja que no parteixen de les mateixes associacions mentals.

(1)PROSÒDIA Conjunt de característiques que afecten l’accent, l’entonació i la durada dels fonemes en una llengua.

Ramón Ramírez Berengué. Coordinador de l’Àrea de Psicologia i Psiquiatria

Ramon Ramírez. Coordinador de l'Àrea de Psicologia i Psiquiatria

EL CAMÍ CAP A LA INTEL·LIGÈNCIA DELS SERVEIS

Intel·ligència dels serveis

La transformació digital és una realitat que afecta el nostre dia a dia i els entorns en què ens movem, generant directament o indirecta gran quantitat de dades i  informació que sovint queden fora del nostre enteniment. Tot és informació: les xarxes socials, les notícies, el menjar, el que estàs llegint ara mateix…, informació que el nostre cervell ha de processar.

Es calcula que cada persona, genera de mitjana 1,7 MB de dades per segon.  Dades, que generen més dades per tal de continuar obtenint més dades. Malgrat l’accessibilitat i la immediatesa de la informació que disposem, sovint quedem saturats i incapaços de processar-ho tot.

Fent camí cap a la transformació del Consorci Sant Gregori-SOMRIU en una organització amb Intel·ligència dels Serveis.

L’objectiu fonamental del projecte, és desenvolupar un sistema d’intel·ligència dels serveis que generi millores a partir del registre de les dades, tant en l’àmbit assistencial com organitzatiu.

L’ús d’aquestes dades a tall d’indicadors ha de permetre, en la mesura del possible, poder establir patrons per elaborar models de predicció a partir de la Intel·ligència Artificial i el Machine Learning. L’output del projecte ha de conduir l’entitat cap a la perspectiva de les millors pràctiques basades en l’evidència.

Que són les pràctiques basades en l’evidència i quin valor aporten?

Les pràctiques basades en l’evidència són els resultats i les certeses al servei de la presa de decisions. El seu valor no és altre que aportar millores en la qualitat dels serveis i en l’eficàcia, eficiència i sostenibilitat de l’organització.

L’aposta per una contínua R+D+I, és una manera de focalitzar els esforços, per tal de poder donar resposta a les necessitats actuals, a través de la utilització d’eines orientades a nous models d’atenció a la discapacitat. Amb propietats mètriques que basades en l’evidència, puguin arribar a convertir-se en el pal de paller a l’hora de cercar els professionals més adequats, prendre decisions clíniques, de gestió, organitzatives i de desenvolupament i posada en marxa de projectes o idearis. 

Com s’està portant a terme aquesta transformació?

Per tal d’aproximar-nos als models de les pràctiques basades en l’evidència, des de l’Àrea de Projectes i Innovació de l’entitat, estem treballant sobre els següents eixos:

I.          Models conceptuals i de mesura, tant a escala individual com col·lectiva, que proporcionin un marc que permeti identificar diferents categories de resultats quantificables.

II.         Amb un enfocament participatiu i col·laboratiu entre les diferents Àrees i Serveis que permeti una avaluació global que impulsi els canvis dins l’organització.

Des de la perspectiva de les millors pràctiques, cal considerar l’avaluació dels resultats obtinguts en el marc d’un model lògic de programa format per 4 components:

1)         ENTRADES. Valors i els recursos, com ara coneixements explícits i implícits, temps, capital social, econòmic i humà, tecnologia…

2)         PROCESSAMENT. Suports específics per la millora de la qualitat i estratègies per al desenvolupament dels equips que permetin millorar el rendiment dels professionals, dels equips i de l’organització, reforçant l’eficàcia i l’eficiència del marc de prestació de serveis amb estratègies de gestió estructurades horitzontalment.

3)         SORTIDES. Mesures que serveixin per avaluar l’eficàcia i l’eficiència de l’organització en els termes de les perspectives basades en el rendiment: les de les persones ateses i les de l’organització (creixement, anàlisi econòmic i processos interns).

4)         RESULTATS. Avaluació de les sortides per a l’elaboració d’informes, generació de paràmetres comparatius, supervisió, avaluació i millora continuada de la qualitat.

Aquesta transformació proporcionarà a l’organització la informació necessària per posar en pràctica un mètode d’anotacions equilibrat al servei de la planificació i l’avaluació i esdevindrà la base dels processos per la resolució de problemes sense afectar la missió, visió i valors de l’entitat.

Avancem!

Per què serveix el certificat de disCAPACITAT?

Atenció a la disCAPACITAT

La resolució de reconeixement de grau de discapacitat (comunament certificat) és el document administratiu que acredita la discapacitat. Aquest document facilita l’accés a drets, serveis, programes i prestacions que tenen com a objecte compensar els desavantatges socials derivats de la discapacitat o de les barreres socials que limiten la participació plena i efectiva en la societat.

Va dirigit a persones que presenten malalties congènites o adquirides que originen deficiències de caràcter previsiblement permanent i comporten una restricció o absència de la capacitat per realitzar les activitats de la vida diària, en la forma o dins del marge que es considera normal. Aquestes malalties han d’estar prèviament diagnosticades pels organismes competents i documentades.

Per poder accedir als ajuts establerts per a les persones amb discapacitat, és requisit imprescindible tenir una discapacitat igual o superior al 33%.

El certificat de disCAPACITAT, és el document que l’acredita i es té en compte per a l’obtenció de qualsevol ajut, segons el grau i el barem de mobilitat de la pròpia persona i/o acompanyant.

Aquests ajuts poden ser descomptes i avantatges econòmiques com ara:

  • Bonificacions en l’Impost sobre Successions i Donacions.
  • Reduccions en l’impost de matriculació de vehicles.
  • Reduccions en l’impost de circulació.
  • Reduccions en el preu del transport públic.
  • Tramitació del bo social. (mecanisme per protegir els consumidors més vulnerables aplicant-los reduccions en la factura elèctrica. En funció de la situació econòmica de cada consumidor)
  • Accés a les convocatòries d’ajudes i prestacions no periòdiques individuals que concedeixen les diferents Comunitats Autònomes.
  • Accés a diferents bonificacions i descomptes en la declaració de la renda (IRPF).
  • Descomptes en certs establiments i serveis

Avantatges laborals

  • Poder optar a les places reservades per a persones amb discapacitat en les convocatòries d’oposicions de les diferents administracions públiques.
  • Poder ser contractat per empreses interessades en acollir-se a les bonificacions i subvencions que contempla la llei per a la contractació de treballadors amb discapacitat.
  • Jubilació anticipada per a col·lectius de persones amb certes  patologies.

Accés a serveis

  • Sol·licitar ingressos en centres diürns i residències per a persones amb discapacitat.
  • Obtenir la tarja d’aparcament per a persones amb problemes de mobilitat.
  • Determinar la necessitat d’ajuda de tercera persona.
  • Determinar l’existència de dificultats per utilitzar transports col·lectius.

ℹ️ Sabies que serveix per a tot això?

Si tens qualsevol dubte, posa’t en contacte amb nosaltres.

Carrer Emili Grahit, 2 – 17002 Girona – Tel. 972 428 848 – valoracions@consorcisg.cat

3 de desembre 2021 – Dia Internacional de les persones amb disCAPACITAT – MANIFEST

Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU és clara:
les persones amb discapacitat intel·lectual tenim dret a poder triar on,com i amb qui viure.

Això no es compleix a Catalunya perquè:

  • No tenim accés a un habitatge digne amb els suports necessaris.
  • No tenim accés a serveis d’atenció diürna quan ho necessitem.
  • No podem desenvolupar projectes de vida independent.

Segons la Generalitat de Catalunya, actualment a Catalunya prop de 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual estan a l’espera d’una plaça en una residència, una llar-residència, o per comptar amb assistència a la pròpia llar,
per així poder viure amb els suports necessaris.

Una llarga llista d’espera que en alguns casos, pot arribar a allargar-se fins més de 15 anys.

D’altra banda, hi ha més de 1000 persones esperant per accedir a un serveis d’atenció diürna, que són serveis fonamentals pel desenvolupament personal de moltes persones amb discapacitat intel·lectual.

Tampoc podem oblidar la difícil situació dels centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP). Les famílies amb un infant amb especials necessitats, cada cop han d’esperar més temps per fer una primera visita i cada vegada tenen menys hores d’atenció, en una etapa de la vida on una resposta ràpida és essencial.

Fa anys que reclamem posar fi amb urgència a aquesta situació que, es manté en el temps, i que augmenta i empitjora
a mesura que passen els mesos.

Al mateix temps, no hem d’oblidar, que si volem ser una societat realment inclusiva, s’ha de poder garantir el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual a desenvolupar el seu propi projecte de vida, donant-los oportunitats reals, tenint en compte les seves necessitats, així com les barreres econòmiques a les quals han de fer front.

Les persones amb discapacitat intel·lectual, els seus familiars i els professionals que els donem suport, avui alcem la veu plegats per reivindicar el dret a un habitatge digne i a tenir l’oportunitat i de desenvolupar un projecte de vida independent.

Per tot això exigim:

  • Que el Govern es comprometi a acabar amb les llargues llistes d’espera per accedir a un habitatge digne amb els suports necessaris o a un servei d’atenció diürna.
  • Aprovar un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge que tingui en compte les necessitats específiques de les persones amb discapacitat intel·lectual.
  • Tenir accés a places públiques, que actualment estan buides mentre les persones s’acumulen a la llista d’espera. No més places sense persones i persones sense places.
  • Posar en marxa un pla d’inversions econòmiques per tal de disposar de noves places i nous serveis d’habitatge, ja sigui en una residència, una llar-residència, o de suport a la pròpia llar, i activar un pla per facilitar l’accés a un habitatge per part de les persones amb discapacitat intel·lectual.
  • Posar a disposició de les entitats que volen crear nous recursos i places d’habitatge, la informació i facilitats necessàries per poder-ho fer.
  • Modificar la normativa i requisits d’accés a l’habitatge tenint en compte les necessitats del col·lectiu, i el vincle amb l’entorn habitual de les persones i famílies.
  • Definir i explicar amb transparència el pla d’acció que es seguirà per acabar amb la falta de places dels serveis d’habitatge amb suport.
  • Establir un procediment clar per a que les persones i familiars puguin conèixer la data i lloc de la plaça a la que podran tenir accés.
  • Creació d’un canal de comunicació directa i eficient entre l’administració i les famílies, amb l’objectiu que les famílies
    estiguin acompanyades en tot el procés d’assignació de places i puguin rebre un assessorament continu per resoldre els dubtes i problemes que puguin tenir.
  • Incrementar els recursos destinats al servei d’atenció precoç, per a poder augmentar les hores d’atenció a cada infant
    segons les seves necessitats.
  • L’impuls de més programes de Suport a la Vida Independent i l’Autonomia Personal, invertint en serveis com el Suport a la pròpia Llar o l’Assistent Personal, que permetrien a les persones amb discapacitat intel·lectual que ho desitgin, poder independitzar-se i viure en la comunitat.
  • Impulsar i ampliar el parc d’habitatges de protecció social, reservant un percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual.
  • Impulsar campanyes de sensibilització i conscienciació de la ciutadania per promoure la vida en comunitat
    i la relació amb l’entorn de les persones amb discapacitat intel·lectual.
  • La creació urgent d’una taula de treball amb la participació d’entitats i famílies per buscar solucions a aquesta problemàtica i assegurar un accés digne a l’habitatge.

Avui, 3 de desembre, volem ser escoltats i exigim ser-ho durant tot l’any.
Per una societat més inclusiva, més compromesa i més solidària on tots els ciutadans hi tinguem cabuda amb els mateixos drets i deures.