L’objecte d’aquesta convocatòria es proveir d’un fisioterapeuta el servei CDIAP
Vinculació: Personal laboral temporal per substitució d’una reducció de jornada
Retribució: d’acord amb la fixada al conveni laboral d’aplicació (codi conveni: 79001195011996)
Jornada: 33% de la jornada
REQUISITS:
Estar en possessió de la titulació de graduat en fisioteràpia o equivalent.
Es valorarà experiència prèvia en CDIAPs.
CONTINGUT FUNCIONAL DEL LLOC DE TREBALL DE FISIOTERAPÈUTA DEL CDIAP
Tenint en compte que l’atenció precoç és un tractament global, que comprèn totes les àrees del desenvolupament psicoafectiu, la tasca del terapeuta consisteix a potenciar al màxim totes les capacitats de l’infant per millorar el seu grau de competència en el seu entorn (família, escola bressol, etc.).
Assistir conjuntament amb el/la psicòleg/òloga i/o metge/essa a l’entrevista on s’informa als pares del tipus d’atenció que rebrà l’infant.
Confeccionar el programa individual d’intervenció, que inclou els objectius i activitats a realitzar amb l’infant durant el tractament.
Realització d’informes de seguiment, així com una revisió anual sobre l’evolució de l’infant.
Mantenir entrevistes periòdiques amb l’objectiu d’orientar aspectes evolutius de l’infant en totes les àrees de creixement (alimentació, joc, son, etc.).
Assessorament amb l’assistència dels pares a les sessions de treball amb l’infant, sempre que això es cregui oportú.
Col·laboració en els hàbits d’autonomia i la socialització.
Informació periòdica dels programes evolutius dels infants i de les incidències.
Reunions de coordinació entre terapeutes.
Participació en sessions clíniques.
Reunions amb altres professionals o equips que intervenen en el cas (EAP, CSMIJ, etc.).
Les persones interessades poden lliurar el currículum per formar part del procés de selecció abans del dia 30 d’abril de 2021 a rrhh@consorcisg.cat o presencialment al registre del Consorci Sant Gregori (Crta. de les planes s/n 17150-Sant Gregori Girona)
El 14 d’abril de 2020, vam obrir un espai d’acollida per a persones amb Discapacitat Intel·lectual provinents d’arreu de la província de Girona i del nostre entorn residencial, que poguessin presentar criteris considerats de malaltia possible/probable/confirmada amb manifestacions clíniques lleus de Covid19. Aquest espai és La Floresta.
El primer ingrés va ser aquest mateix 14 d’abril de 2020.
Durant aquest període de gairebé un any, hem atès 56 persones, 30 dones i 26 homes, provinents del nostres Complex Assistencial i d’altres com ara Agrupació Voraviu, Fundació Altem, Llar Oxalis, Fundació Privada Els Garrofers, Fundació Dr. Joan Pujol, Fundació Estany, Fundació Vimar, Fundació La Fageda i Fundació Astres a qui volem agrair la confiança i la col·laboració.
Hem viscut històries úniques i intenses. Aquest és un breu recull de l’experiència d’alguns professionals d’atenció directa que van donar cobertura a aquest servei.
“Vaig ser-hi durant dos mesos i mig. Des de desembre de 2020 fina a mitjans de febrer de 2021.
Programàvem activitats com ara jocs de taula (parxís, dòmino, brisca). També jocs d’estimulació cognitiva, miràvem la televisió, fèiem olimpíades esportives, manualitats, sortíem a parar el sol…
Tot i estar treballant amb Covid, en cap moment vaig sentir tensió o preocupació. Vaig conviure amb persones positives amb calma, sempre respectant els protocols i les mesures de seguretat.
L’experiència va ser molt positiva ja que aquests persones venien d’altres centres, de llars residència o fins i tot de casa seva i poder compartir experiències i escoltar-les era molt gratificant. Si hagués de tornar-hi, m’agradaria molt, sobre tot pel fet de conèixer gent nova amb perfils tan diferents.
El fet d’haver d’anar equipat amb l’EPI durant tota la jornada laboral si era una mica angoixant, així com sentir-se tancat, sobretot quan feia més calor.
El tracte amb les persones usuàries del servei no va ser dificultós gràcies a l’ajut dels psicòlegs del nostre centre així com dels professionals dels centres de procedència. El treball en equip va fer que es pogués resoldre qualsevol incidència per petita que fos.
Amb els companys ens vam organitzar molt bé. Fèiem el traspàs de la informació al canvi de torn per facilitar una bona convivència amb les persones usuàries tot intercanviant pautes d’actuació.
Aquesta bona organització entre l’equip de la Floresta i la resta de l’equip (psicologia, infermeria, recursos humans, administració, etc…) va ser la clau per aconseguir eficiència i bon ambient.“
“Des que es va obrir la Floresta he treballat al torn de nit.
La meva feina ha estat vetllar pel son de les persones que venien a fer un repòs-cura de quarantena, perque estiguessin ateses el millor possible i que es sentissin com a casa seva.
Des de març de 2020, hem viscut un any desconcertant. Un virus desconegut ens va canviar la vida. El món es va paralitzar i ens va deixar una sensació d’ “AgafaAirePelNas,TancaElsUlls,DeixaL’aireSortirApocapocPerlaBocaiAuto-convenç-teQueEnsEnSortirem” ja que en cas contrari ens ofegarem i paralitzarem i en un moment així cal estar despert i ser ràpid.
Quan em van proposar anar a aquesta unitat no ho vaig dubtar ni un segon, tot i que hi va haver gent que em va dir si estava segura del que feia. En aquells moments inicials, hi havia molta por al virus però… jo em dedico a això i per mi ha estat un repte estar amb persones que de vegades arribaven apagades i aportar una mica de llum.
Dificultats? No gaires… Bé, treballar enfundada amb els EPIS, en algun moment feia falta l’aire, molta suor acumulada, capes i capes, calor, mal de cap, marejos, ganes de vomitar… però sort d’aquestes capes protectores, que ens permetien anar avançant i al final amb el temps t’hi acostumes.
Amb els companys ens vam organitzar molt bé. Vam ser un equip de deu dits en forma de punys i, salvant les circumstàncies crec que ho vam donar tot. Estic agraïda a l’equip de Psicòlegs, Direcció Tècnica i Gerència per confiar en nosaltres.“
“Vaig estar a la unitat la Floresta un parell o tres de mesos com a molt.
El fet de poder compartir temps a aquesta unitat, amb diferents usuaris d’altres centres em va agradar molt, ja que tot i estar al lloc de sempre, podies passar temps amb persones noves, amb diferents vivències i tots podíem aprendre una mica de cadascú de nosaltres.
Quan em van dir si volia anar-hi no m’ho vaig pensar dues vegades! Això de poder experimentar una jornada completa amb els EPI’s (que no és fàcil), donar un altre tipus d’atenció a totes aquelles persones que van compartir un temps dur per a ells amb nosaltres, fora del seu entorn habitual, dels seus companys, familiars… Em va agradar formar-ne part i poder ser part de les seves “vacances” amb data de caducitat.
M’alegro de NO tornar a veure’ls, això vol dir que ells ja són on han de ser, amb els seus, però també el trobaré a faltar.
Aquesta estada se m’ha fet curta, i em quedo per mi algun que altre bon moment.“
“La meva experiència a La Floresta ha estat molt satisfactòria.
Vaig entrar-hi com a professional gairebé al final, tanmateix he tingut el temps suficient per adonar-me de com són d’agraïdes les persones que, tot i estar malaltes, sempre tenien un somriure per nosaltres.
Ha estat curt però molt intens… i si bé és cert que aquest virus fa una mica de respecte, també ho és que si les coses es fan bé no hi ha res a témer i a La Floresta s’acomplien tots els protocols i les persones amb les que vaig coincidir eren encantadores.
Amb la K pintàvem cartolines. Amb l’A vam poder aprofitar per parar els primers rajos de sol de la primavera….
Ha estat una experiència positiva i gratificant que repetiria amb els ulls tancats.“
“La proposta i incorporació a la unitat de La Floresta fou un honor i una responsabilitat.
La incertesa i el desconegut, quelcom que mai havíem viscut, ens feia estar en grau d’alerta màxima. Donar-ho tot era la premissa per minimitzar els riscos.
Un dels factors a destacar, és que hem estat un conjunt, una unitat, un engranatge amb una sola fi, el benestar de les persones usuàries del servei i la no propagació del virus.
Aquesta és una pinzellada de totes les emocions que vaig sentir,
Orgull, tensió, responsabilitat, satisfacció, creixement personal i professional, felicitat, incertesa, desconeixement, virus i amor, molt d’amor a un súper-equip, als professionals que hem estat directament implicats i als que ho han estat de manera indirecta i, sobretot una gratitud immensa.”
Gratitud i admiració per tots els professionals que directa i indirectament han format part d’aquest viatge i per les persones, entitats i famílies. Adeu Floresta.
Des de fa un parell de mesos, al Complex Assitencial SOMRIU del Consorci Sant Gregori des del servei de fisioteràpia, estem treballant la mobilitat amb el caminador Pacer Dinamic. Es tracta d’un caminador molt configurable que s’adapta pràcticament a qualsevol persona.
El seu xassís modular de dos peces permet triar la configuració per a una millor funcionalitat adaptable a cada entorn.
Es pot regular l’alçada, l’amplada del tronc, canviar el tipus de manetes, posar reposa braços, posar subjecció perineal…
El fet que sigui tan adaptable, ens permet realitzar un treball amb màxima subjecció i seguretat i, progressivament segons s’avanci, poder anar retirant subjeccions per afavorir el màxim l’autonomia, facilitant el procés de reentrenament de la marxa.
Per tal d’entendre què és el que fa que aquest caminador sigui tant especial és necessari explicar, per qui no ho sàpiga, que quan caminem, a banda del desplaçament en línia recta, existeix també un desplaçament vertical i horitzontal del cos; la nostra pelvis s’adapta a cada passa.
Aquesta eina permet 5 cm de moviment lateral i 8 cm de moviment vertical per tal que s’acobli als canvis durant la caminada aconseguint una marxa més natural. L’alçada es regula amb una sola mà gràcies a una columna simple i telescòpica. El seient multiposicionador s’ajusta en totes direccions permetent millor control i posicionament de la pelvis.
Altres sistemes de subjecció i mobilitat inhibeixen aquests moviments verticals i horitzontals, generant patrons de marxa que no són del tot fisiològics.
Aquest tipus de caminador, acompanya el moviment ja que el seu braç de subjecció es mou adaptant-se a l’anatomia única de cada persona, disminuint la despesa energètica i afavorint el procés de millora de l’autonomia.
A més del moviment,
Permet controlar la velocitat, aplicant més o menys resistència a les rodes.
Adequar la longitud de les passes amb un sistema de control a nivell dels turmells.
Definir la trajectòria, limitant el moviment de les rodes i bloquejant el retrocés.
Amb aquesta eina, millorem la qualitat de vida de les persones usuàries amb mobilitat reduïda per afectacions de moviment, coordinació i equilibri.
Servei de Fisioteràpia. SOMRIU-Consorci Sant Gregori
El trastorn de l’espectre autista (TEA) és una alteració d’origen neuro-biològic que afecta la configuració del sistema nerviós i el funcionament cerebral, generant dificultats principalment en dos àrees:
La comunicació i la interacció social
La flexibilitat del pensament i la conducta.
Actualment, se’n desconeix l’origen, tanmateix és segur que hi ha una implicació genètica important.
El TEA te característiques nuclears pròpies i definitòries que es manifesten de manera heterogènia durant tot el cicle vital.
No hi ha dos persones amb TEA que siguin iguals. Tot dependrà del seu desenvolupament personal i del suport que tinguin, així com del fet que presentin o no discapacitat intel·lectual associada i també del seu desenvolupament del llenguatge.
El TEA no porta associat cap tret físic diferenciador. Només es posa de manifest a nivell de competències cognitives i de comportament.
Acompanya a la persona durant tota la vida, tot i que les manifestacions i necessitats canviaran durant les diferents etapes del desenvolupament i segons les experiències adquirides.
Requereix un abordatge integral, orientat a facilitar suports individualitzats, especialitzats i basats en l’evidència, adequats a millorar la qualitat de vida de cada persona i mantenint la perspectiva de gènere.
Impacta de forma rellevant no només amb qui el presenta sinó també en les famílies, base fonamental per a la persona amb TEA.
Les manifestacions clíniques varien segons les persones, així com el funcionament intel·lectual i les habilitats lingüístiques.
Tot i que no es disposa de dades reals, per possibles casos no diagnosticats, s’estima que a Espanya hi ha més de 450.000 persones amb TEA. Si tenim en compte l’impacte que provoca en les famílies, podem afirmar que hi ha gairebé un milió i mig de persones vinculades a aquest trastorn.
Amb el lema #PuedoAprenderPuedoTrabajar, la campanya del #DiaMundialAutismo, posa el focus en l’educació i l’ocupació, dos àmbits fonamentals per millorar la #qualitatdevida de les persones amb TEA i aconseguir la seva efectiva participació a la societat.
Les persones amb TEA, tenen dret a una educació de qualitat que promogui l’èxit acadèmic i el desenvolupament personal però també, que faciliti el seu accés al mercat laboral des de l’atenció a les capacitats i necessitats específiques.
Emmarcat en la celebració d’aquesta diada, el 2 d’abril, Autismo España promou aquesta campanya en coordinació amb Autism Europe a la que volem donar suport.
La pandèmia de la COVID19 ha posat encara més en relleu, les desigualtats socials i les dificultats pels col·lectius més vulnerables. La situació segueix aquest any 2021 i ja s’està veient la crisi econòmica i social que se n’està derivant i que afecta de ple a les persones amb diversitat funcional.
L’autisme és una condició que va en augment. En els últims 6 anys hi ha hagut un augment de casos del 250% i des dels diferents àmbits (sanitari, educatiu, benestar) ja es percep aquest augment i la conseqüent necessitat d’adaptacions d’espais i recursos especialitzats.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Més informació a la política de privacitat.D'acordPolítica de privadesa
