Atipament, neguit, ansietat per una incertesa insostenible, por davant de l’inconegut, desconfiança en les autoritats…
Aquests són només alguns dels efectes d’haver-nos cregut que s’havia superat la situació desbordant desencadenada per la Covid-19 i que tot tornaria a ser com abans o semblant poc temps després.
A més d’atendre l’aspecte estrictament sanitari, haurem d’engegar estratègies socials per poder conviure amb aquesta nova realitat que no sabem quan acabarà.
Des de la psicologia s’aconsellen estratègies individuals i psicosocials que, sumades a polítiques socials adients, són imprescindibles per combatre la fatiga emocional que patim a nivell individual i com a col·lectiu social.
Què podem fer:
Afrontar el fet que la pandèmia no és un parèntesi. Refem els plans ajustant-los a les possibilitats i planifiquem orientats a connectar amb els nostres desitjos i no amb l’acceleració de produir i rendir sense obstacles.
Recuperar el control. La ‘pausa’ no és una pausa. Hem de recuperar el control des d’altres perspectives, no de continuïtat, sinó de certa ruptura amb el passat.
Centrar-nos en l’essencial. Si prioritzem el que és essencial, aconseguirem mantenir una certa estabilitat emocional.
Permetre’ns el temps improductiu. Estem en un moment en que el plaer és un bé escàs. Sabem que l’oci alleuja la pressió i ens fa menys exigents i tirànics que la productivitat. No perdem el sentit de l’humor perquè així relaxem les nostres pròpies hipoteques mentals.
Calen mesures orientades a reduir el risc d’exposició d’algunes persones i col·lectius determinats. És essencial posar atenció en el col·lectiu dels anomenats treballadors essencials.
Polítiques de suport a les quarantenes. Moltes vegades no és una qüestió tant de voluntat o compromís com de possibilitat. Amb polítiques de suport es reduiria la vulnerabilitat d’algunes persones determinades.
Millora de la comunicació del risc. Cal unacomunicació inclusiva, adreçada a cada col·lectiu.
No s’ha posat prou atenció al que implica viure amb incertesa durant força temps, i aquí hi ha tota una àrea de feina per afrontar.
El terme “permanència de l’objecte” descriu la capacitat de l’infant per saber que els objectes continuen existint encara que ja no es puguin veure ni escoltar.
El concepte de permanència de l’objecte juga un paper important en la teoria del desenvolupament cognitiu creada pel psicòleg Jean Piaget. A la fase del desenvolupament sensoriomotor, període que va des del naixement fins als dos anys d’edat. Piaget va suggerir que els infants entenen el món a través d’habilitats sensorials com el tacte, la visió, el gust i el moviment.
Durant la primera infància, els bebès no tenen cap concepte del món més enllà de les seves experiències. Per comprendre que els objectes segueixen existint fins i tot quan no es veuen, els infants primer han de desenvolupar una representació mental de l’objecte.
Piaget es va referir a aquestes imatges mentals com esquemes. Un esquema és una categoria de coneixement sobre alguna cosa.
Per exemple, l’esquema de menjar d’un nadó seria un biberó o el pit. A mesura que el nen creix i acumula experiències, els seus esquemes es multipliquen i es fan molt més complexos. A través dels processos d’assimilació i allotjament, els nens desenvolupen noves categories mentals, expandeixen les existents i fins i tot canvien completament els seus esquemes actuals.
Com es desenvolupa la permanència d’objectes, segons Piaget
Naixement a 1 mes: Reflexos Durant la primera part de l’etapa sensoriomotor, els reflexos són la principal forma de comprendre i explorar. L’infant interactua amb el seu entorn mitjançant respostes reflexives, com l’arrelament, l’aspiració i la sorpresa.
De 1 a 4 mesos: Desenvolupament de nous esquemes Les reaccions circulars primàries generen la formació de nous esquemes. Un bebè pot xuclar accidentalment el polze i adonar-se que és agradable i per tant repetirà l’acció perquè el considera plaent.
De 4 a 8 mesos: Accions intencionals Entre els 4 i els 8 mesos, els infants comencen a prestar molta més atenció al món que els envolta. Fins i tot promouen accions per tenir una resposta. Són les reaccions circulars secundàries .
De 8 a 12 mesos: major exploració Dels 8 als 12 mesos, les accions intencionals esdevenen molt més evidents. Els nadons sacsegen les joguines per produir sons i les seves respostes esdevenen més cohesionades i coordinades.
De 12 a 18 mesos: prova i error Durant la cinquena etapa es produeixen les reaccions circulars terciàries. Es tracta de l’experimentació prova-error. Els infants poden començar a realitzar accions per cridar l’atenció dels altres.
De 18 a 24 mesos: Arrenca la permanència de l’objecte. Segons Piaget, en aquest moment els infants poden formar representacions mentals dels objectes. Com que poden imaginar simbòlicament coses que no poden veure, poden comprendre al permanència de l’objecte.
Per determinar si la permanència de l’objecte és present, es mostra una joguina a l’infant abans d’amagar-la i després s’observa si la busca.
Alguns nens semblen confusos o molestos per la pèrdua, mentre que d’altres busquen l’objecte. Piaget va creure que els nens que estaven molestos perquè la joguina havia desaparegut no tenien la comprensió de la permanència de l’objecte, mentre que aquells que buscaven la joguina havien arribat a aquest fita de desenvolupament.
La teoria de Piaget era molt influent i avui continua sent bastant popular, encara que també ha estat objecte de crítica. Una de les principals crítiques al treball de Piaget és que sovint subestima les habilitats dels infants.
La investigació sobre la permanència de l’objecte també ha posat en dubte algunes de les conclusions de Piaget, ja que s’ha pogut demostrar que amb indicis, infants de quatre mesos poden comprendre que els objectes segueixen existint tot i que són invisibles o desconeguts.
Altres investigadors han suggerit explicacions alternatives al per què els infants no busquen joguines amagades. Hi ha infants que simplement no poden tenir la coordinació física necessària per buscar-la i d’altres que poden no tenen interès a trobar l’objecte amagat.
> Font:> Bremner JG, Slater AM, Johnson SP.Percepció de la persistència d’objectes: els orígens de la permanència dels objectes en la infància.Perspectives de desenvolupament infantil.2015; 9 (1): 7-13.
La situació excepcional que va començar amb la declaració de l’estat d’alarma al març de 2020, ha provocat que tots ens hàgim hagut de re-organitzar per tal de donar suport a aquelles persones que més ho puguin necessitar.
El col·lectiu de persones amb Discapacitat Intel·lectual, s’ha vist molt afectat per aquesta situació, En concret, els entorns de Llar-Residència i Residències, ens hem sentit més vulnerables davant la possible infecció per Covid19.
Segons recull la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària,
“Els drets relatius a la Salut i l’atenció sanitària es fonamenten en el reconeixement de la dignitat de la persona, que exigeix que no se li faci cap dany ni ofensa i que se l’atengui en cas de necessitat. D’aquest fonament en sorgeixen els principis bàsics del dret de tothom a rebre atenció davant els problemes de salut i de ser tractats amb el màxim respecte”.
Atesa la instrucció 6/2020 de la Secretaria General del Departament de Treball, Afers socials i Famílies sobre els centres residencials del sistema català de serveis socials en relació amb l’emergència sanitària provocada per la COVID19, la nostra entitat va oferir suport, davant aquesta situació excepcional, sempre sense posar en risc les garanties de protecció dels professionals del Consorci Sant Gregori – SOMRIU, de les persones ateses al Complex Assistencial, de les seves famílies i de les entitats tutelars.
El 14 d’abril de 2020, vam obrir un espai d’acollida per a persones amb Discapacitat Intel·lectual provinents d’arreu de la província de Girona i del nostre entorn residencial, que poguessin presentar criteris considerats de malaltia possible/probable/confirmada amb manifestacions clíniques lleus de Covid19. Aquest espai és La Floresta.
La Floresta, està ubicada al pis superior de l’edifici annex i compta amb espais exteriors com les terrasses del primer pis i una petita zona de bosc. Aquest espai, acollia el nostre Centre d’Atenció Especialitzada (CAE), que va haver d’interrompre el servei degut a la crisi sanitària, i també les sales de treball (art-teràpia, estimulació, fisioteràpia, etc.) de les persones que viuen a la Residència d’adults Els Roures i a la Residència Infantil Joan Riu.
Els espais assignats a La Floresta, són limitats a l’ús exclusiu dels professionals autoritzats i a les persones que hi conviuen, que no poden desplaçar-se per altres espais del Complex Assistencial.
La gestió de La Floresta, requereix un esforç addicional que assumim de bon grat i com sempre disposats a donar resposta als reptes que la societat ens planteja i implica d’una manera o un altra a tots els professionals de la casa en les diferents tasques que li són necessàries.
Tasques administratives, com ara el requeriment i tramitació de la documentació necessària (pauta mèdica, informes…) i coordinació per tal de recollir i disposar de tota la informació integral de la persona, són imprescindibles per poder dur a terme l’organització dels serveis generals, aprovisionament, recursos humans, pla funcional, adaptacions, etc.
Una vegada recollida la informació integral de la persona, s’activen els mecanismes per dur a terme el traspàs de la informació bio-psico-social a tots els agents que hi intervenen:
Bugaderia
Cuina
Fisioterapeutes
Infermeria
Manteniment
Neteja
Professionals d’atenció directa
Psicòlegs
LA PERSONA
Davant aquesta situació excepcional, cal tenir present que la persona que ingressa a La Floresta pot sentir-se confosa i des ubicada, per tant, és molt important fer una ràpida adaptació a les seves necessitats per poder-li explicar la situació, acompanyar-la i donar-li suport, en la diversitat d’emocions i manifestacions conductuals que puguin aparèixer i prendre’s el temps necessari per a conduir-ho, sempre seguint les mesures d’actuació per a la protecció envers la COVID19.
Què passa quan una persona arriba a la Floresta
Presentació de l’equip de professionals de la Unitat així com els companys.
Visita pels espais i explicació de les normes de funcionament i de convivència.
Assignació d’una habitació amb armari personal i una persona de referència.
A la unitat es dissenya un pla funcional tenint en compte les necessitats individuals de cada persona atesa.
Atès que no és possible gaudir d’un procés d’adaptació, aquest s’estableix de forma personalitzada, tenint en compte que cal respectar i seguir les mesures d’actuació per a la protecció envers la COVID19.
Es promouen principalment activitats a les estances individuals o en petits grups facilitant el compliment de les distàncies de seguretat, EPIs i higiene i es fan torns per tal d’evitar aglomeracions al menjador o a les zones comunes.
S’activen rutines el més similars possibles a les seves dinàmiques anteriors:
espais per a la lliure disposició del temps
moments que promoguin vincles amb la resta de membres de la unitat
espais per fomentar les habilitats de la vida diària ( higiene, alimentació, qualitat del son…)
tasques d’autonomia personal (preparació del esmorzar, berenar, parar la taula, neteja bàsica dels espais, ordenar l’habitació, organitzar la roba…)
activitats generadores de benestar( esport, espais de comunicació amb els seus, foment de la xarxa social, estats d’ànim positius…)
Es crea un calendari individual on la persona disposa de la informació de les tasques diàries com a element motivador. En temps de confinament el concepte espai-temps pot quedar diluït i aquesta eina ajuda en l’orientació i la visualització del que està fet i del que s’ha de fer.
En aquest calendari es reserven espais diaris per a la comunicació amb la família o els amics, mitjançant dispositius que aporta la mateixa persona o l’entitat. Aquests espais s’organitzen de manera que no generin aïllament de la resta dels companys, sempre des del respecte a l’estat de salut i les pròpies demandes de la persona.
Des del passat 14 d’abril a La Floresta hem acollit 19 persones.
En aquests moments la unitat està activa i al màxim del seu aforament.
Dijous 8 d’octubre de 2020, vam posar en marxa un nou projecte SOMRIU.
El CAE-SOMRIU és un servei de centre de dia d’atenció especialitzada temporal o permanent per a persones amb discapacitat psíquica profunda.
L’objecte del servei, és oferir atenció individual a les persones amb greus discapacitats per aconseguir el màxim grau d’autonomia personal i d’integració social i afavorir així que puguin continuar al seu domicili.
Els eixos d’intervenció van dirigits a l’estimulació bàsica i sensorial, el treball en equip, el suport a les famílies, la rehabilitació-habilitació, els programes i tractaments individuals, el desenvolupament de les activitats de grup, l’atenció a les activitats de la vida diària, l’acolliment i la convivència.
Aquest servei, anteriorment ubicat a les instal·lacions del Complex Assistencial a Ctra. Les Planes s/n 17150 Sant Gregori-Girona, es trasllada ara a Girona al C/ Montnegre n.29 baixos 17006 Girona
Aquest trasllat, precipitat pels canvis en els protocols al complex assistencial generats per la pandèmia de la COVID19, obeeix a l’eix de consolidació del model d’organització centrat en la persona del pla estratègic aprovat en consell de govern al juny de 2017.
Estem molt contents de poder tornar a oferir aquest servei que s’havia vist interromput per la situació sanitària i il·lusionats amb la nova ubicació que ens apropa al barri i a la ciutat.
Per decret de la gerència del Consorci Sant Gregori, s’ha aprovat inicialment el projecte titulat Reforma d’un centre d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat edifici Joan Riu, redactat pel Sr. Joan Lluís Casajuana i Botines, arquitecte, i l’annex al projecte d’adaptació del requeriment dels bombers redactat pel Sr. Manel Alemany i Masgrau, arquitecte.
S’exposa al públic el projecte pel termini de 30 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la inserció d’aquest anunci al BOP, als efectes de poder formular, si s’escau, reclamacions i al·legacions, de conformitat amb el que regula l’article 37 Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. En el supòsit de que no es formulin al·legacions ni reclamacions, l’aprovació del projecte quedarà elevada a definitiva.
Per decret de la gerència del Consorci Sant Gregori, s’ha aprovat inicialment el projecte titulat Urbanització d’un vial i parcament a l’entorn de l’edifici Joan Riu, redactat per l’arquitecte Sr. Joan Lluís Casajuana i Botines.
S’exposa al públic el projecte pel termini de 30 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la inserció d’aquest anunci al BOP, als efectes de poder formular, si s’escau, reclamacions i al·legacions, de conformitat amb el que regula l’article 37 Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,activitats i serveis dels ens locals. En el supòsit de què no es formulin al·legacions ni reclamacions l’aprovació del projecte quedarà elevada a definitiva.
Per decret de la gerència del Consorci Sant Gregori, s’ha aprovat inicialment el projecte titulat Captació per a l’aprofitament geotèrmic de baixa entalpia en circuit tancat a l’edifici Joan Riu, redactat pel Sr. Fernández Pérez Alfredo, enginyer superior de monts i Lucía Novelle Varela, enginyera superior de mines,
S’exposa al públic el projecte pel termini de 30 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la inserció d’aquest anunci al BOP, als efectes de poder formular, si s’escau, reclamacions i al·legacions, de conformitat amb el que regula l’article 37 Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,activitats i serveis dels ens locals. En el supòsit de què no es formulin al·legacions ni reclamacions l’aprovació del projecte quedarà elevada a definitiva.
Aquest semestre tornem a gaudir de 7 espectacles: 4 musicals i 3 representacions teatrals a l’Auditori de Girona, el Teatre de Salt i l’Auditori la Mercè. Ja hem assistit: al Cor Vivaldi, Intarsi; i ens queda pendents: Tututs, Cobla ciutat de Girona, Le Croupier, Vaivé amb Brodas Bros i Tot plegat.
L’Apropa Cultura ens aporta la possibilitat de participar en espectacles i horaris normalitzats que ens permeten integrar-nos amb el conjunt de persones que hi participen, tant actors com públic, gaudint conjuntament de la màgia del teatre.
Formar part d’aquest projecte ens deixa la porta oberta a gaudir del lleure que s’ofereix al nostre entorn i ens permet aportar un gra de sorra al respecte, a la diferència i a la tolerància.
Avui 26/02/2016 hem realitzat una de les tres visites a Caixa forum programades per aquest quatrimestre a la Residència i CAE els Roures.
Algunes de les persones que assistim al CAE els Roures, acompanyats per una educadora i el psicòleg, hem anat a visitar a Caixaforum de Girona les exposicions: l’Art Mochica de l’antic Perú i, l’exposició: Invents que Canvien Vides.
En tot moment hem estat acompanyats per voluntaris de La Caixa que ens han permès gaudir de les exposicions.
La visita guiada ens ha permès endinsar-nos en un món desconegut i em vist fotografies i invents.
L’alimentació va més enllà de garantir una dieta equilibrada, és un acte social, comunicatiu, d’estimulació, … Gaudim menjant? Ens agrada el que mengem i el lloc on mengem? Disposem del temps suficient?
Són algunes preguntes i reflexions que ens fem els professionals que treballem amb les persones amb discapacitat i/o dependència.
En aquesta II Jornada de Reflexió ens agradaria generar debat, intercanviar opinions, i trobar respostes entre tots/es.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Més informació a la política de privacitat.D'acordPolítica de privadesa
