DESENVOLUPAMENT INFANTIL i ATENCIÓ PRECOÇ

CDIAP. Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç

L’atenció precoç és de vital importància a l’hora de potenciar i aportar els recursos necessaris als infants des de la intervenció durant els primers anys de vida que es caracteritzen per l’adquisició de funcions com ara la comunicació, la postura corporal, el desplaçament, el llenguatge i l’autonomia.

Els tres primers anys de vida són el període més crític i receptiu, tenint en compte les possibilitats de la plasticitat neuronal. Per això, és durant aquest període que, prioritàriament, cal intervenir en tot el procés que suposa la detecció del problema, el diagnòstic i la intervenció terapèutica precoç.

Factors de risc

Hi ha diferents factors de risc que poden alterar el desenvolupament dels infants, alguns dels quals poden actuar paral·lelament, com ara:

  • Factors genètics o factors que actuen en el període embrionari.
  • Factors de risc biològic que actuen en els períodes fetal, perinatal o postnatal i perjudiquen el desenvolupament normal del sistema nerviós central.
  • Factors de risc ambiental que poden actuar negativament sobre infants biològicament sans o no. Les seves experiències o condicions de vida poden alterar el desenvolupament i perjudicar-lo.

El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç CDIAP SOMRIU és un servei públic, universal i gratuït, especialitzat en l’atenció integral a tots els infants de 0 a 6 anys i les seves famílies. El seu àmbit d’actuació és la comarca del gironès.

S’adreça a infants que manifesten dificultats en el seu desenvolupament o es troben en situació de risc de patir-ne. També a les famílies que vulguin consultar sobre el desenvolupament del seu infant, ja sigui en l’etapa prenatal, postnatal o en la petita infància.

L’evolució dels infants amb alteracions en el seu desenvolupament, dependrà del moment de l’inici de la intervenció, per aquest motiu, és de vital importància l’atenció precoç.

El CDIAP SOMRIU ofereix

  • Acolliment, acompanyament i orientació a les famílies i als infants.
  • Resposta a consultes referents a infants de 0 a 6 anys.
  • Atenció terapèutica interdisciplinària.
  • Orientació i seguiment periòdic.
  • Valoració del desenvolupament a través d’un diagnòstic mèdic, psicològic i social.
  • Elaboració de programes de prevenció i sensibilització social sobre la primera infància.
  • Coordinació amb la resta de dispositius que atenen els infants en els primers anys de vida.
  • Coordinació amb els recursos de la zona.
  • Activitats de formació, investigació i docència.

Comptem amb un equip interdisciplinari de professionals especialitzats en la petita infància, format per

  • Dues fisioterapeutes
  • Una logopeda
  • Dues psicòlogues
  • Un treballador social
  • Un neuro-pediatra
  • Un administratiu

Treballem en xarxa amb els diferents dispositius de zona dins dels àmbits educatius, sanitaris i socials, implicats en la primera infància.

El nostre objectiu és optimitzar al màxim el desenvolupament dels infants aportant els estímuls necessaris per a l’adquisició d’habilitats, capacitats i funcions, considerant-lo sempre com a subjecte actiu de la intervenció i vetllant per donar suport a totes les necessitats i demandes de les famílies i entorns o contextos dels quals forma part.

Hi ha dues vies d’accés al servei:

  • Posant-vos directament en contacte amb nosaltres si residiu dins la nostra zona de referència. Ens trobareu al C/ Emili Grahit, 2 – 17002 Girona – Tel. 972 428 848 – coordinaciocdiap@consorcisg.cat
  • O bé per indicació o derivació d’algun altre dispositiu d’atenció a la infància com ara, escoles bressol, escoles, pediatres, hospitals o serveis socials.

El sistema nerviós dels infants és immadur al seu naixement i es va desenvolupant al llarg de la primera etapa de la vida.

El trastorn del desenvolupament pot ser crònic o transitori i és molt important identificar-lo com més aviat millor.

Quan aquest procés no es produeix dins dels paràmetres del que es pot considerar el procés normal, pot ser que es presenti un trastorn del desenvolupament i, per tant, que sigui necessària ajuda.

Lorena Fernandez. Coordinadora CDIAP-SOMRIU

Lorena Fernandez. Coordinadora CDIAP-SOMRIU

CDIAP. La permanència de l’objecte: amagar i descobrir!!

CDIAP_SOMRIU_La_permanencia_de_l'objecte

El terme “permanència de l’objecte” descriu la capacitat de l’infant per saber que els objectes continuen existint encara que ja no es puguin veure ni escoltar.

El concepte de permanència de l’objecte juga un paper important en la teoria del desenvolupament cognitiu creada pel psicòleg Jean Piaget. A la fase del desenvolupament sensoriomotor, període que va des del naixement fins als dos anys d’edat. Piaget va suggerir que els infants entenen el món a través d’habilitats sensorials com el tacte, la visió, el gust i el moviment.

Durant la primera infància, els bebès no tenen cap concepte del món més enllà de les seves experiències. Per comprendre que els objectes segueixen existint fins i tot quan no es veuen, els infants primer han de desenvolupar una representació mental de l’objecte.

Piaget es va referir a aquestes imatges mentals com esquemes. Un esquema és una categoria de coneixement sobre alguna cosa.

Per exemple, l’esquema de menjar d’un nadó seria un biberó o el pit. A mesura que el nen creix i acumula experiències, els seus esquemes es multipliquen i es fan molt més complexos. A través dels processos d’assimilació i allotjament, els nens desenvolupen noves categories mentals, expandeixen les existents i fins i tot canvien completament els seus esquemes actuals.

Com es desenvolupa la permanència d’objectes, segons Piaget

  1. Naixement a 1 mes: Reflexos
    Durant la primera part de l’etapa sensoriomotor, els reflexos són la principal forma de comprendre i explorar. L’infant interactua amb el seu entorn mitjançant respostes reflexives, com l’arrelament, l’aspiració i la sorpresa.
  2. De 1 a 4 mesos: Desenvolupament de nous esquemes
    Les reaccions circulars primàries generen la formació de nous esquemes. Un bebè pot xuclar accidentalment el polze i adonar-se que és agradable i per tant repetirà l’acció perquè el considera plaent.
  3. De 4 a 8 mesos: Accions intencionals
    Entre els 4 i els 8 mesos, els infants comencen a prestar molta més atenció al món que els envolta. Fins i tot promouen accions per tenir una resposta. Són les reaccions circulars secundàries .
  4. De 8 a 12 mesos: major exploració
    Dels 8 als 12 mesos, les accions intencionals esdevenen molt més evidents. Els nadons sacsegen les joguines per produir sons i les seves respostes esdevenen més cohesionades i coordinades.
  5. De 12 a 18 mesos: prova i error
    Durant la cinquena etapa es produeixen les reaccions circulars terciàries.  Es tracta de l’experimentació prova-error. Els infants poden començar a realitzar accions per cridar l’atenció dels altres.
  6. De 18 a 24 mesos: Arrenca la permanència de l’objecte. Segons Piaget, en aquest moment els infants poden formar representacions mentals dels objectes. Com que poden imaginar simbòlicament coses que no poden veure, poden comprendre al permanència de l’objecte.

Per determinar si la permanència de l’objecte és present, es mostra una joguina a l’infant abans d’amagar-la i després s’observa si la busca.

Alguns nens semblen confusos o molestos per la pèrdua, mentre que d’altres  busquen l’objecte. Piaget va creure que els nens que estaven molestos perquè la joguina havia desaparegut no tenien la comprensió de la permanència de l’objecte, mentre que aquells que buscaven la joguina havien arribat a aquest fita de desenvolupament.

La teoria de Piaget era molt influent i avui continua sent bastant popular, encara que també ha estat objecte de crítica. Una de les principals crítiques al treball de Piaget és que sovint subestima les habilitats dels infants.

La investigació sobre la permanència de l’objecte també ha posat en dubte algunes de les conclusions de Piaget, ja que s’ha pogut demostrar que amb indicis, infants de quatre mesos poden comprendre que els objectes segueixen existint tot i que són invisibles o desconeguts.

Altres investigadors han suggerit explicacions alternatives al per què els infants no busquen joguines amagades. Hi ha infants que simplement no poden tenir la coordinació física necessària per buscar-la i d’altres que poden no tenen interès a trobar l’objecte amagat.

> Font:> Bremner JG, Slater AM, Johnson SP. Percepció de la persistència d’objectes: els orígens de la permanència dels objectes en la infància. Perspectives de desenvolupament infantil. 2015; 9 (1): 7-13.

Equip CDIAP – SOMRIU

CDIAP GIRONA - SOMRIU