VALORS i BENESTAR PSICOLÒGIC

Valors i Benestar Consorci Sant Gregori-SOMRIU

Benestar psicològic a les organitzacions.

El nostre lloc de treball és on passem, aproximadament, un terç del nostre temps, i és un dels entorns que més afecta la salut física i mental de les persones, influint significativament en tots els àmbits de la vida. Si bé, en algunes ocasions el treball es pot considerar una font de satisfacció i realització personal, en altres pot tenir un efecte negatiu sobre el benestar i la salut mental de les persones, influint també en el rendiment i la productivitat. (Villamarín, Berdullas, Castilla y de Vicente, 2017) .

La consciència de les organitzacions, públiques i privades per la promoció del benestar psicològic, és evident. Es posa de manifest en l’interès que desperten tots aquells projectes relacionats amb la prevenció en l’àmbit, primari, secundari i terciari de la salut laboral. En destaquen sobretot temàtiques com la felicitat dels treballadors, els estats d’ànim, les emocions agradables, les actituds positives, la motivació i el compromís versus la disminució d’absències, promovent l’augment de la creativitat, la millora del rendiment, la productivitat dels treballadors, etc. (Villamarín et al. 2017)  Aquesta tendència s’aprecia en l’aposta d’algunes organitzacions per models orientats a resultats i persones, atesa la seva flexibilitat, allunyant-se de cultures estrictes, més aviat orientades al poder i la norma, pròpies del passat. (ACCIONA, 2018)

Un tema d’interès que comprèn aquestes tendències són els valors, ja que darrere de cada organització hi ha persones amb uns valors concrets. Sobre aquests valors, se sustenten la visió de l’organització respecte al seu paper al món, els elements distintius, la cultura d’empresa, etc. En definitiva, els valors d’una organització donen forma i són l’essència de la seva identitat i influeixen en la presa de decisions dins de l’organització i serveixen de guies. Així mateix, determinen el tipus de relació que s’estableix amb els usuaris, families i proveïdors. Cada cop més, les organitzacions expliciten els seus valors, quan entenen que poden constituir un avantatge competitiu. (Randstad, 2017)

Les persones i els seus valors: el capital més important de les organitzacions.

Totes les persones tenim uns valors que  poden anar en acord o en desacord, amb els de l’organització de la qual formem part.

Les organitzacions són estructures vives i complexes, que evolucionen i impacten de manera continuada en la societat amb les seves actuacions, i alhora reben estímuls de totes les persones que hi tenen un vincle.  Per aquest motiu, no és gens estrany, que més enllà de les competències i els mèrits acadèmics, les organitzacions busquin, d’una manera o altra, aquells professionals amb valors personals coherents amb els que representen.

L’ Informe de Valors a l’Empresa de Randstad (2017) revela que es reté millor un professional quan hi ha una concordança entre els seus valors i els de l’organització. També es revelen dades com ara que els valors més buscats per les organitzacions són:

  • Compromís (83,26%)
  • Responsabilitat (68,50%)
  • Iniciativa (53,08%)
  • Honestedat (51,35%)

D’altra banda, l’informe apunta que els 4 valors més destacats dels professionals espanyols són:

  • Responsabilitat (65,96%)
  • Compromís 63,35%)
  • Superació (45,63%)
  • Honestedat (44,69%).

Què entenem per valors?

Els valors són creences connectades a emocions, referits a objectius desitjats, que serveixen com a predictors d’actituds i comportaments que transcendeixen situacions i accions personals, establint estàndards que ordenen el nostre comportament respecte al dels altres així com l’avaluació del món que ens envolta. (Schwartz, 2012b)

El repte de futur de les organitzacions.

A escala pràctica, la mateixa definició de “Valors” és en si mateixa un repte per a les organitzacions. Com que no hi ha un consens del què són i del que no són, les interpretacions són múltiples i abasten, des d’un punt de vista més tècnic, habilitats, competències, filosofia, etc.

Els valors de les persones, es poden conèixer a partir de les seves creences, objectius, motivacions, actituds i comportaments. (Balaguer, Castell, Quested i Duda, 2013; Schwartz, 2012)  Això no obstant, l’anàlisi tècnica o informal dels valors que pugui tenir una persona, és molt subjectiva. Hi ha infinitat d’eines per mesurar i gestionar coneixements, competències, habilitats i comportaments, però paradoxalment poques eines resulten fiables, àgils, pràctiques i a l’abast de tothom a l’hora de mesurar, avaluar i gestionar el més important, els valors.

Per tal de donar sentir als valors en una organització, és important que es compleixin, com a mínim 4 dels següents punts:

  • Que els valors s’estableixin de manera participativa i amb criteri.
  • Que siguin igualment interpretables per tothom.
  • Que es defineixin en termes concrets i amb sentit.
  • Que siguin mesurables, avaluables i gestionables per tal de poder visualitzar el seu progrés.
  • Que estiguin connectats amb els processos de selecció, formació i desenvolupament.
  • Que permetin formar equips de treball compatibles.
  • Que “Els nostres valors”es converteixi en una expressió que generi, diferenciació, credibilitat i connexió dins i fora de l’organització.

Dídac Membrives. Projectes i Innovació.

Dídac Membrives. Àrea de Projectes i Innovació Consorci Sant Gregori-SOMRIU

EL REGAL DE LA COMUNICACIÓ

Comunicació. Consorci Sant Gregori_SOMRIU

La comunicació és l’acte voluntari o involuntari de tramesa d’informació entre els éssers vius.

Tota acció humana es desenvolupa a través de la comunicació que resulta imprescindible per al creixement i l’evolució.

La importància de la comunicació radica en el fet que es tracta del nostre mitjà per entendre’ns els uns amb els altres i és l’eina que disposem per aconseguir el que necessitem, el que volem i poder expressar allò que som.

Viure passa necessàriament per comunicar-se. Totes les formes de vida, fins i tot els sistemes cibernètics que les imiten, es comuniquen encara que de diferents maneres i amb diverses finalitats. Un animal es comunica amb un altre quan l’adverteix que aquest és el seu territori, quan fa saber que està a punt per reproduir-se, per exemple.

En el cas dels éssers humans, les formes naturals de comunicació s’afegeixen a formes complexes derivades dels tipus de llenguatge que, no sempre han estat la parla ni la tramesa d’informació mitjançant l’escriptura. De fet, fa centenars de milers d’anys que parlem però, només vuit mil anys que escrivim.

El llenguatge és només una part de la comunicació. Pensa que l’intercanvi de senyals químics dels invertebrats i fins i tot dels microscòpics, també és comunicació.

Es tracta sempre d’un procés fonamental per comprendre les relacions entre els éssers vius i és matèria d’estudi de nombroses disciplines en funció del context i dels actors que hi intervenen.

En el cas dels éssers humans, les formes naturals de comunicació s’afegeixen a formes complexes derivades dels tipus de llenguatge: verbal, no verbal, facial, kinèsic…

La comunicació és un procés afí a totes les formes de vida i es manifesta en la base de pràcticament tots els sabers humans. Es tracta doncs d’un procés molt valuós.

La tecnologia ens ha permès dissenyar mecanismes per amplificar, caracteritzar o modular la comunicació, superant les distàncies espacials i temporals de manera que avui dia ha esdevingut una activitat de central importància en l’existència humana.

La comunicació forma part de la vida. És el mitjà que fa servir la humanitat per manifestar les seves necessitats i poder integrar-se en el món. Tots els éssers humans ens comuniquem i tot el nostre voltant és comunicació, fins i tot allò que es percep amb els sentits de manera inconscient.

La sociologia afirma que l’ésser humà és un ésser social i l’únic capaç d’apropar-se als seus congèneres d’infinites maneres conegudes o apreses. Per aquest motiu, necessita perpetuar les seves idees durant la seva permanència en el món; així ho han fet al llarg de la història, pensadors, literats, filòsofs, poetes, científics, etc., des del desig de transcendir a través de les lliçons de vida apreses per motivar a la reflexió, per ajudar a entendre, perquè els que arribin més tard, puguin continuar amb la tasca, perquè mai s’acaba d’aprendre ni d’ensenyar.

Qui necessita la difusió del coneixement a través de la comunicació?

Tots i totes, perquè necessitem conèixer cada vegada més sobre l’espai-temps que ens ha tocat viure; perquè amb l’aprenentatge i la difusió contribuïm en la millora física i emocional de la humanitat, participant activament i contribuint en la millora del gènere humà.

El coneixement és investigació i experiència. Aquest treball repetitiu, esforçat i pacient deriva en consecució d’objectius i aprenentatges que cal difondre i compartir per poder tancar el cercle.

Una bona gestió de la comunicació pot marcar una gran diferència. Es tracta d’una tasca estratègica que ha de permetre que tots els membres d’un col·lectiu parlin un mateix llenguatge per avançar junts cap a un mateix propòsit.

En un món globalitzat com el que vivim, la informació té un paper rellevant a l’hora d’avaluar el funcionament de les organitzacions i la comunicació és l’eina que ha de permetre que aquesta informació flueixi de manera eficient a través dels canals adequats.

La bona comunicació comença per saber escoltar.

“Davant de qualsevol crisi, personal, familiar, laboral o social, quan noteu la pluja fina de l’ansietat i els núvols de la incertesa, obriu les portes i sortiu a cercar la flor de la comunicació.”

Sebastià Serrano. El Regal de la comunicació.

Rona Milian. Responsable de Comunicació.

Rona Milian. Àrea de Comunicació.

VIKIPÈDIA SOMRIU

Vikipèdia SOMRIU

“Capacitat intel·lectual”

Habilitat d’una persona per pensar de manera abstracta i conceptual, de prendre’n consciència, comprendre i decidir.

“Discapacitat”

Limitació funcional significativa que,
– Reflecteix una incapacitat o restricció tant en el funcionament personal com en el desenvolupament dels rols socials establerts.
– Representa un desavantatge substancial per a l’individu.
– Està influenciada per variables contextuals.
– Pot ser alleujada mitjançant intervencions i suports o bé reduint les barreres que exclouen oportunitats, equitat i inclusió.

“Discapacitat del Desenvolupament”

És atribuïble a un impediment mental o físic o a una combinació de tots dos.
·         Es manifesta abans dels 22 anys.
·         És probable que continuï indefinidament.
·         Genera limitacions funcionals substancials en tres o més àrees importants de l’activitat vital.
·         Reflecteix la necessitat de la persona d’una combinació i successió de serveis especials, multidisciplinaris o genèrics, suports individualitzats i altres formes d’assistència que són de per vida o de llarga durada i que es planifiquen i coordinen individualment.

“Discapacitat intel·lectual”

Conjunt de limitacions en les habilitats cognitives i funcionals que impedeixen l’adaptació a l’entorn i el compliment dels estàndards de desenvolupament, autonomia personal i responsabilitat social amb alteracions de les àrees conceptual, social i pràctica.
Aquesta discapacitat s’origina durant el període del desenvolupament, que es defineix operativament abans que la persona compleixi 22 anys.
Afecta l’1% de la població.

“Discriminació”

Tracte desfavorable, d’inferioritat o excloent, que es dona a una persona o un col·lectiu per raó d’edat, sexe, raça, ètnia, cultura, ideologia, religió o qualsevol altra condició o circumstància de tipus personal o social, que limita o anul·la el gaudi o l’exercici dels drets i les llibertats fonamentals en igualtat, en les esferes política, econòmica, social, cultural i civil o en qualsevol altre àmbit de la vida.

“Família”

Grup de persones unides per relacions de parentiu, tant per via sangínia com afectives. És l’organització més important a la que pot pertànyer una persona. Ja sigui per vincles socials legalment reconeguts com per vincles sanguinis, el fet de formar part d’una família és importantíssim per al desenvolupament psicològic i social de l’individu.

DESENVOLUPAMENT INFANTIL i ATENCIÓ PRECOÇ

CDIAP. Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç

L’atenció precoç és de vital importància a l’hora de potenciar i aportar els recursos necessaris als infants des de la intervenció durant els primers anys de vida que es caracteritzen per l’adquisició de funcions com ara la comunicació, la postura corporal, el desplaçament, el llenguatge i l’autonomia.

Els tres primers anys de vida són el període més crític i receptiu, tenint en compte les possibilitats de la plasticitat neuronal. Per això, és durant aquest període que, prioritàriament, cal intervenir en tot el procés que suposa la detecció del problema, el diagnòstic i la intervenció terapèutica precoç.

Factors de risc

Hi ha diferents factors de risc que poden alterar el desenvolupament dels infants, alguns dels quals poden actuar paral·lelament, com ara:

  • Factors genètics o factors que actuen en el període embrionari.
  • Factors de risc biològic que actuen en els períodes fetal, perinatal o postnatal i perjudiquen el desenvolupament normal del sistema nerviós central.
  • Factors de risc ambiental que poden actuar negativament sobre infants biològicament sans o no. Les seves experiències o condicions de vida poden alterar el desenvolupament i perjudicar-lo.

El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç CDIAP SOMRIU és un servei públic, universal i gratuït, especialitzat en l’atenció integral a tots els infants de 0 a 6 anys i les seves famílies. El seu àmbit d’actuació és la comarca del gironès.

S’adreça a infants que manifesten dificultats en el seu desenvolupament o es troben en situació de risc de patir-ne. També a les famílies que vulguin consultar sobre el desenvolupament del seu infant, ja sigui en l’etapa prenatal, postnatal o en la petita infància.

L’evolució dels infants amb alteracions en el seu desenvolupament, dependrà del moment de l’inici de la intervenció, per aquest motiu, és de vital importància l’atenció precoç.

El CDIAP SOMRIU ofereix

  • Acolliment, acompanyament i orientació a les famílies i als infants.
  • Resposta a consultes referents a infants de 0 a 6 anys.
  • Atenció terapèutica interdisciplinària.
  • Orientació i seguiment periòdic.
  • Valoració del desenvolupament a través d’un diagnòstic mèdic, psicològic i social.
  • Elaboració de programes de prevenció i sensibilització social sobre la primera infància.
  • Coordinació amb la resta de dispositius que atenen els infants en els primers anys de vida.
  • Coordinació amb els recursos de la zona.
  • Activitats de formació, investigació i docència.

Comptem amb un equip interdisciplinari de professionals especialitzats en la petita infància, format per

  • Dues fisioterapeutes
  • Una logopeda
  • Dues psicòlogues
  • Un treballador social
  • Un neuro-pediatra
  • Un administratiu

Treballem en xarxa amb els diferents dispositius de zona dins dels àmbits educatius, sanitaris i socials, implicats en la primera infància.

El nostre objectiu és optimitzar al màxim el desenvolupament dels infants aportant els estímuls necessaris per a l’adquisició d’habilitats, capacitats i funcions, considerant-lo sempre com a subjecte actiu de la intervenció i vetllant per donar suport a totes les necessitats i demandes de les famílies i entorns o contextos dels quals forma part.

Hi ha dues vies d’accés al servei:

  • Posant-vos directament en contacte amb nosaltres si residiu dins la nostra zona de referència. Ens trobareu al C/ Emili Grahit, 2 – 17002 Girona – Tel. 972 428 848 – coordinaciocdiap@consorcisg.cat
  • O bé per indicació o derivació d’algun altre dispositiu d’atenció a la infància com ara, escoles bressol, escoles, pediatres, hospitals o serveis socials.

El sistema nerviós dels infants és immadur al seu naixement i es va desenvolupant al llarg de la primera etapa de la vida.

El trastorn del desenvolupament pot ser crònic o transitori i és molt important identificar-lo com més aviat millor.

Quan aquest procés no es produeix dins dels paràmetres del que es pot considerar el procés normal, pot ser que es presenti un trastorn del desenvolupament i, per tant, que sigui necessària ajuda.

Lorena Fernandez. Coordinadora CDIAP-SOMRIU

Lorena Fernandez. Coordinadora CDIAP-SOMRIU

CONVOCATÒRIA PER LA PROVISIÓ D’UN/UNA AUXILIAR ADMINISTRATIU/VA AL Consorci Sant Gregori-SOMRIU

Oferta de treball

L’objecte d’aquesta convocatòria és proveir d’un/a auxiliar administratiu/va al Consorci Sant Gregori.

Vinculació: personal laboral temporal

Retribució: d’acord amb la fixada al conveni laboral d’aplicació (codi conveni: 79001195011996)

Jornada: parcial.50%

REQUISITS:

  • FORMACIÓ: Grau mig en gestió administrativa o equivalent

FUNDIONS:

Atenció telefònica, preparació de visites, suport a recepció i a l’àrea administrativa.

COMPETÈNCIES TÈCNIQUES: gestió administrativa, ús d’eines i aplicacions informàtiques, planificació i organització del treball, atenció telefònica…

COMPETÈNCIES PERSONALS: empatia, treball en equip, responsabilitat, relacions interpersonals…

Les persones interessades poden lliurar el currículum per formar part del procés de selecció abans del dia 10 de febrer de 2022 a rrhh@consorcisg.cat o presencialment al registre del Consorci Sant Gregori (Crta. de les Planes s/n 17150-Sant Gregori)  Girona