LA FLORESTA (Unitat temporal d’acollida)

LA FLORESTA_Edifici Annex_SOMRIU_Consorci Sant Gregori

La situació excepcional que va començar amb la declaració de l’estat d’alarma al març de 2020, ha provocat que tots ens hàgim hagut de re-organitzar per tal de donar suport a aquelles persones que més ho puguin necessitar.

El col·lectiu de persones amb Discapacitat Intel·lectual, s’ha vist molt afectat per aquesta situació, En concret, els entorns de Llar-Residència i Residències, ens hem sentit més vulnerables davant la possible infecció per Covid19.

Segons recull la Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària,

“Els drets relatius a la Salut i l’atenció sanitària es fonamenten en el reconeixement de la dignitat de la persona, que exigeix que no se li faci cap dany ni ofensa i que se l’atengui en cas de necessitat. D’aquest fonament en sorgeixen els principis bàsics del dret de tothom a rebre atenció davant els problemes de salut i de ser tractats amb el màxim respecte”.

Atesa la instrucció 6/2020 de la Secretaria General del Departament de Treball, Afers socials i Famílies sobre els centres residencials del sistema català de serveis socials en relació amb l’emergència sanitària provocada per la COVID19, la nostra entitat va oferir suport, davant aquesta situació excepcional, sempre sense posar en risc les garanties de protecció dels professionals del Consorci Sant Gregori – SOMRIU, de les persones ateses al Complex Assistencial, de les seves famílies i de les entitats tutelars.

El 14 d’abril de 2020, vam obrir un espai d’acollida per a persones amb Discapacitat Intel·lectual provinents d’arreu de la província de Girona i del nostre entorn residencial, que poguessin presentar criteris considerats de malaltia possible/probable/confirmada amb manifestacions clíniques lleus de Covid19. Aquest espai és La Floresta.

La Floresta, està ubicada al pis superior de l’edifici annex i compta amb espais exteriors com les terrasses del primer pis i una petita zona de bosc. Aquest espai, acollia el nostre Centre d’Atenció Especialitzada (CAE), que va haver d’interrompre el servei degut a la crisi sanitària, i també les sales de treball (art-teràpia, estimulació, fisioteràpia, etc.) de les persones que viuen a la Residència d’adults Els Roures i a la Residència Infantil Joan Riu.

Els espais assignats a La Floresta, són limitats a l’ús exclusiu dels professionals autoritzats i a les persones que hi conviuen, que no poden desplaçar-se per altres espais del Complex Assistencial.

La gestió de La Floresta, requereix un esforç addicional que assumim de bon grat i com sempre disposats a donar resposta als reptes que la societat ens planteja i implica d’una manera o un altra a tots els professionals de la casa en les diferents tasques que li són necessàries.

Tasques administratives, com ara el requeriment i tramitació de la documentació necessària (pauta mèdica, informes…) i coordinació per tal de recollir i disposar de tota la informació integral de la persona, són imprescindibles per poder dur a terme l’organització dels serveis generals, aprovisionament, recursos humans, pla funcional, adaptacions, etc.

Una vegada recollida la informació integral de la persona, s’activen els mecanismes per dur a terme el traspàs de la informació bio-psico-social a tots els agents que hi intervenen:

  • Bugaderia
  • Cuina
  • Fisioterapeutes
  • Infermeria
  • Manteniment
  • Neteja
  • Professionals d’atenció directa
  • Psicòlegs

LA PERSONA

Davant aquesta situació excepcional, cal tenir present que la persona que ingressa a La Floresta pot sentir-se confosa i des ubicada, per tant, és molt important fer una ràpida adaptació a les seves necessitats per poder-li explicar la situació, acompanyar-la i donar-li suport, en la diversitat d’emocions i manifestacions conductuals que puguin aparèixer i prendre’s el temps necessari per a conduir-ho, sempre seguint les mesures d’actuació per a la protecció envers la COVID19.

Què passa quan una persona arriba a la Floresta

  • Presentació de l’equip de professionals de la Unitat així com els companys.
  • Visita pels espais i explicació de les normes de funcionament i de convivència.
  • Assignació d’una habitació amb armari personal i una persona de referència.

A la unitat es dissenya un pla funcional tenint en compte les necessitats individuals de cada persona atesa.

Atès que no és possible gaudir d’un procés d’adaptació, aquest s’estableix de forma personalitzada, tenint en compte que cal respectar i seguir les mesures d’actuació per a la protecció envers la COVID19.

Es promouen principalment activitats a les estances individuals o en petits grups facilitant el compliment de les distàncies de seguretat, EPIs i higiene i es fan torns per tal d’evitar aglomeracions al menjador o a les zones comunes.

S’activen rutines el més similars possibles a les seves dinàmiques anteriors:

  • espais per a la lliure disposició del temps
  • moments que promoguin vincles amb la resta de membres de la unitat
  • espais per fomentar les habilitats de la vida diària ( higiene, alimentació, qualitat del son…)
  • tasques d’autonomia personal (preparació del esmorzar, berenar, parar la taula, neteja bàsica dels espais, ordenar l’habitació, organitzar la roba…)
  • activitats generadores de benestar( esport, espais de comunicació amb els seus, foment de la xarxa social, estats d’ànim positius…)

Es crea un calendari individual on la persona disposa de la informació de les tasques diàries com a element motivador. En temps de confinament el concepte espai-temps pot quedar diluït i aquesta eina ajuda en l’orientació i la visualització del que està fet i del que s’ha de fer.

En aquest calendari es reserven espais diaris per a la comunicació amb la família o els amics, mitjançant dispositius que aporta la mateixa persona o l’entitat. Aquests espais s’organitzen de manera que no generin aïllament de la resta dels companys, sempre des del respecte a l’estat de salut i les pròpies demandes de la persona.

Des del passat 14 d’abril a La Floresta hem acollit 19 persones.

En aquests moments la unitat està activa i al màxim del seu aforament.

Dormitori La Floresta_SOMRIU_ConsorciSantGregori
Dormitori
Accés_LaFloresta_SOMRIU_ConsorciSantGregori
Accés interior
Menjador_LaFloresta_SOMRIU_ConsorciSantGregori
Menjador
ZonaExterior_LaFloresta_SOMRIU_ConsorciSantGregori
Zona Exterior

OBERTURA NOU CAE SOMRIU

CAE-SOMRIU

Dijous 8 d’octubre de 2020, vam posar en marxa un nou projecte SOMRIU.

El CAE-SOMRIU és un servei de centre de dia d’atenció especialitzada temporal o permanent per a persones amb discapacitat psíquica profunda.

L’objecte del servei, és oferir atenció individual a les persones amb greus discapacitats per aconseguir el màxim grau d’autonomia personal i d’integració social i afavorir així que puguin continuar al seu domicili.

Els eixos d’intervenció van dirigits a l’estimulació bàsica i sensorial, el treball en equip, el suport a les famílies, la rehabilitació-habilitació, els programes i tractaments individuals, el desenvolupament de les activitats de grup, l’atenció a les activitats de la vida diària, l’acolliment i la convivència.

Aquest servei, anteriorment ubicat a les instal·lacions del Complex Assistencial a Ctra. Les Planes s/n 17150 Sant Gregori-Girona, es trasllada ara a Girona al C/ Montnegre n.29 baixos 17006 Girona

Aquest trasllat, precipitat pels canvis en els protocols al complex assistencial generats per la pandèmia de la COVID19, obeeix a l’eix de consolidació del model d’organització centrat en la persona del pla estratègic aprovat en consell de govern al juny de 2017.

Estem molt contents de poder tornar a oferir aquest servei que s’havia vist interromput per la situació sanitària i il·lusionats amb la nova ubicació que ens apropa al barri i a la ciutat. 

ENVELLIMENT i x CAPACITAT INTEL·LECTUAL

Envelliment i discapacitat intel·lectual

EL CONCEPTE D’ENVELLIMENT

L’envelliment és un procés universal que afecta a tothom i que es desenvolupa com una successió de modificacions morfològiques, fisiològiques i psicològiques de caràcter aparentment irreversible (Academia, 2010, p23). Des del punt de vista de la gerontologia l’envelliment és un continu que abasta tot el cicle vital, s’envelleix com s’ha viscut.

Per tal de detectar símptomes d’envelliment, és vital tenir en compte que hi ha diferència entre el concepte d’edat biològica i el concepte d’edat cronològica, ja que no sempre es corresponen una amb l’altra. Segons experts com Del Barrio i Abellán (2009):

  • Edat cronològica: Correspon a l’edat de l’individu en funció del temps transcorregut des del naixement.
  • Edat biològica: Correspon a l’estat de salut dels nostres òrgans comparats amb patrons estàndard per una edat.

ENVELLIMENT EN X CAPACITAT INTEL·LECTUAL

Al 2026, es calcula que el 63% de les persones amb discapacitat intel·lectual tindran més de 45 anys, edat que els experts coincideixen en assenyalar com la d’inici d’envelliment en aquest col·lectiu (Baroja, 2014). En un estudi realitzat al Consorci Sant Gregori l’any 2019, es va detectar que el 59,72% de la població resident era major de 40 anys, amb previsió que aquesta xifra augmenti fins superar el 75% en pocs anys.

Les persones amb discapacitat intel·lectual pertanyen a un col·lectiu en que és molt difícil valorar l’esperança de vida. Les condicions de salut durant la seva etapa adulta, requereixen del coneixement i detecció prematura de patologies o característiques específiques que poden predir el desenvolupament de futures malalties cròniques o un envelliment prematur (Navas, Uhlmann & Berástegui, 2014).

Els indicadors més clars de l’envelliment en persones en discapacitat intel·lectual, segons García (2014) són:

  • Indicadors físics relacionats amb dificultats de l’audició, visió, problemes respiratoris, tendència a engreixar, tensió arterial, pèrdua d’elasticitat de la pell, inestabilitat en la deambulació i l’equilibri, andropausa i menopausa, alteracions en el ritme de son i vigília, molèsties d’esquena o pèrdua de calci.
  • Indicadors cognitius relacionats amb major lentitud a l’hora de realitzar activitats, petits oblits, dificultats que abans no tenien en la resolució de problemes, entre d’altres.
  • Senyals emocionals com canvis en l’autoestima, abandonament d’activitats, apatia, preocupació per la pèrdua de persones del seu entorn, entre d’altres.
  • Altres com la pèrdua de recolzament social, alteracions en la comunicació, major dificultat per adaptar-se als canvis.

Al produir-se un envelliment precoç en les persones amb DI, les actuacions encaminades a pal·liar-lo haurien de començar abans dels 45 anys. Aquest procés d’envelliment precoç molt sovint es produeix de forma paral·lela amb el dels seus progenitors.

ENVELLIMENT ACTIU I ATENCIÓ CENTRADA EN LA PERSONA

L’Atenció Centrada en la Persona és un compromís per ajudar a les persones en el seu procés vital a través de la prestació de recolzaments que garanteixin la seva qualitat de vida, tenint en compte que aquests recolzaments han de respondre als seus interessos. A partir d’aquesta idea, s’han de contemplar tant les necessitats de recolzament com les capacitats de la persona per decidir sobre la seva vida. Quan la pròpia persona pot expressar els seus desitjos, els recolzaments s’orientaran a que pugui realitzar els seus somnis, i en els casos en els que no és possible aquesta comunicació, seran les persones rellevants en el seu entorn les que coneixent a la persona l’ajudaran a definir la seva vida i planificar el seu futur.

L’envelliment actiu pretén millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen, afavorint les seves oportunitats de desenvolupament per una vida saludable, participativa i segura; Implica entendre aquesta etapa com un cicle més de creixement personal, afegint vida als anys i no solament anys a la vida (LIBEA, 2010), reconeix la importància a la inserció participativa en la realitat social, i al manteniment de les relacions interpersonals amb la comunitat. El fet de que les persones adultes i grans gaudeixin d’un bon estat de benestar no només és un indicador d’un estat físicament bo a nivell de salut, també ha d’estar adequadament bé a nivell de salut emocional i psicosocial (Cruz-Díaz, Ordoñez-Sierra, Román, & Pavón, 2016; González-Raimundí, 2015).

Altres autors com Navas, et. al. (2014), ens parlen de l’envelliment satisfactori, com un procés de vida que dependrà de l’èxit aconseguit a l’hora d’adaptar l’entorn a les circumstàncies de cada individu, de tal forma que aquest últim, encara que les seves condicions siguin menys òptimes, pugui seguir mantenint el que considerava important i gratificant en la seva vida gràcies als recolzaments oferts.

La qualitat de vida satisfactòria s’entén com aquella en la que tot i que les condicions de vida no siguin les òptimes, es disposi de tot allò considerat important, des d’un punt de vista subjectiu i gratificant en la nostra vida, el que ajudarà a augmentar l’edat biològica de les persones (Contreras, Marfil & Ortega, 2014; Cruz & Acosta, 2010; MEC, 2011; Santibáñez, 2013).

Volem que aquesta etapa no suposi una ruptura en la vida de les persones. Cal mantenir els seus llaços afectius, assentar el model de Qualitat de Vida i metodologies com l’Atenció Centrada en la Persona o la Planificació Personal per Avançat. També recolzaments i serveis més flexibles, entorns més accessibles, una atenció sociosanitària adequada…

Els pilars de la intervenció en l’etapa d’envelliment en persones amb discapacitat intel·lectual segons James R. Thompson (Expresident de l’Associació Americana de Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament, AAIDD) són:

‘’Es pot entendre millor a les persones amb discapacitat intel·lectual des de les seves necessitats de recolzament, no des dels seus dèficits sinó des de les seves capacitats. És important comprendre a les persones basant-nos en el que volen o necessiten fer i identificar quina atenció i recolzaments necessiten per fer-ho. Els recolzaments personalitzats suposen una inversió de temps i esforç, i han de respondre a les necessitats de cada persona. No hi ha dues persones iguals, per tant, no hi ha dues persones que necessitin exactament els mateixos recolzaments. Individualitzar els recolzaments és el pilar sobre el que s’ha d’assentar el treball dels professionals’’.

Hèctor Valenzuela. Àrea de Psiquiatria i Psicologia

EDICTE D’EXPOSICIÓ PÚBLICA D’UN PROJECTE: Reforma d’un centre d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat, Edifici Joan Riu Central

Per decret de la gerència del Consorci Sant Gregori, s’ha aprovat inicialment el projecte titulat Reforma d’un centre d’acolliment residencial per a persones amb discapacitat edifici Joan Riu, redactat pel Sr. Joan Lluís Casajuana i Botines, arquitecte, i l’annex al projecte d’adaptació del requeriment dels bombers redactat pel Sr. Manel Alemany i Masgrau, arquitecte.

S’exposa al públic el projecte pel termini de 30 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la inserció d’aquest anunci al BOP, als efectes de poder formular, si s’escau, reclamacions i al·legacions, de conformitat amb el que regula l’article 37 Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals. En el supòsit de que no es formulin al·legacions ni reclamacions,  l’aprovació del projecte quedarà elevada a definitiva.

EDICTE APROVACIÓ DE LICITACIÓ: Urbanització d’un vial i aparcament a l’entorn de l’edifici Joan Riu

Consorci Sant Gregori

Edicte d’aprovació inicial d’un projecte

Per decret de la gerència del Consorci Sant Gregori, s’ha aprovat inicialment el projecte titulat Urbanització d’un vial i parcament a l’entorn de l’edifici Joan Riu, redactat per l’arquitecte Sr. Joan Lluís Casajuana i Botines.

S’exposa al públic el projecte pel termini de 30 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la inserció d’aquest anunci al BOP, als efectes de poder formular, si s’escau, reclamacions i al·legacions, de conformitat amb el que regula l’article 37 Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,activitats i serveis dels ens locals. En el supòsit de què no es formulin al·legacions ni reclamacions l’aprovació del projecte quedarà elevada a definitiva.

 

EDICTE D’APROVACIÓ DE LICITACIÓ: Captació per a l’aprofitament geotèrmic de baixa entalpia en circuit tancat a l’edifici Joan Riu.

Consorci Sant Gregori

Edicte d’aprovació inicial d’un projecte

Per decret de la gerència del Consorci Sant Gregori, s’ha aprovat inicialment el projecte titulat Captació per a l’aprofitament geotèrmic de baixa entalpia en circuit tancat a l’edifici Joan Riu, redactat pel Sr. Fernández Pérez Alfredo, enginyer superior de monts i Lucía Novelle Varela, enginyera superior de mines,

S’exposa al públic el projecte pel termini de 30 dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la inserció d’aquest anunci al BOP, als efectes de poder formular, si s’escau, reclamacions i al·legacions, de conformitat amb el que regula l’article 37 Decret 179/1995 de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,activitats i serveis dels ens locals. En el supòsit de què no es formulin al·legacions ni reclamacions l’aprovació del projecte quedarà elevada a definitiva.

Apropa cultura 2016

Aquest semestre tornem a gaudir de 7 espectacles: 4 musicals i 3 representacions teatrals a l’Auditori de Girona, el Teatre de Salt i l’Auditori la Mercè. Ja hem assistit:  al Cor Vivaldi, Intarsi;  i ens queda pendents: Tututs, Cobla ciutat de Girona, Le Croupier, Vaivé amb Brodas Bros i Tot plegat.

L’Apropa Cultura ens aporta la possibilitat de participar en espectacles i horaris normalitzats que ens permeten integrar-nos amb el conjunt de persones que hi participen, tant actors com públic, gaudint conjuntament  de la màgia del teatre.

Formar part  d’aquest projecte ens deixa la porta oberta a gaudir del lleure que s’ofereix al nostre entorn i ens permet aportar  un gra de sorra al respecte, a la diferència i a la tolerància.

Gràcies per la vostra acollida!!!

Visita exposició CaixaForum

Avui  26/02/2016 hem realitzat una de les tres visites a Caixa forum programades per aquest quatrimestre a la Residència i CAE els Roures.

Algunes de les persones que assistim al CAE els Roures, acompanyats per una educadora i el psicòleg, hem anat a visitar a Caixaforum de Girona les exposicions: l’Art Mochica de l’antic Perú i, l’exposició: Invents que Canvien Vides.

En tot moment hem estat acompanyats per voluntaris de La Caixa que ens han permès gaudir de les exposicions.

La visita guiada ens ha permès endinsar-nos en un món desconegut i em vist fotografies i invents.

Moltes gràcies pel vostre esforç i dedicació!

II Jornada de Reflexió: L’alimentació integral en les persones amb discapacitat i/o dependència. L’acte del menjar suposa un plaer?

L’alimentació va més enllà de garantir una dieta equilibrada, és un acte social, comunicatiu, d’estimulació, …
Gaudim menjant? Ens agrada el que mengem i el lloc on mengem? Disposem del temps suficient?

Són algunes preguntes i reflexions que ens fem els professionals que treballem amb les persones amb discapacitat i/o dependència.

En aquesta II Jornada de Reflexió ens agradaria generar debat, intercanviar opinions, i trobar respostes entre tots/es.

 

Carnestoltes a l’escola

[vc_row][vc_column][vc_column_text]A l’escola hem tornat a  celebrar la festa de carnestoltes . Aquest any la comissió de festes va organitzar una rua per el patí aprofitant el bon  temps que fa.

Al tema de les disfresses era lliure i fent servir molta imaginació i reciclant tot tipus de material els nostres alumnes van sortir disfressats .Van desfilar pirates, una baralla de cartes, cuiners,  pallassos i princeses! Va ser un dia diferent i divertit per tots.

La festa va acabar amb una coca molt bona que ens van fer a la cuina .

Visca Carnestoltes!!!![/vc_column_text][mk_gallery column=”1″ height=”250″ frame_style=”simple” images=”8388″][/vc_column][/vc_row]